Hui és Nadal i a la taula familiar no acudirà tot el món que jo volguera que estiguera. Anit, al sopar, també em faltaven persones especials, i el pròxim dimarts, en Cap d’Any, de segur que trobe el buit de moltes persones. Sempre en falta u o altre, més encara quan celebrem i trobem l’absència dels nostres éssers volguts.

A l’Horta Sud en falten molts; tantes i tantes persones que no es van poder salvar de la riuada per inacció, inoperància i incompetència governamental. Cal seguir alçant la veu per elles i ells; continuar escoltant els testimonis de tantes famílies, de tants germans i germanes de la nostra horta compartida. El nostre espill metropolità del sud, ara destrossat.

Però les absències no ens poden paralitzar. Amb tot el respecte per a les persones que estan de dol, que han de prendre’s tot el temps que els calga per a sobreposar-se, s’ha de seguir endavant. Perquè la vida és de vegades incerta, però sempre preciosa.

Ja ho he dit alguna vegada, que podem triar com vore les circumstàncies que ens envolten segons les ulleres que elegim posar-nos. Si utilitzem un prisma massa concret, que afina al màxim els detalls de cada cosa que ens ocorre, de segur que trobem imperfeccions, malalties, inseguretats i incongruències. El putxero estarà massa salat i el tapet tindrà taques que ens faran enyorar temps antics.

Però mireu bé, perquè habitualment l’espill és molt més ample que el reflex que creiem observar. Cal fer gran l’objectiu, ampliar el prisma i no valdre’ns únicament de l’ull que, quasi tancat, analitza cada cosa de manera crítica i absoluta. Perquè la vida és tan ampla com ens la vulguem imaginar. L’alegria i la tristesa, l’esperança i el desassossec, tindran la intensitat que cadascú li donem.

No ens oblidem que la mort física, segons l’entenem en esta dimensió del temps i de l’espai, és inevitable; la nostra i la de les persones que ens envolten. L’absència és, per tant, una constant, però per polaritat, també ho és la presència, sent els dos conceptes part del mateix espill polièdric. Centrem-nos, doncs, en allò que som, en el lloc on estem, en les persones que sí que hi formen part. La carència forma part de l’abundància igual que necessitem la foscor per a apreciar la llum.

Vos convide a mirar la vida amb curiositat, perquè tot és nou a cada instant que vivim. Fem del 2025 un any digne de ser explorat.