Cada dijous vaig a Carpesa a recollir la meua comanda de fruita i verdura. És un moment especial farcit de detalls minúsculs, així que deixe les presses aparcades a la porta del corral de la casa de Xavier Luján i entre en un espai teixit per la xarxa primigènia de la vida, la dels orígens i la proximitat a la terra i als qui la treballen. Agafe els productes de la caixa que porta el meu nom mentre Conxín i Amparo, la mare i la tia de Xavier, em saluden amistosament i amb naturalitat. Abans de la pandèmia em sentava amb elles a prendre mistela i coca, i féiem una xerradeta sobre l’anar i vindre de la quotidianitat. Ara, mantenint la distància i amb converses més curtes, aprecie el somriure dels ulls d’aquestes dones emmascarades, com jo, per evitar que el coronavirus entre en les nostres vides més enllà de la paraula.

És impossible no parlar del tema, i la meua curiositat em porta a preguntar-li a Xavi, empresari al capdavant del projecte d’agroecologia Vorasenda, com li està afectant la crisi al seu negoci. Abans que em conteste, els seus gestos ja delaten una resposta complexa; es barreja la satisfacció per la confiança que la clientela deposita en Vorasenda amb el sobreesforç que ell i el seu equip de llauradors i llauradores estan realitzant durant estes setmanes per complir amb el compromís d’abastir d’aliments a prop de 140 famílies.

Escoltar el relat de Xavi és absorbir un pensament filosòfic on els límits de l’agricultura, fins i tot de l’agroecologia (que ja es basteix sobre un ideari de transformació social), es dilueixen sota un diàleg que ubica el camp com un escenari existencial per a aquest xicotet productor local, tant a nivell individual com per la seua aportació a la col·lectivitat. Deu anys després que iniciara aquesta aventura vital i en plena crisi del Coronavirus, Xavier Luján reconeix que ha sentit ser engranatge social, de forma que el seu model productiu ha assolit un sentit global dins el xicotet entramat que ha creat amb els seus clients i treballadors.

L’agroecologia, per a Xavier, és una xarxa de vida basada en la cultura regenerativa, no només pel que fa a la producció agrícola que respecta els processos naturals i d’interacció entre el món vegetal, animal i la intervenció humana, sinó també pel que fa al teixit del comerç de proximitat i a les relacions que es creen entre el producte, el llaurador i el consumidor. Es tracta d’usar la vida per a generar vida. Luján compara el camp amb el sistema digestiu, on hi ha un conjunt de bacteris necessaris per a nodrir i digerir en complet equilibri. L’agricultura industrial, segons explica el productor, tracta d’accelerar la producció aplicant la mort de l’ecosistema per a tornar a produir amb major rapidesa, però això suposa matar la flora bacteriana de la terra i crear sistemes estèrils sobre els quals la vida no es pot desenvolupar amb un equilibri natural. Igualment, les grans superfícies trenquen el teixit dels mercats locals i allunyen el productor del consumidor, amb l’aparició d’intermediaris amb tendència al monopoli que malbaraten el producte, exploten els camperols i distribueixen productes de menys qualitat.

Per sort, la nostra comarca està formada per multitud de minifundis agrícoles, molts dels quals aposten per produccions fonamentades en el respecte a la natura, al treballador i al client, amb la creació de xarxes de vida. Vorasenda és un dels molts exemples d’agroecologia a l’Horta Nord; només hem de parar atenció al nostre voltant i fer un bot cap a la regeneració.

Mercats de venda directa

A més de contactar amb els productors i productores locals per abastir-nos d’aliments essencials, de temporada i de qualitat, podem acudir als mercats de venda directa que cada setmana es munten a l’Horta Nord i comprar a granel tot allò que necessitem. Trobem el Mercat de la Terra de Roca (Meliana) i els Mercats de Venda Directa de la Patacona (Alboraia) i Godella. Aquest últim és referent a la comarca. Va ser el primer que es va crear, fa ara 9 anys, i compta amb nombroses parades de productes ecològics, sostenibles i socialment justos. Se celebra tots els dissabtes de matí a la plaça de l’Ermita i s’organitzen activitats complementàries amb el suport de l’Ajuntament de la localitat.

