AASecundaries
Escolte Bob Dylan mentre repasse els reportatges abans d’enviar la revista a la impremta. Escolte Bob Dylan i sona ‘Desolation row’, i per tercera vegada en les últimes dues setmanes refaig aquest editorial. El títol de la cançó, Carrer de la Desolació, em retorna per enèsima vegada al que ha ocorregut aquest matí a l’horta d’Alboraia. Avui, 27 de setembre, han enderrocat el Forn de Barraca, el major símbol de reivindicació del territori valencià dels últims temps.
Vaig ser colombaire davall dels pins de Calderón, per això recorde que José Montagud, Pepico, fou veí del poble, pintor de ventalls. Jesús Balaguer Marco, carrero i rentacotxes. Mon pare, el seu cosí. Maiques, fill d’uns magatzems, vivia dalt de la Parra i Voro, el de Senent, en la torreta. Enrique, el Forner, Fanega, de puntes roges, en la pujada de Cervantes ens contava que feu l’amor damunt la taula.
Què farem amb Blasco Ibáñez? L’esquerra local el continua descartant, i jo no repetiré els meus arguments de sempre. No perquè siguen coneguts. De fet, crec que ningú els ha llegit. I quan m’han convidat a fer una conferència, el públic l’integraven entre una i tres persones (aproximadament). Persones molt afectuoses, això sí. En realitat, no repetiré els meus arguments per a no cansar-me a mi mateix.
Fa pocs dies que els regidors i les regidores electes han pres possessió de les seues actes en la conformació de les noves corporacions municipals. Moltes de les persones que des d’ara ens representen seguixen la tasca que han desenvolupat els darrers quatre anys, siga formant govern o oposició, i la seua continuïtat resulta fonamental perquè la presa de decisions als ajuntaments siga el més àgil possible en funció del coneixement previ de les necessitats del poble.
Plou. Al carrer, l’aigua forma camins que a penes ens permeten distingir allò que, ahir, era una superfície dura i inert. L’aigua crea el seu camí, fa un ritme que sembla jugar, a colps d’atzar, fins a arribar a un indret amagat, desconegut, potser inexistent. Aquesta pluja, que sembla impredictible, però que ha vingut caient des de sempre.
He viscut tota ma vida al cor de l’Horta, un paisatge cartesià, dissenyat d’acord amb les possibilitats econòmiques dels seus habitants —dels propietaris de la terra, en primer lloc. “El paisatge, el fan els notaris”, assegurava Josep Pla referint-se a l’Empordà. L’axioma té tota l’exactitud a la nostra comarca.
Cada dia som més conscients de la necessitat d’actuar per a conservar el planeta i contribuir-hi amb la nostra manera de viure. Com més va més, “pensar globalment i actuar localment” és un adagi que ens cal practicar. “No podem limitar-nos a parlar de sostenibilitat només uns dies a l’any, ens n’oblidem i a l’any que ve més.
Nitrato de Chile i la Mancomunitat del Carraixet organitze el segon certamen de composició ‘Horta Sonora’. Arribar a casa de l’institut, berenar i marxar al conservatori. Tornar més tard i fer els deures aprofitant les dos hores lliures abans de sopar: a la nit hi ha assaig de la banda i cal planificar bé el temps.
Vicent Murgui va nàixer a Casinos. Des que recorda ha estat vinculat a la música. Als 7 anys ja tocava a la banda del seu poble, i des d’aleshores, la música ha sigut una bona companya de viatge. La seua vida professional ha estat vinculada a l’empresa de material elèctric “Gardy”.
Naix la ‘Moncadapèdia’, un arxiu local accessible a través d’internet que recull continguts històrics, artístics i etnològics amb interés especial per la memòria oral.
L’any 1933, un grup d’arqueòlegs va arribar a Rocafort per a investigar la troballa d’una cova davant la mirada curiosa de veïns que esperaven trobar un tresor en aquell forat de 70 centímetres. El garbellat va determinar que el subsol albergava un enterrament familiar de l’Eneolític, collars de perles i utensilis de coure.
Una investigació històrica realitzada per Vicent Baydal i Ferran Esquilache ha permés retrocedir a l’origen medieval d’aquest poble de la comarca.
La Casa de la Serena d’Alfara, conjunt arquitectònic del segle xvi que des de fa dècades es troba en estat d’abandonament, serà recuperada per una empresa de desenvolupament de projectes amb un concepte eclèctic que combinarà la cultura i la gastronomia a l’entorn rural. El renaixement de la Serena REDACCIÓ – Núria Garcia FOTOGRAFIA – Alamida La Casa de la Serena d’Alfara, conjunt arquitectònic del segle xvi que des de fa dècades es troba en estat d’abandonament, serà recuperada per una empresa de desenvolupament de projectes amb un concepte eclèctic que combinarà la cultura i la gastronomia a l’entorn rural. […]
Fa ja més de mig segle que es desenvoluparen els primers projectes d’urbanització al litoral de La Pobla de Farnals. La proximitat de les platges del municipi amb València i l’auge del turisme de sol i platja van ser dos factors decisius a l’hora de projectar el nucli principal d’aquesta zona costanera que encara conserva el sabor d’eixa època.