Amb la diversitat, totes i tots hi guanyem!

Els i les valencianes estem d’enhorabona perquè el passat 21 de novembre es va aprovar a les Corts Valencianes una llei pionera que ens equipara a totes per igual en matèria de drets socials i laborals i que pretén eradicar la lgtbifòbia.

Amb la diversitat, totes i tots hi guanyem!

Virgínia Garcés Izquierdo i Lluís Antolí Santolària (Activistes LGTBI i membres del col·lectiu ValènciaCrida)

Els i les valencianes estem d’enhorabona perquè el passat 21 de novembre es va aprovar a les Corts Valencianes una llei pionera que ens equipara a totes per igual en matèria de drets socials i laborals i que pretén eradicar la lgtbifòbia. És, per tant, una llei que garanteix que es puga viure la diversitat sexual i afectiva en llibertat i que ajuda a eliminar els estereotips de gènere que limiten la participació plena de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals (LGTBI) en la societat, també en els pobles que formen la nostra comarca.

Malauradament, encara hi ha qui pensa que no era necessària una llei que garantisca la igualtat d’oportunitats per a nosaltres, però les raons per aprovar-la són de sobra conegudes: les persones LGBTI som víctimes d’agressions i discriminacions quotidianes en molts àmbits de la nostra vida, des d’insults a l’escola, agressions físiques en l’espai públic quan estem de festa o expressem públicament el nostre amor a les persones que estimem, qüestionaments de la nostra professionalitat en l’àmbit laboral quan mostrem la «ploma», prejudicis en les consultes sanitàries i, últimament, declaracions de partits polítics ultraconservadors negant-nos els drets bàsics com el de matrimoni o d’adopció, per no parlar de les burles als mitjans de comunicació que mostren una imatge estereotipada de nosaltres mateixes.

hem de poder viure plenament i en llibertat en la societat i que la llei ens protegisca de totes les discriminacions

La nova llei valenciana pretén revertir aquesta situació de discriminació en els diferents àmbits. Per a començar, intentarà que la diversitat sexual i els nous models familiars siguen temes que cal tractar des de l’escola fins la universitat perquè ensenyar en la diversitat és fer que la igualtat de les persones es faça real. De la mateixa manera que a les aules s’ha de garantir que no es discrimine ningú per raó de procedència, de sexe o de raça, l’alumnat ha de poder vore que les persones LGTBI no estem malaltes, no tenim cap trastorn que haja de ser corregit i que els nous models familiars (monoparentals, homoparentals, de pares separats, etc) són igualment vàlids per garantir-los el seu desenvolupament com a individus en esta societat.

Les administracions públiques han de garantir que cap treballador públic o privat puga ser acomiadat, degradat o discriminat per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere; és més, ha d’intentar que els drets de les persones LGTBI siguen recollits als convenis col·lectius de les empreses públiques i privades. Les institucions, a més, cal que reconeguen les persones que han tingut un paper actiu en la lluita per les llibertats i drets aconseguits fins ara, incloses les activistes LGTBI.

La realitat en què ens trobem ja no és la de fa 40 anys: la diversitat és un element positiu que cal reconèixer i respectar. Totes les persones som diferents, però totes hem de poder viure plenament i en llibertat en la societat i que la llei ens protegisca de les discriminacions. Valorem la diversitat, totes i tots hi guanyem!