Espai social
En 1993 un grup de dones de Montcada que venia del món de la participació, com eren les AMPES i l’Escola de Persones Adultes, començarem a reunir-se recolzades des dels Serveis Socials de l’Ajuntament.
En 1993 un grup de dones de Montcada que venia del món de la participació, com eren les AMPES i l’Escola de Persones Adultes, començarem a reunir-se recolzades des dels Serveis Socials de l’Ajuntament.
El creuetí Pau Sanchis i el veí de Burjassot Josep Martínez, junt amb els també valencians Rubén Luzon i Francesc Bononad, solien debatre en les nits poètiques del Ca Revolta sobre el panorama editorial valencià, i el criticaven per arraconar la poesia «entre l’autoedició i l’eixida dels premis».
L’associació cultural Macarella fa 20 anys de funcionament, des de l’arrelament, la interacció i la dinamització de Bonrepòs i Mirambell. Per això xarrem amb algunes de les seues protagonistes, Roser Santolària, Xusa Alemany i Amparo Monzó. I mentre expliquen les diverses activitats que impulsen, a ritme d’una per mes, em ve a la memòria que en el cotxe sonava Leño amb la idea insistent que bé poden encarnar la gent de Macarella: “Tenemos una historia y algo que decir… No se vende el rock’n’roll”.
L’emergència sanitària que vivim i especialment el confinament a causa de la pandèmia per Covid-19 han fet destacar la necessitat de canvis en la nostra organització social.
Jaime Lázaro, vecino de Puçol, dice que cazando a la una de la noche en una partida que allí llaman camino de Líria, solo, vuelto hacia el Puig, vió a este castillo que está derribado, cual si fuese grande, y entero: pero hecho todo de luz (…). Decía, el resplandor ser cual de la luz del mediodía, sin moverse ni menearse en media hora que se lo miró.
Santa Bàrbara és una santa llegendària del segle III, molt popular perquè protegeix dels llamps i de la mort sobtada i violenta, i a més és la patrona de miners i artillers.
L’Horta és paisatge viu, gastronomia, naturalesa, tradició i turisme. Aquestes qualitats que la fan imprescindible en la nostra idiosincràsia i cultura pròpies, així com un lloc idoni per a fomentar els valors de la nostra terra i dinamitzar econòmicament aquest entorn privilegiat a pocs quilòmetres de la ciutat, un pulmó verd valuosíssim i un rebost natural pròxim i de qualitat imbatible.
El 24 de setembre de 1708, el sol projectava sobre les teules del Consell de Foios una ombra mínima de la petita església gòtica. En el seu interior, alhora magatzem, seu del justícia i garjola, s’hi trobaven els consellers del poble, gairebé tots llauradors i caps de família, que esperaven la comitiva del botxí provinent de València.
Almàssera ha représ la programació cultural amb la cinquena edició del Cicle de Música. Cada divendres de setembre, hi ha hagut actuacions de gospel, flamenc o música clàssica, entre d’altres. Amb totes les mesures de seguretat, el públic ha omplit l’aforament de les sessions.
Estés al terra del trinquet de Pelayo, en acabar l’últim quinze que el feu guanyador de la Lliga Bànkia d’Escala i Corda, Guillermo del Puig va cloure els ulls i es va rendir sota la grandíssima emoció d’haver acomplit un somni.