Durant la pandèmia, però, aquestos mercats han estat els grans oblidats per part de les autoritats a l’hora de regular l’obertura dels establiments alimentaris. Marc Ferri, representant del col·lectiu Per l’Horta, explica la paradoxa que es va produir a mitjans de març, a l’inici de l’Estat d’Alarma, quan es va considerar que els supermercats cobrien un servei essencial per a la ciutadania i no es permetia la venda ambulant als mercats de proximitat que se celebren a l’aire lliure. Es va organitzar un moviment de reivindicació per part de les associacions de camperols i altres entitats públiques, entre elles l’Ajuntament de Godella, que signaren una carta adreçada a les institucions competents d’àmbit autonòmic i estatal, per a reclamar el restabliment dels mercats de venda directa seguint els protocols sanitaris per a evitar la propagació del coronavirus. No va ser fins al 30 d’abril quan la conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va permetre l’obertura dels mercats de venda no sedentària de productes de primera necessitat.

Això no obstant, la feina dels productors locals ha crescut exponencialment durant els últims tres mesos i els llauradors i llauradores han buscat alternatives per a vendre les collites amb l’entrega de productes a domicili. “El sector ha demostrat una gran capacitat de reacció davant situacions complexes i han servit de pont entre els aliments i els consumidors, potenciant la venda de proximitat als domicilis de la clientela”, explica Marc Ferri. En la mateixa línia, Mònica Rubio, tècnica de la regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament de Godella, exposa que la situació excepcional viscuda amb la pandèmia “ha servit per a posar en valor l’agroecologia i, al mateix temps, ha estat un revulsiu per a la modernització dels productors locals al voltant de les noves tecnologies”. En aquest sentit, Per l’Horta ha dut a terme un concurs a través de les xarxes socials, amb la col·laboració d’algunes empreses agroecològiques, amb l’objectiu de visibilitzar el sector entre la ciutadania de la nostra comarca.

Suport institucional

La visibilització i suport a l’agroecologia és una de les tasques pendents en l’àmbit local a la major part dels pobles de la nostra comarca; una transformació social fàcil d’implantar que es conforma com la millor forma d’ajudar a combatre la precarietat de l’agricultura tradicional mitjançant les xarxes del comerç de proximitat. Hi tenim, però, alguns models a seguir com a referents en la matèria, com és el cas de Godella. El municipi està adherit a la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia, una associació estatal formada per entitats locals amb la finalitat de construir sistemes alimentaris locals, respectuosos amb el medi ambient, sostenibles, inclusius i resilients que asseguren menjar saludable i accessible al conjunt de la població i que potencien l’ocupació local amb les perspectives de l’agroecologia i la sobirania alimentària. Així, l’Ajuntament de Godella recolza les accions que es duen a terme per a potenciar aquest sistema alternatiu, no només amb l’impuls al Mercat de Venda Directa, sinó també a través dels horts municipals. Gestionats per l’associació La Coscollosa, estan formats per 116 parcel·les de 50 metres quadrats i s’adrecen a particulars i associacions del poble en una clara aposta municipal per a potenciar l’autoconsum. “Es tracta d’una iniciativa preciosa amb una trajectòria de quasi 10 anys on, a més d’afavorir el cultiu responsable, es creen relacions interpersonals i un magnífic ambient de cooperació entre totes les persones que formen part del projecte”, explica Mònica Rubio. La tècnica municipal ens trasllada altres iniciatives al voltant de l’agroecologia que es desenvolupen a Godella, com ara l’Agret o Camí de l’Horta, productors i productores locals amb punts de venda directa a la població. També s’hi troba la seu d’Agrodinamo, un centre de dia d’inserció sociolaboral amb programes pràctics basats en l’agroecologia i el comerç de proximitat.

D’altra banda, al tancament d’aquesta edició de la revista hem conegut que l’IES La Garrigosa de Meliana amplia la seua oferta educativa per al curs 2020-2021 amb la implantació del cicle de grau mitjà de Tècnic en producció Agroecològica, cosa que afavorirà l’impuls d’este sistema d’agricultura conscient. Així i tot, l’agroecologia continua sent un gran repte individual i col·lectiu que podem materialitzar amb xicotets gestos. Menjar els productes de la terra que ens envolta està, literalment, a les nostres mans.