El 9 d’octubre condensa una tradició que ens identifica com a valencians i valencianes des de 1238, quan el rei Jaume I entrà al cap i casal, de manera que amb aquella fita va començar a prendre consistència el llavors nou Regne de València… La bona veritat és que la data començà a commemorar-se prop d’un segle després, quan el poble i les institucions ja consideraven que calia destacar la seua efemèride original. Però igualment parlem de vora set-cents anys de celebració de la memòria que ens fa ser qui som. Perquè quan les festes institucionals foren prohibides per aquell «justo derecho de conquista» de l’incendiari Felip V, continuà arrelant entre la població amb el gremi de forners i la força de l’amor, expressat el dia de Sant Donís amb fruites de massapà embolcallades amb mocadors. Fet i fet, amb tota l’evolució històrica i social, a hores d’ara ens tornem a trobar cara a cara amb el veïnat i la nostra continuïtat que mira al futur.

Ací repassarem algunes mostres festives i compartides d’enguany entre els pobles de la Mancomunitat de l’Horta Nord, que poden aprofitar de model de tantes altres que s’escampen arreu. Comencem amb El Puig, localitat tan marcada pel camí de conquesta de Jaume I, que entre moltes activitats realitzà visites guiades i teatralitzades per a explicar la història de la batalla que va obrir l’accés al setge de la ciutat de València (llavors Balansiya). En Albalat dels Sorells enguany la celebració ha estat centrada en la joventut, amb el sopar jove als paellers el dia 8, amb festa posterior amenitzada pel DJ Jaume. El mateix 9 també proposaren el «correbars» pels carrers del poble de matí, i de vesprada, fireta medieval organitzada per Somriures, i a les huit i mitja, correfocs a càrrec dels Dimonis de Massalfassar. I a Massalfassar, la jornada de l’efemèride s’ha celebrat amb activitats per a compartir en família, amb pilota valenciana en el carrer del Mar, jocs i balls tradicionals durant el matí a la plaça de l’Església, calderes, i de vesprada, contacontes de llegendes valencianes al Centre Cívic.

Premi a Vicent Roig Gimeno

Al seu torn, Museros també ha fet calderes i donat a la música un protagonisme clar. Des del premi cultura concedit al músic de la localitat Vicent Roig Gimeno, fins al concert de la banda juvenil, la cercavila de tabals i dolçaina, i l’actuació de l’orquestra Empopados en acabant del dinar. El regidor de cultura de Puçol, José Maria Esteve, destaca la vitalitat dels premis Vila de Puçol, que abasten pintura, narrativa i poesia: «Estos premis porten 40 anys apostant per la cultura valenciana, són un dels certàmens més veterans de la Comunitat Valenciana. A més, completem el lliurament de premis amb el concert de Sheila Blanco que canta als poetes del 27». Al llarg del mes d’octubre també ofereixen concerts, com ara el del Centre Musical i Instructiu Santa Cecília, dos obres de teatre («L’últim ball» i «La vídua valenciana»), i dos concerts més, el de Dani Miquel amb el seu nou treball, Volem, i el Gran Concert Líric de Montserrat Martí Caballé. Per a completar la programació de «La nostra llengua. La nostra cultura», el Club d’Història Puçol ha preparat l’exposició «Els nostres carrers».

L’alcalde de Rafelbunyol i president de la Mancomunitat de l’Horta Nord, Fran López, explica que ha fet «una celebració molt arrelada a Rafelbunyol. A més de les calderes d’olla junta amenitzades per la colla de dolçainers l’Andana, posem en valor la cultura local. Vicent Penya, el nostre escriptor més reconegut presentava el seu últim poemari acompanyat pel també poeta local Ismael Carretero». El II premi d’investigació local, «Marquesos i vassalls a Rafelbunyol. Estudi dels capbreus de 1614 a 1721» de José Manuel Garrido, permet recuperar molta informació històrica del poble. I completaren la celebració «amb l’inici dels actes pel centenari d’Estellés en 2024, que és patrimoni de tots els valencians i valencianes, però especialment dels de l’Horta Nord, on va nàixer i viure. El 9 d’octubre és una festa d’unió, de cultura i de futur».

Des de l’aspiració quotidiana de la convivència som conscients de la importància de compartir l’esforç i els resultats amb el veïnat, el nostre horitzó conjunt. Acabem amb la memòria d’unes paraules del testament de Jaume I en els seus darrers temps a Alzira: «Amar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts». Així siga.