Seria molt avorrida la vida si sabérem en cada moment el que anara a passar. Seria tremendament angoixosa, a més, si sabérem en quin moment ens morirem. Ja està; jo volia fer una introducció progressiva del tema perquè ningú s’espante i deixe de llegir este editorial, però m’ha eixit així, de trascantó.
En benefici de Carena
Núria Garcia (Diretora)
Seria molt avorrida la vida si sabérem en cada moment el que anara a passar. Seria tremendament angoixosa, a més, si sabérem en quin moment ens morirem.
Ja està; jo volia fer una introducció progressiva del tema perquè ningú s’espante i deixe de llegir este editorial, però m’ha eixit així, de trascantó. I és que em sembla que el vel que cobrix la mort és tan dens encara que, una volta l’he descorregut, em naix parlar d’ella sense embuts.
Mirar la mort és mirar la vida. Tots ho sabem, que no hi ha principi sense final ni final sense un nou principi. Tampoc cal morir literalment per tal d’entendre el que estic dient, perquè hi ha molts tipus de mort i de renaixement.
Jo vaig tornar a creure en la vida quan més em moria. Va ser revelador trobar tanta bellesa en coses tan aparentment simples i tan de bo mai oblide el que he aprés durant este últim any. La incertesa de cada moment, ben mirada, és el millor regal que podem trobar-nos, i tant se val si tenim nou anys o noranta mentres ens sentim vives.
D’açò en saben molt les companyes de l’associació Carena. No hem pogut incloure una notícia sobre la seua recent activitat en esta edició d’Espai Carraixet, perquè al final sempre ens falten pàgines per a mostrar tantes manifestacions culturals com tenim als nostres pobles. Per això els vull dedicar este editorial.
Fan una tasca impressionant a través de multiples iniciatives. A més d’estar presents a alguns hospitals del nostre entorn per tal d’acompanyar les pacients oncològiques, ara també han iniciat un itinerari a través del departament de salut que ens correspon per a acudir als habitatges de les persones de l’Horta Nord que estan acomiadant-se de la vida en la fase final de la malaltia. La Societat Valenciana de Psicologia acaba de premiar Carena per eixa implicació tan personal i humana que ens cal com a societat i que l’entitat cobrix amb aportacions procedents de la solidaritat veïnal i municipal. Hi ha pobles de la nostra comarca, com ara Foios o Vinalesa que destinen ajudes directes a l’entitat perquè puguen arribar com més profund millor.
La crida que fem des d’Espai Carraixet és per al conjunt de municipis de l’Horta Nord, perquè el valor de la proximitat, en el qual creiem fermament, també hem d’aplicar-lo al foment de les associacions que treballen des de i per a nosaltres. Alcaldes i alcaldesses, promoveu accions en benefici de Carena; destineu finançament directe perquè quan ens arribe l’hora tinguem a la nostra disposició un servei pròxim, humà i indispensable com el que ens oferix Carena amb les pacients oncològiques.