Fer xarxa és una necessitat i una aposta pel futur, més encara si parlem de persones joves, que amb les seues idees i la seua mirada crítica poden contribuir a fer pobles més oberts, participatius i innovadors.
Els joves com a motor viu dels nostres poblesa
REDACCIÓ – Jorge Pérez Altea
FOTOGRAFIA – Mancomunitat Horta Nord
La Mancomunitat de l’Horta Nord desenvolupa fins 2027 el seu primer Pla de Joventut, amb accions per a motivar el jovent a ser part activa de la comarca i afavorir el seu creixement personal
Fer xarxa és una necessitat i una aposta pel futur, més encara si parlem de persones joves, que amb les seues idees i la seua mirada crítica poden contribuir a fer pobles més oberts, participatius i innovadors.
En eixa línia, amb l’objectiu de convertir-los en protagonistes dels municipis, la Mancomunitat de l’Horta Nord desenvolupa fins 2027 el seu primer Pla de Joventut, amb accions que consoliden la política juvenil com una eina participativa, transversal i arrelada als pobles. «S’ha fet un esforç molt fort des dels municipis per a apostar per la joventut, donant recursos i pressupost. En l’àmbit de participació se’ls està tenint molt en compte», explica Pilar Navarro, tècnica de Joventut de la Mancomunitat. Des que la professional s’incorporà al departament el 2019, comenta com, a poc a poc, «s’ha anat configurant un equip de treball estable amb els municipis. Cada setmana els visiten, col·laboren amb els ajuntaments i mantenen un contacte constant amb els instituts, peça fonamental per tal d’arribar al públic d’interés».
El Pla de Joventut s’estructura en diversos àmbits, com ara participació; habitatge, transport i ocupació; oci i temps lliure; cultura i esport; educació en valors i formació; i salut mental i educació afectiva i sexual.
Entre les activitats més consolidades hi ha els tallers, que treballen la desigualtat, les relacions interpersonals sanes o la prevenció de la violència de gènere, entre d’altres. «Campanyes com ‘No em toques el WhatsApp’ o ‘Creant emocions’ han tingut un gran impacte. Aquesta última va sorgir després de la pandèmia, quan l’equip va detectar que la situació en l’aspecte emocional els havia afectat molt», segons relata la tècnica. «Ara treballem amb els departaments d’orientació dels instituts de Rafelbunyol, Museros, La Pobla de Farnals, El Puig, Foios i Massamagrell amb programes per a l’alumnat de secundària i formació professional, arribant a més de 1.000 joves”, diu Navarro.
Temes que els preocupen
A banda, hi ha els fòrums que es programen als pobles en què el jovent expressa els temes que més els preocupen. «La salut mental i l’educació afectiva i sexual apareixen sempre entre les seues prioritats», comenta Navarro. Una altra de les preocupacions que més sovint sorgeix és la necessitat de millorar el transport públic. «Hi ha localitats que no tenen metro ni connexions entre pobles. Alguns són municipis xicotets amb pocs recursos, i això dificulta l’accés a activitats o llocs d’estudi i treball», reconeix la tècnica. El Pla de Joventut també recull aquesta problemàtica, que es busca abordar de manera coordinada amb altres àrees de la Mancomunitat i els ajuntaments.
L’aposta per un oci saludable i compartit es reflecteix en una programació variada i constant. Al desembre, per exemple, es celebra la nova Jornada de Corresponsals de l’Horta Nord i Camp de Morvedre, una trobada que serveix per a intercanviar experiències i reforçar la xarxa juvenil de les dues comarques.
A més, hi ha eixides lúdiques que fomenten la convivència, com ara el proper viatge per Halloween a Port Aventura, les jornades a la neu a l’hivern o les eixides a la natura durant la primavera i l’estiu. “Són moments molt esperats perquè reforcen els vincles entre joves de diferents municipis i creen un sentiment de pertinença a la comarca”, comenta la tècnica.
Una de les fortaleses del projecte és la seua visió transversal. A banda dels instituts, el departament de Joventut col·labora amb altres àrees de la Mancomunitat com ara Medi Ambient, Serveis Socials, UPCCA (Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives) o esports. “Recentment hem col·laborat amb Medi Ambient en un pòdcast o amb Serveis Socials en projectes de convivència”, apunta Navarro.
Aquesta manera de treballar permet connectar les polítiques juvenils amb grans reptes del moment, com ara la sostenibilitat, la inclusió o el benestar emocional. L’objectiu és motivar els joves a ser part activa de la vida del seu poble i de la seua comarca. “Treballem perquè siguen protagonistes, que senten que se’ls escolta i que poden aportar coses al seu voltant”, resumeix la tècnica.

