Els poetes solen ser un bon recurs per a batejar carrers (les poetes, ai las!, no tant). Ara bé, més enllà dels carrers amb nom de poeta o dels bustos per a que hi caguen els coloms, la poesia no sol estar present als nostres pobles. Hi ha alguns llocs, però, on la paraula s’imposa i els versos ocupen l’espai urbà.
Poesia i espai urbà a l’Horta Nord
REDACCIÓ – Pau Sanchis Ferrer
FOTOGRAFIA – Alamida / Pau Sanchis Ferrer
Els poetes solen ser un bon recurs per a batejar carrers (les poetes, ai las!, no tant). Ara bé, més enllà dels carrers amb nom de poeta o dels bustos per a que hi caguen els coloms, la poesia no sol estar present als nostres pobles. Hi ha alguns llocs, però, on la paraula s’imposa i els versos ocupen l’espai urbà. Aquest article vol ser un recorregut parcial i provisional per aquests racons en què la poesia es fa matèria.
Alberti de la mar i Hernández de la terra
A la platja de la Creu, molt a prop del centre Veles e vents, batejat amb l’arxiconegut hemistiqui d’Ausiàs March abans que el de València, trobem el parc Rafael Alberti. Ací, mentre els grans juguen a petanca i els menuts s’engronsen, els versos del poeta del Puerto de Santa María ens parlen de la platja: Siempre que sueño las playas, / las sueño solas, mi vida. / …Acaso algún marinero… / quizás alguna velilla / de algún remoto velero…
De tornada al poble, trobarem el parc Miguel Hernández. Uns jocs infantils, una pista de bàsquet i, de nou, versos per terra: “Me llamo barro aunque Miguel me llame / barro es mi profesión y mi destino / que mancha con su lengua cuanto lame”. Versos tel·lúrics, planers i populars, que podem llegir mentre passegem per la Pobla de Farnals.
El passeig poètic del Puig
La muntanya de Santa Bàrbara és la gran desconeguda del Puig. L’ombra llegendària de la Patà és allargada i, a més, com explica Francesc Orts, aquesta muntanya era propietat privada fins passada la meitat del segle XX. Tanmateix, de fa un parell d’anys, Santa Bàrbara acull el passeig poètic, una idea nascuda del Consell de Lectura del Puig. El passeig, que inicialment anava de la plaça de Magúncia (ciutat natal de Gutenberg) a l’estació, es va traslladar a Santa Bàrbara i ara comença, simbòlicament, al carrer d’Ausiàs March des d’on serpenteja cap al cim.
Són vint-i-sis preciosos faristols de ferro. Cada un amb un poema. Orts explica que la idea era canviar els poemes amb cada estació, però que, en realitat, s’acaben canviant dues vegades l’any. Ara mateix, hi ha poemes triats per músics del poble amb molt bon gust: Estellés, Machado, García Lorca, Sánchez Cutillas ens acompanyen cap a l’ermita. O, per exemple, aquests versos de Maria Beneyto: Jo sóc la dona forta de la Santa Escriptura. / (Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.) / Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu / tancant els camins vívids a més crescuda veu.
La ruta Estellés
Travessem l’horta fins arribar a Burjassot, on una ruta literària recorre els llocs de la poesia estellesiana. La ruta consta de 25 punts: 12 panells ceràmics amb poemes d’Estellés i 13 siluetes de gres amb el bust del poeta, tots obra del ceramista Vicent Espinosa Carpio. A més, cada punt té un codi QR on es pot escoltar l’explicació de per què cada racó és important en la vida i l’obra del fill del forner. Els QR també guarden poemes recitats per Francesc Anyó i Pepa Alòs o cantats per Miquel Gil o Araceli Banyuls, entre d’altres.
Aquesta ruta ens porta pels racons del poble natal d’Estellés, des de la plaça d’Emilio Castelar, on ara hi ha l’estàtua del poeta, passant per les Sitges, pel Pouet, pels carrers on va viure i escriure, fins arribar al cementeri. Una ruta total que ocupa l’espai físic i escampa la poesia per l’aire i que, a més, es pot fer amb visita guiada. Els guies són els nets de Vicent Andrés Estellés, Vicent i Isabel Anyó. Familiars del poeta i alhora persones cultes i sensibles que porten els grups, sobretot d’escolars, ens explica Isabel, pel poble en vers del seu avi. Isabel Anyó ens n’explica els orígens: “la iniciativa naix perquè alguns professors cridaven preguntant si existia alguna ruta literària sobre Estellés. La meua mare [Carmina Estellés] va ser la primera que la va fer.”
Per preparar la visita, es pot consultar la pàgina web de la Fundació Estellés, on hi ha un mapa amb els 25 Punts Estellés, les fotos de cada panell i cada racó i els textos i les gravacions corresponents.
La ruta Estellés és una bonica manera de celebrar un poeta que feia, del paisatge urbà, poesia. Just és que els carrers i les places que va fer eterns, ens ho recorden, encara que la conservació d’alguns panells no siga la ideal.
Deixem Burjassot i pensem en la poesia feta pedra, ferro o aire. A Godella, pintats en la paret trobem més versos d’Estellés: Seràs el rent que fa pujar el pa, / seràs el solc i seràs la collita, / seràs la fe i la medalla oculta, / seràs l’amor i la ferocitat…
