Quan l’any 1999 s’obria el Museu de l’Horta en Almàssera en l’espai de l’antic escorxador i el seu entorn directe, de terra cultivada i pati amb jardí, podia sorprendre la idea d’arxivar en un local un paisatge que ens bressola cada dia i ens ompli d’imatges i olors de temporada. Ens resulta una evidència tan quotidiana que a voltes se’ns pot fer invisible… L’objectiu era conservar part de la riquesa etnològica local, i per això intenta mostrar a les noves generacions un model de vida agrícola que reflecteix la vida històrica d’Almàssera. Llaurar la memòria i les continuïtats.

Ara l’Ajuntament considera que cal impulsar una renovació en el seu funcionament, com a projecte transversal que supere la referència local i permeta convertir-lo en un projecte al servei de tota la comarca.

La intenció és obrir-se a l’entorn i projectar el poble, des d’una doble perspectiva: una educativa i una altra d’utilitat com a espai d’encontre. La via didàctica ha de contemplar totes les edats i tots els sectors, promovent les relacions i la implicació amb l’horta. La pedagogia es treballa mà a mà amb la comunitat educativa, que a banda de connectar l’escola local i els horts d’oci, buscarà convenis de col·laboració amb la universitat. L’Ajuntament també pretén donar vida al Museu més enllà dels continguts exposats, que ja és un punt de trobada de les sendes de l’horta senyalitzades per la Mancomunitat del Carraixet; condicionar-lo com a espai polivalent per a associacions i seu del Consell Agrari, a més de promoure-hi les activitats culturals i la gravació d’audiovisuals, que també entren en els seus plans. En la legislatura anterior es va gestionar la llicència d’obertura, i ara han passat del manteniment a les intervencions de llavat de cara i adaptació de les instal·lacions.

La connexió amb la terra continua molt viva en la nostra societat, encara que s’haja perdut la pràctica com a opció laboral en les generacions joves. D’ací naix una curiositat que cal saber aprofitar. Com escriu el periodista i editor Francesc Bayarri en la seua novel·la València sic transit, “també nosaltres anàvem d’excursió, sobretot en primavera i en l’estiu, a la seua alqueria d’Almàssera, on podíem córrer lliurement pels marges dels camps, botar séquies i jugar a amagar-nos entre els arbres del voltant: llimeres, lledoners i una xicranda de flors violàcies que era el nostre arbre preferit. A l’interior de l’alqueria, l’andana representava per a mi l’espai més singular; una estança diàfana el sostre de la qual estava travessat per bigues de fusta d’on penjaven melons tendrals enganxats amb cordells, i sobre els taulells del terra hi havia en certes èpoques xufes escampades, o sacs de creïlles esperant compradors. L’andana romania en silenci. Allà només arribaven com en sordina els crits de les meues germanes que jugaven pel marge de la séquia que passava enfront de l’alqueria, d’una aigua molt neta que discorria plàcida sobre el fang i el tarquim”.

La intenció del Museu de l’Horta és obrir-se a l’entorn i projectar el poble des de la perspectiva educativa i d’espai
d’encontre

Al començament del 2020 definiran la part tècnica del projecte, que compta amb la participació ciutadana d’associacions del poble i especialment amb la col·laboració del Consell Agrari Municipal, que aporta la seua experiència i desenvolupa la part pràctica que ha de completar la vida del Museu. Parlem d’un «voluntariat sènior» articulat per llauradors jubilats que oferisca una formació agrícola i ajude a superar la dificultat actual del canvi generacional entre els productors de la terra. També, segons el regidor Joan Carles Jover, «ajudaria a promoure el prestigi i el coneixement de la qualitat dels productes de proximitat. El Museu de l’Horta està integrat en la xarxa de la Diputació en el vessant etnològic, i amb els materials de què disposa podem renovar l’oferta de continguts amb exposicions de temàtica específica segons la temporada, com la llar o la sembra… És important que ara el projecte el compartim cinc àrees del govern i això enriqueix el compromís institucional i les seues possibilitats. A canvi, carreguem la restricció del govern central de contractar personal que puga mantindre la instal·lació oberta amb continuïtat».

El Museu, que nasqué a partir de donacions particulars, compta amb una col·lecció de plantes aromàtiques en el jardí, i està a disposició d’escoles i grups que vulguen fer una visita guiada. Una molt bona manera de conéixer la història i patrimoni vital, ara amb un nou impuls que li aportarà vigor en els temps de revalorar l’horta.

[Show slideshow]