Tan sols tenia 10 anys quan va morir el meu iaio, Vicent Andrés Estellés, i no era conscient del referent literari, cultural i lingüístic que era per al País Valencià. Des que tinc memòria recorde un avi malalt, d’anar a visitar-lo d’hospital en hospital i de pràcticament no poder gaudir-lo com un avi a “l’ús”.
El poble ha respost i estem orgullosos
Vicent Anyó (El net major de Vicent Andrés Estellés)
Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses…
Tan sols tenia 10 anys quan va morir el meu iaio, Vicent Andrés Estellés, i no era conscient del referent literari, cultural i lingüístic que era per al País Valencià. Des que tinc memòria recorde un avi malalt, d’anar a visitar-lo d’hospital en hospital i de pràcticament no poder gaudir-lo com un avi a “l’ús”.
Els millors moments els recorde a Benimodo, passant llargs estius al seu costat. Per les vesprades treia a la porta de casa el seu balancí mentre la xicalla jugava al carrer i observava com un munt de persones s’acostaven a xarrar amb ell. Els més habituals eren Didín Puig, Rosa, Marisa, Rafa Armengol.
Anys després de la seua mort vaig començar a prendre consciència del que suposava ser el net de Vicent Andrés Estellés. La gent l’admira, l’estima, coneix els seus versos… He escoltat infinitat d’històries i anècdotes sobre ell i a poc a poc he anat creant al meu cap la imatge de com era. A més a més, he pogut aprofundir en la seua vida i en la seua obra a través de les rutes literàries que he guiat per Burjassot i València.
Cent anys després del seu naixement, Vicent Andrés Estellés està més viu que mai i la família en pot donar fe. Des del moment del tret d’eixida de la celebració per part de la Plataforma Cent d’Estellés, el 17 de gener al Pati de les Sitges de Burjassot, ha estat un no parar d’esdeveniments (actes, homenatges, recitals, sopars…) dedicats al meu avi. El poble ha respost i estem molt orgullosos i contents. La figura del poeta continua ben present a la societat valenciana, catalana, balear; a Andorra, l’Alguer i més enllà (Caixa de les Lletres 1508 a l’Instituto Cervantes, Fira de Guadalajara a Mèxic, Universitat del País Basc, de Roma, festes Estellés a Brussel·les, Berlín i París).
Finalment, cal destacar i agrair la participació en la celebració del centenari del Ministeri de Cultura, la Institució de les Lletres Catalanes, les diputacions de València i Alacant, de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, als més de 170 ajuntaments i més de 200 poblacions, associacions culturals, veïnals, centres educatius, biblioteques, cors, ateneus, falles, festivals, fires, premis…
No et limites a contemplar
aquestes hores que ara venen,
baixa al carrer i participa.
