Alfara del Patriarca

Alfara del Patriarca

Ramón Cortés està assegut entre quatre dones en una taula del bar del poliesportiu El Paretó. Diu que així ha estat tota la seua vida. Amb les seues germanes, amb el mític equip del Dorna Godella de bàsquet o amb el femení del Llevant.

Els xicotets comerços d’Alfara del Patriarca són els escollits per molts veïns i veïnes per a realitzar les compres diàries, una opció que es veu reforçada amb la campanya “A Alfara, de tot i a prop”.

Dubtar de la màgia dels Reis d’Orient, més enllà de la tradició cristiana que origina la seua arribada cada 6 de gener, és deixar de creure en la capacitat humana de regalar-nos als demés, de crear i compartir amor, de sentir i fer sentir il·lusió i bondat als qui ens envolten. La realitat és que Melcior, Gaspar i Baltasar visiten tots i cadascun dels pobles de la comarca des de temps immemorials per a deixar regals als nostres fills i filles.

La fabricació de conserves s’inicia en el segle XVIII, com a resposta a la necessitat de l’exèrcit francés, dirigit per Napoleó, de proveir-se d’aliments en el transcurs de la seua campanya militar a Rússia. Napoleó va oferir una recompensa de diversos milers de francs a qui descobrira un mètode eficaç per a mantindre en bon estat els queviures, durant llargs períodes de temps, i així alimentar a les seues tropes.

Nitrato de Chile i la Mancomunitat del Carraixet organitze el segon certamen de composició ‘Horta Sonora’. Arribar a casa de l’institut, berenar i marxar al conservatori. Tornar més tard i fer els deures aprofitant les dos hores lliures abans de sopar: a la nit hi ha assaig de la banda i cal planificar bé el temps.

La Casa de la Serena d’Alfara, conjunt arquitectònic del segle xvi que des de fa dècades es troba en estat d’abandonament, serà recuperada per una empresa de desenvolupament de projectes amb un concepte eclèctic que combinarà la cultura i la gastronomia a l’entorn rural. El renaixement de la Serena REDACCIÓ – Núria Garcia FOTOGRAFIA – Alamida La Casa de la Serena d’Alfara, conjunt arquitectònic del segle xvi que des de fa dècades es troba en estat d’abandonament, serà recuperada per una empresa de desenvolupament de projectes amb un concepte eclèctic que combinarà la cultura i la gastronomia a l’entorn rural. […]

Ningú haguera sospitat fa prop de 25 anys que Alfara comptaria amb un trinquet de pilota valenciana. Una colla d’amics, encara adolescents, va començar en aquella època a jugar a galotxa arran la iniciativa del regidor d’esports, Rafael Marqués Brisa, de crear una escola de pilota.

Els pobles de la Mancomunitat del Carraixet implanten el quint contenidor per al reciclatge dels residus orgànics amb una potent campanya de sensibilització ciutadana.

Una de les tradicions més antigues de les nostres terres és la representació del Cant de la Sibil·la. De fet, és tan antiga que costa de resseguir-ne el rastre, que es remunta segles enrere i que ha patit no pocs entrebancs fins a arribar als nostres dies.

El paisatge està ple d’històries velles, de silencis que romanen arrapats als darrers reductes que els expliquen. Els fumerals d’Alfara són l’últim testimoni de la intensa activitat rajolera que va mantenir aquest poble de l’Horta durant gairebé tot el segle XX.

“La peça que escoltareu a continuació no està fixada en paper, naixerà en aquest moment, i no tornareu a escoltar-la de la mateixa manera si no és que la graveu”. El 5 de maig, al costat de l’imponent Molí d’Alfara, el compositor Óscar Vidal introduïa amb aquestes paraules la interpretació de la seua peça “De fecunditats i altres voreres”.

Conta la llegenda, i també alguns cronistes i historiadors, que Sant Vicent Ferrer pernoctava en Alfara quan eixia a predicar per l’horta de València. El seu germà, Bonifaci, havia comprat en 1388 l’emplaçament i, l’any 1394, va aconseguir sostreure els seus vassalls de la jurisdicció de València, a la qual pertanyien des del repartiment de terres de Jaume I, per a convertir-se en el I Senyor d’Alfara.

Atzembla llança el seu tercer disc, un treball amb noves sonoritats i un estil més personal que mostra l’evolució d’esta banda de l’Horta Nord.

Cada any entre 10.000 i 12.000 persones assisteixen a la Trobada d’Escoles en Valencià de l’Horta Nord. Des del 2016, a més, l’acte compta amb el suport de la Diputació i la Generalitat. Això no obstant, queda molt a dir i fer per a dignificar el valencià, i la reivindicació continua sent la peça principal de l’engranatge d’Escola Valenciana, entitat promotora de l’esdeveniment.