Deixar volar la imaginació a través de la lectura és un dels màxims plaers dels quals podem gaudir en solitari. Cadascú crea el seu propi món a través de les històries que un autor o autora ens planteja amb les seues narracions, i per molt que les descripcions estiguen detallades fins a l’extrem, la realitat es conforma depenent de l’experiència viscuda o pensada de cada lector.

Des de fa alguns anys la lectura ha traspassat les fronteres de l‘individualisme i sovint és compartida amb altres persones amb gust per a literatura o, sense tantes pretensions, per gaudir d’històries plenes de possibilitats. Quasi tots els pobles de l’Horta Nord compten amb Clubs de Lectura, més o menys organitzats, que sovint són impulsats per les regidories de cultura a través de les biblioteques municipals amb l’objecte de fomentar l’hàbit lector entre la ciutadania.

Amb el confinament dels darrers mesos han estat moltes les persones que, després de mesos o fins i tot anys sense obrir un llibre, han decidit passar alguns moments de soledat amb la companyia d’una bona història amb la qual somiar, riure i plorar. A la fi, emocionar-se. La tasca dels Clubs de Lectura, però, ha estat inicialment interrompuda donada la impossibilitat de mantindre reunions amb persones amb les quals no es convivia. La majoria dels ajuntaments han prioritzat dedicar tots els esforços a fer front a la pandèmia, i des del primer moment han hagut d’aparcar les accions desenvolupades en matèria cultural. Hi ha hagut excepcions, per descomptat, sovint impulsades per les mateixes bibliotecàries o persones usuàries dels Clubs de Lectura.

“Una vegada superades les inconveniències informàtiques ens vàrem enfrontar a un altre repte: parlar a través dels aparells i fer-ho de forma natural”

És el cas de Vinalesa, un poble menut de poc més de 3.000 habitants, que ha sabut aprofitar les noves tecnologies per a seguir compartint les reflexions literàries mitjançant reunions virtuals. La bibliotecària de la població, Xaro Ros, reconeix que no ha sigut fàcil. “El nostre Club de Lectura està format per dones de més de cinquanta anys, i moltes d’elles patixen la bretxa digital. No per no tindre accés a ordinadors, tauletes o telèfons mòbils, sinó per no saber utilitzar-los”, exposa la bibliotecària.

Així i tot, el treball al Club de Lectura de Vinalesa ha seguit endavant. Una de les usuàries ha habilitat una plataforma virtual, segons explica Xaro Ros, perquè les seues companyes es pogueren connectar. “Hi ha gent que no ha pogut fer-ho, bé per falta de coneixements informàtics o bé pel cansament de mirar durant hores una pantalla per l’obligat teletreball. Però moltes sí que hem pogut reunir-nos, salvant totes les dificultats tècniques i, en alguns casos, ajudades pels nostres fills i nets, que estan més aveats a l’ús de la tecnologia”, detalla.

Al mes d’abril ja es va celebrar el primer encontre virtual per a comentar el llibre Matar a un Ruiseñor de l’escriptora Harper Lee. L’obra, a pesar de tindre 60 anys, continua d’actualitat, i està inspirada en les observacions de l’autora sobre la seua família i el seu veïnat. “Una vegada superades les inconveniències informàtiques, ens vam enfrontar a un altre repte: parlar a través dels aparells, als quals la majoria de nosaltres no estàvem acostumades, i fer-ho de forma natural”, relata Xaro, que afig com a valoració personal que és una forma de relacionar-se “massa impersonal; no hi ha color respecte del tracte personal i sense distàncies virtuals que ens permet estar més a prop de l’interlocutor, palpar els gestos i les expressions sense una pantalla pel mig”.

Els darrers dies de maig tingué lloc una nova sessió del Club de Lectura per videoconferència. En aquesta ocasió, les dones participants posaren en comú El vagón de las mujeres de l’escriptora índia Anita Nair. El llibre parla de la situació de les dones a l’Índia a través de les converses de diferents persones en un tren. La tria de les obres la realitzen les mateixes usuàries a partir de la proposta de tres obres realitzada per Carmen Navarro, la tècnica dinamitzadora de les sessions de l’empresa Sénia Projectes Educatius.

Llibres en quarantena

“La pròxima reunió, la del mes de juny, esperem poder fer-la de forma presencial a la biblioteca, perquè si tot va bé estarem en la fase 3 de la desescalada. Estem llegint Frankenstein, de Mary Shelley. De les tres propostes que ens feu Carmen Navarro, era la que menys ens agradava, perquè estàvem influenciades per la pel·lícula, i de veres que no té res a veure, ha sigut tot un descobriment”, relata Xaro. Al remat, segons explica la bibliotecària, hagueren de quedar-se amb eixa opció, tot i no ser la preferent de les usuàries, perquè els llibres han de passar la quarantena abans de poder prestar-se, i només aconseguiren suficients exemplars per a totes les dones de la novel·la de Mary Shelley.

Al fil d’aquesta explicació, Xaro conta que els primers dies del confinament, quan encara no hi havia cap regulació al voltant de la utilització dels llibres, portava exemplars a la seua bossa i, quan trobava a alguna companya del Club de Lectura a la cua del supermercat o del banc, els facilitava els volums. “Després, conforme la normativa va estipular les mesures obligatòries per a evitar la propagació del virus, ja férem els enviaments per correu o en format PDF. Semblava que estàvem traficant de forma il·legal amb els llibres, qui ho haguera pensat!”, exclama.

La bibliotecària de Vinalesa espera amb il·lusió i certa impaciència el moment en què la instal·lació on treballa puga obrir amb més normalitat. “És molt depriment passar les vesprades sola a la biblioteca, envoltada de tants llibres i sense ningú passejant per les prestatgeries per a triar un exemplar”, lamenta Xaro. Cada dia perdut, però, és un dia guanyat a la malaltia. Mentres, seguim llegint.