Vicent Murgui va nàixer a Casinos. Des que recorda ha estat vinculat a la música. Als 7 anys ja tocava a la banda del seu poble, i des d’aleshores, la música ha sigut una bona companya de viatge. La seua vida professional ha estat vinculada a l’empresa de material elèctric “Gardy”. Vicent feia torns de matí o de vesprada a la fàbrica, i quan acabava la jornada, es dedicava la seua passió: “la música”. “Als 13 anys va morir el meu pare, i la vida ens va canviar. Teníem família a Foios, i ens vam traslladar fins ací. Un cosí del poble em va animar a entrar en la banda del Centre Artístic Musical, “La CAM”. Em van oferir tocar el saxo tenor, i fins ara. Sóc el més major, i estic molt feliç dins d’esta colla”. A més ara els foiers estan d’enhorabona. Acaben de guanyar el Certamen de Bandes de la Diputació de València en la secció especial sota la direcció del mestre José Martínez Colomina. Interpretaren l’obra obligatòria “1889 la Filharmònica”, de José Salvador González, “El jardí de les Hespèrides” de José Súñer i el pasdoble “Maria Teresa Medina” de Javier Artés.

“Som un equip molt faener. Des dels més joves que tenen al voltant de 14 anys, als més majors com jo, que en tinc 81. Els xiquets estan estudiant, però busquen temps per a tocar. A la banda som gent de paraula. Vull dir que qui falta a un assaig, o a un concert, és per un motiu important, no perquè no li abellís eixir de casa. Ens ho prenem de debò, encara que per a la majoria és una afició”, detalla Murgui.

Afició i professió. El duet perfecte

Vicent Lacruz és el cap de corda dels saxos tenors. Es dedica professionalment a la música. Com la resta de companys, està molt satisfet pel premi que acaben d’aconseguir.

“Les obres eren complicades, perquè participàvem en especial. Hi havia molt de nivell entre els artistes. Hem assajat molt, però ha pagat la pena. Encara que nosaltres toquem per devoció, i som com una família, a la que li agrada reunir-se. Les nostres agendes personals sempre estan organitzades al voltant de la banda. És a dir, que si jo tinc assaig els dimarts i divendres, açò és sagrat, si no és que sorgeix alguna cosa molt important, però “molt, molt” important ha de ser”, riu Vicent. Rafael Àngel és un altre saxo tenor, i mou el cap en sentit afirmatiu quan escolta les paraules de Lacruz: “És veritat. Estem enganxats! Jo vaig començar a estudiar música a l’escola, però no pensava mai que acabaria en una banda. Fa uns 10 anys que m’apuntí a l’escola d’adults i comencí a tocar el saxo. A poc a poc li vaig trobar el gust, i des de fa 3 que estic a la CAM. Una gran decisió! És una part molt important de la meua vida. Hem guanyat ja uns quants premis, i el de la Diputació ens ha fet molta il•lusió. Ara, a continuar treballant. D’ací a dos anys és el centenari de la nostra entitat, i ja estem pensant a presentar-nos al “Concurs Internacional de Bandes”, que se celebrarà a València, però ja vorem. Encara ha de ploure molt…”

L’alegria es respira a l’ambient de la sala del Centre Musical, on fem l’entrevista. La presidenta Lupe Marco somriu mentre sent parlar els músics. “És que jo estic molt pagada amb la banda. Els veig com s’esforcen, i premis com aquests són una gran recompensa. L’altre dia em va tocar a mi arreplegar el guardó, i no podia deixar de plorar. Les llàgrimes em van caure des que vaig escoltar les primeres notes del pasdoble que van interpretar. Dir que estava emocionada, és poc”, expressa Lupe.

És la primera presidenta de la banda des que es va fundar l’any 1921. “El meu pare era soci, però a les dones, fins a quasi els anys 80, no ens deixaven fer. Quan vam poder, la meua mare, les meues germanes i jo, ens vam associar. A poc a poc, les dones anàrem fent camí, fins ara, que hi ha una dona presidenta.”

El Musical, com se’l coneix popularment, ha sigut testimoni de moltes històries. Ha sobreviscut a les diferents èpoques i situacions socials, fins hui que és un referent a Foios i al món de la música valenciana. Actualment té més de 800 socis i sòcies i una escola amb més de 160 alumnes. Sense dubte els queden moltes partitures per tocar i molts premis per guanyar. Endavant, bufadors!

[Show slideshow]