El 2025 és l’any de Maria Beneyto (1920-2011), establert per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per ser una de les escriptores més rellevants de la literatura espanyola de postguerra. Encara que va créixer amb el castellà com a llengua materna a la Madrid republicana, després de tornar a la seua terra natal va decidir donar-li una oportunitat a les lletres valencianes, per convicció i per compromís amb allò que ens pertoca.

El 2025 es considera el centenari del seu naixement, si bé un dels majors experts en la seua figura, Josep Ballester, escriptor i professor a la Universitat de València, indica que el document d’identitat de Beneyto fixa el seu naixement en 1922, mentre que el passaport en 1920.

Per a Ballester, l’autora estaria entre els primers llocs dels escriptors valencians de l’època, al costat de Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster (com a poeta), a qui els unia una amistat, a més de la generació. Josep Ballester ha destacat el seu caràcter tímid en la intimitat, però fort: «Era una dona de conviccions profundes, amb les idees clares, i capaç de lluitar per les seues creences».

Encara que va passar per diverses fases literàries, Ballester assegura que sempre va escriure en defensa dels més humils. Com a exemple, apareix La dona forta, obra de la qual va anar fent canvis respecte del primer text i que es va publicar en 1967, malgrat la censura franquista. En 1990 la reedita, després de quinze anys de sequera literària, per la qual cosa torna a motivar-se amb l’escriptura, cosa que també afavorix el Premi dels Lletres Valencianes de la Generalitat de 1992.

Des del 93 va publicar moltes obres, tant en castellà com en valencià, amb una evolució pel que fa al to i l’estil, però amb la mateixa veu pròpia i la personalitat autònoma que va forjar en un moment en què la independència de les dones no encaixava en els patrons socials.

Per què és, no obstant això, més desconeguda del que deuria per al públic general? «El motiu no el sabem. Però per la trajectòria important i els premis que va rebre, hauria d’estar més ben considerada i ser més coneguda», declara Ballester.

Programació Any Maria Beneyto

Maria va confessar en el seu moment que no li disgustaria una traducció al castellà de La dona forta i va reconéixer que trobava a faltar «més atenció de la crítica» als seus llibres.

Precisament per fer més coneguda la seua aportació literària i ressaltar la seua figura, per a l’Any Maria Beneyto s’han organitzat diferents activitats. L’exposició itinerant ‘Maria Beneyto: vida ferida de lletra’ és la primera del programa. La mostra es pot veure en totes les biblioteques municipals de la capital i en altres espais del territori valencià.

El treball d’investigació de l’Any Maria Beneyto ha permés la troballa de material inèdit, com la novel·la Al límit de l’absurd. Així mateix, es coedita juntament amb la Institució Alfons el Magnànim, la Poesia Completa en valencià. També és tradueix al valencià la novel·la El riu ve crescut, de 1959. A més, ja està disponible l’edició no venal de La dona forta.

L’escriptora Raquel Ricart i el dibuixant Dani Olmo han creat el còmic Maria Beneyto: passió per l’escriptura. Així mateix, està prevista la gravació del documental Irreductible, escrit a partir d’una entrevista amb l’escriptora de l’any 2007. L’Acadèmia se suma també al projecte Rutes Literàries de l’Ajuntament de València, amb un recorregut dissenyat per Àlex Bataller.

Últim premi en vida a Alboraia

Des d’Espai Carraixet dediquem aquestes línies per sumar-nos a la celebració de l’any més especial de Maria i per recordar que el darrer reconeixement en vida a l’escriptora va ser en Alboraia, amb el premi Sor Isabel de Villena, al 2008, per la seua trajectòria literària i en defensa de la dona. Un guardó que va fer especial il·lusió a Maria.

També a Alboraia, s’ha organitzat enguany una jornada monogràfica de l’escriptora, amb la inauguració de l’exposició de l’AVL, una xarrada a càrrec de Ballester i Carme Manuel, la projecció del documental d’Àpunt, Valentes, amb un capítol dedicat a Maria, i dies després, una lectura col·lectiva dels clubs de lectura de la localitat, segons ens ha confirmat la gestora cultural de l’Ajuntament, Encarna Dolz. Serà el 9 de maig a la Casa de Cultura.

Maria Beneyto es considerava a si mateixa dona lletraferida. Va morir a València en 2011; abans, va deixar per a la posteritat una trentena d’obres, moltes d’elles en valencià. És la nostra obligació reivindicar aquest llegat immaterial d’una dona forta i ferma com la terra que la va veure nàixer i morir.