AASecundaries
Pepe recorda a la perfecció aquella vesprada en la qual, contagiats per l’entusiasme de Victoria, van emprendre l’aventura d’organitzar les festes de Moros i Cristians en un municipi on no hi havia tradició.
En esmorzars, sopars, bodes, batejos… Al Puig, qualsevol reunió d’amics és bon moment per a cantar albaes. Així, de manera natural, aquesta tradició centenària ha passat de generació en generació fent que el poble siga el bressol d’aquesta modalitat de cant valencià única en la seua espècie.
Caminar i observar el nostre entorn ens proposa un diàleg amb el paisatge i les sensacions que ens incita. Ho sabem bé a partir dels canvis de colors i olors que l’horta mostra en cada sembra i collita, que fa de cada trajecte un viatge únic i dinàmic.
A Albuixech no deixen mai de voler comprendre el cel. A principis de setembre s’inaugurà l’exposició «Jeroni Munyós. Matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement», en l’Espai Major 54, fruit d’una col·laboració entre l’ajuntament i la Universitat de València.
En l’ànima de l’Horta, on terra i cel es troben en una dansa contínua, sorgeix ‘Miradors de l’Horta’, obres que naixen per a ser més que art per a admirar; són finestres al cor d’un paisatge que ha inspirat a moltes generacions.
Una marca turística o marca de destí és el nom o el símbol que identifica o diferencia una destinació turística, i que es promociona conjuntament a través d’una sèrie d’activitats.
«La lectura i l’escriptura per a millorar el món». Amb esta reflexió, Àlex Ros, fundador de la revista Plaerdemavida, inaugurava l’11 de setembre l’exposició “Plaerdemavida, més de 25 anys de portades”.
La sala d’exposicions temporals de la Casa Museu Benlliure acull des del 20 de juny la mostra La festa del Corpus Christi a València: una visió artística, comissariada pel professor de la Universitat de València i especialista en cultura festiva, Enric Olivares Torres.
Jesús i Adonis s’han convertit en tendència dins del món dels influencers, més concretament del món virtual de l’humor. Els coneixem com els germans Correncueros; o pare i fill; o entrenador i assistent. Però en realitat eixos són els personatges creats per Pau i Xavi, els Sepuls.
Mofi no sap per què es diu Mofi. Ell s’anomena així perquè al poble, a la Pobla de Farnals, li deien així al seu germà. Després van començar a dir-li el Mofi xicotet a ell i, al final, es va quedar amb això de Mofi. Ara el seu nom artístic, com a cantaor, és Mofi de la Puebla, encara que ell, en realitat, es diu Roberto Gómez Fernández
Els xiquets i les xiquetes són la màxima expressió del present. Amb ells és més fàcil retrobar la nostra essència i traslladar-nos a espais interns que els anys van cobrint de teranyines. Però ells i elles, els nostres fills, són també l’aval del futur, els qui heretaran l’hàbitat compartit i les maneres de cuidar-lo.
Vivim en un territori en constant perill davant d’un plantejament d’infraestructures desconnectat de l’espai vital quotidià. L’urbanisme depredador mostra una voracitat sense fre ni consciència de les conseqüències.
Quina millor manera de combatre la calor de l’estiu que eixir a prendre la fresca quan cau el sol. L’excusa és perfecta si a més tenim un bon espectacle per baixar a la plaça del poble i, de pas, retrobar-nos amb família i amics.
José Antonio Montesa Giménez naix un 7 d’abril de 1973 al Puig. Comença a jugar a pilota just abans de prendre la primera comunió, coincidint amb l’obertura del frontó que, curiosament, hui porta el seu nom. I per a eixa primera comunió va demanar un guant i una pilota.