Miquel Martínez és actualment un dels joves amb més potencial de la dansa espanyola, un ballarí de Massamagrell en el qual el magnetisme s’expressa com a característica innata. Una particularitat que no es pot ensenyar, i és potser per això pel que Miquel acaba d’ingressar en la Ballett am Rhein, una de les més prestigioses companyies de dansa i òpera d’Europa, a càrrec del director i coreògraf Demis Volpi. Des de setembre Miquel està sota les seues directrius; s’ha convertit en el ballarí més jove d’aquesta companyia professional, acabada de renovar amb Volpi al capdavant.

Demis Volpi va visitar els grans temples de la dansa per a fitxar joves professionals que passaren a formar part del seu elenc. El de Massamagrell va competir per aquella plaça amb quasi 40 ballarins prodigi de tot el planeta. “Em van demanar que expressara els meus sentiments en ballar i resumira la meua vida en relació a la dansa. I així ho vaig fer, vaig ballar i vaig parlar durant el que jo anomene una entrevista ballada”, relata Miguel, recordant els nervis i l’emoció que va passar en les audicions, quan després d’una dura i llarguíssima jornada que constava de diferents proves, finalment li van comunicar que passava a formar part d’aquest ballet.

Amb tan sols 18 anys, Miquel ha aconseguit el seu somni: viure del ball. Viu a soles, en un apartament de Dusseldorf, i estudia alemany en les poques hores que té lliures. Compagina el seu treball en la companyia amb la Universitat a distància, tant en el Conservatori de Dansa de València com en el grau en Història de l’Art. Afirma sentir-se a Alemanya com a casa, s’ha adaptat perfectament a la vida allí i a l’exigència que comporta formar part d’aquest prestigiós ballet i complementar-lo amb estudis superiors. Ací, a Espanya, no ha trobat un suport públic per al desenvolupament de la dansa professional i ha patit la falta de reconeixement al talent artístic en aquest tipus disciplines. “No trobes ajuda per part de l’Estat i tampoc companyies en les quals ballar, per la qual cosa des de molt prompte has de posar la teua mirada en l’exterior”, reivindica el jove.

Des de xiquet, es va formar en les disciplines de taekwondo i gimnàstica acrobàtica (va arribar a ser campió d’Espanya d’aquesta segona modalitat), encara que tant ell com la seua família recorden que ha estat sempre ballant. La dansa sempre ha format part de la seua vida. A nivell professional, com a ballarí, va ingressar en el Conservatori de Dansa de València als 11 anys, i allí es va formar amb mestres de la talla de Rafa Garder, Alicia Puchades o Àfrica Hernández. Així mateix, també cal destacar la seua formació complementària en diferents escoles d’estiu, a les ordres de grans mentors com José Carlos Blanco. Miquel ens conta que la seua base és la dansa clàssica, encara que es considera un ballarí versàtil i un apassionat de la dansa contemporània, disciplina que cultiva des de fa anys.

Diuen els seus mentors d’ell que és molt intel·ligent i que capta a la perfecció el que un professor o coreògraf li demana, traduint immediatament el moviment o la correcció tècnica d’una manera excepcional.

Altres companyies destacades

Miquel ja va brillar guanyant en 2019 el IX Premi Internacional de Dansa Roseta Mauri, que convoca la Fundació del Teatre Fortuny de Reus cada dos anys per a reconéixer el talent de la dansa a Espanya. També va participar en dos de les companyies més prestigioses d’Holanda. Primer en el Nederlands Dans Theater (NDT), amb seu en el Lucent Danstheater de la Haia, un dels temples de la dansa contemporània. Després, en l’imponent Dutch National Ballet, amb seu a Amsterdam.

Dir Miquel Martínez és dir dansa, perquè aquesta expressió artística s’entrellaça en la seua vida des que té coneixement. No recorda un moment concret en què decidira ser ballarí perquè ell és ballarí des de molt jovenet. Un ballarí enèrgic, versàtil i intel·ligent que sens dubte brillarà com una estrela en aqueix particular Olimp que és el cel de la dansa.