aareportatges
Alboraia vol fer evident el seu compromís amb l’art i la cultura i esdevenir un poble amic i acollidor de les indústries culturals i creatives a la Comunitat Valenciana amb iniciatives del calibre d’Andanes d’Art. Es tracta d’un catàleg d’Art.
La Unió Europea fa anys que planteja estratègies de reducció de la generació de residus i de millora de la seua gestió. Els objectius són ambiciosos, tenen un límit temporal i també un procés d’acostament a l’entorn proper de la ciutadania.
“Una nit històrica”, així és com van viure alguns dels seus protagonistes el dia d’inici de Festes d’enguany en el Puig. Un poble unit a la creació de la identitat històrica valenciana, que ha fet un pas més per a enriquir la tradició pròpia amb l’estrena del ball anomenat “Fandango del Puig”.
Des de sempre han sigut les dones les que s’han ocupat de l’assistència als parts i de la cura de la salut femenina. El de comare és l’autèntic ofici més antic del món, sense dubtes. Al segle XV ja passaven un examen oficial, i des d’inicis del segle XIX exigeix preparació universitària. Fou professió exclusiva de dones fins a 1977.
Històricament la humanitat ha perseguit dominar la naturalesa com a via d’emancipació del regne de la necessitat. En una etapa més moderna la interpretació de la necessitat s’enfocava a l’alliberament de les condicions socials dures que patien les masses treballadores.
L’escriptura és el lloc on la poesia habita, i Maria Carme Arnau Orts (Alfara del Patriarca, 1958) té una casa ben ampla on els seus poemes descansen, riuen, ballen, ploren i, també, s’aclamen a la immensitat d’allò que no podem comprendre. Per moltes imatges que l’autora ens evoque amb els seus versos, és en l’eteri on Arnau troba el recer poètic.
Que Alboraia és sinònim de cultura i animació és una cosa que ja sap el seu veïnat, però convé que ho conega tota la comarca i així puguen participar en l’activa vida artística del municipi. I aquest estiu, va arribar el torn del teatre en estat pur i de les arts escèniques, que van prendre els carrers en un veritable collage d’art, cultura i diversió.
La Generalitat Valenciana ha decidit apostar per la continuïtat de les promocions del transport públic que han fet molt més accessible el seu ús per a totes les butxaques, i de fet, han impulsat l’augment del nombre d’usuaris els darrers anys. De fet durant l’any 2023 es calcula gràcies a l’Abonament Jove Gratuït es van realitzar més de 40 milions de desplaçaments en mitjans de transport públic autonòmic.
Anna Gómez té la mirada clara, no només pel color dels seus ulls, sinó per allò que transmet el seu semblant, que habitualment acompanya amb un bonic i ample somriure. L’excapitana del València Bàsquet va saber enamorar a una afició en auge i desitjosa de títols, demostrant elegància i frescura dins i fora de la pista.
Potser heu notat algun canvi quan aneu a la vostra parada habitual del metro, veritat? Unes tanques noves, un canvi del lloc d’accés o de pas de les vies, millor senyalització al terra i renovació de pintura… I què dieu de la llumeneta roja que s’encén al terra dels passos quan ve el comboi, baixen les tanques i sona el xiulet?
L’horta evoluciona al ritme de les diverses collites, canvia com a paisatge de tonalitats acolorides i aporta varietat i salut a les nostres taules. Necessitem mantindre la consciència desperta de la importància cabdal d’una horta viva i a ple funcionament productiu.
Què tenen a veure les vivències d’un mestre d’escola, la Primera Guerra Carlina i l’Himàlaia? De primeres, no res. Però si parlem de literatura de l’Horta Nord, d’històries que conten creadors de la nostra comarca, la resposta canvia.
Els pobles de l’Horta Nord disposen de valors potents i molt atractius per als visitants, com ara les bones platges, amb llargues llesques d’arena, així com les diverses festes populars i tradicions que mostren el seu vigor al llarg del calendari, sense oblidar-nos del paisatge i els productes de l’horta, fonament d’una gastronomia saborosa de molta categoria.
Una de les coses que em meravellen és, que com algunes cançons deixen de ser de qui les fa i passen a ser del poble, amb l’Escola de teatre passa igual», així ho afirma Lupe Barrachina, membre de Foios Escola de Teatre (FET) des del començament.