Vicent Andrés Estellés és el poeta del poble. Enguany, amb el centenari del seu naixement, els versos que va regalar-nos revolen per tots els racons de l’Horta Nord
i més enllà. En són moltes les entitats que li fan memòria i homenatge. Nosaltres també som dels Cent d’Estellés.

Des que el 17 de gener es va presentar la plataforma Cent d’Estellés en el pati de les Sitges de Burjassot, poble natal del poeta, s’han acumulat activitats i memòria que reviu un home de lletra que es definia com «un entre tants». Un dels nostres, que també reviscolem de la mà. I el poble, el poble valencià i de més enllà, hem decidit fer-ho saber: al poeta, que en glòria estiga, a la seua família, al veïnat, i a nosaltres mateixos. Parlem de l’èxit d’una convocatòria civil.

Qui no està no suma, i qui no ha d’ajudar que no destorbe. Quan rememora aquest procés la secretària d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Anna Gascon, destaca «la pluralitat d’entitats que formen la plataforma i que s’hagen unit en un objectiu comú. Més totes les associacions que han impulsat actes en el seu entorn. Totes conformen la societat civil organitzada, un teixit de país que sovint no es veu però ens fa perdurar». Al seu torn el net d’Estellés, Vicent Anyó, reconeix: «És un any espectacular, una meravella la resposta del poble. Això és el que diem tots a casa… És una animalada i estem molt agraïts, no podem arribar a tot però voldríem correspondre a tanta estima».

Trobem el resultat de la dedicació de moltes persones, de molta cooperació d’entitats culturals, veïnals, sindicals i polítiques, de danses, etc. Com a reconeixement a un tità poètic alhora que un agraïment íntim, personal, als versos que ens parlen a cau d’orella i ens identifiquen. S’hi han publicat versions de poemes fets cançons; també estudis de la vida i l’obra; hi han aparegut antologies i recitals d’homenatge que mantenen viva, vigent i quotidiana la seua paraula clara i honesta. Vicent Andrés Estellés ha renovat l’entusiasme i la il·lusió amb l’acompanyament popular, aquell arrelament que sovint posa veu a les maneres d’entendre i sentir la nostra pròpia vida i paisatges, que demostra que ser valencià és voler ser-ho i exercir-ne.

El reconeixement a un tità poètic alhora que un agraïment íntim als seus versos

«Estellés és molt més que ‘Els amants’ i que ‘El pimentó torrat’, també més que la poesia. És un fenomen que no sé si es dona en cap altra literatura, accessible a tots els públics i convocant multitud de gent a sopars. Quasi tots tenim moments de la nostra vida vinculats a algun vers seu, ha esdevingut un poeta nacional absolutament», diu Gascon. La connexió íntima es completa amb un moment d’expansió i internacionalització, amb traduccions a l’italià, a l’hongarés, a l’asturià, amb la reedició de la traducció al castellà feta pel mateix poeta i publicada originalment a Visor, amb actes a Mèxic, a França, a Panamà…

Continuïtat

Un reconeixement acadèmic amb un punt rellevant en la càpsula del temps que el ministeri de cultura espanyol li ha dedicat a la Caja de las Letras (Madrid). Fins a l’últim dia arribaren poemes llegits per xiquetes i xiquets que omplin una memòria USB. El nostre futur. Probablement el centenari no s’haguera pogut fer sense el caliu previ de tanta i tanta gent. I continuem l’esclat dels sopars Estellés, que començaren catorze anys arrere amb la crida de l’escriptor Josep Lozano i enguany superen les cents convocatòries. A l’Horta Nord en tenim a Alboraia, Albalat, Montcada, Bonrepòs i Mirambell, Rocafort, Tavernes… També a Burjassot, on Ca Bassot ja li’n dedicava fa quaranta anys. ACPV impulsa el web País Estellés, que aplega vídeos geolocalitzats de persones llegint poemes d’Estellés. També la Plataforma Cent d’Estellés planteja continuar els actes d’homenatge fins al març del 2025, quan hi ha l’efemèride de la mort física del poeta. I com diuen a Benimodo, segon poble del poeta, qui no està que no es busque.

Acabem amb les paraules de Carmina Andrés, la filla del poeta: «Estem molt orgullosos, la resposta ha sigut increïble. El treball de la Plataforma i les múltiples iniciatives… No estem a soles, ens trobem amb molta força. Mon pare tenia molta força, la seua obra arreplegava tot un poble, tot un país, i ara s’ha vist». I tots i totes de les mans, a peu pla del carrer, hi participem.