aareportatges
Una cançó amb toc medieval, un reggae o una rumba són alguns dels múltiples ritmes o melodies que podrem trobar en Versos que canten i ballen. Es tracta d’un llibre-CD compost per un total de catorze poemes musicats i cantats pel Cor dels Menuts de Bonrepòs i Mirambell.
El sentiment de satisfacció i de pertinença dels veïns del barri es pot intuir en quan agafes els intricats camins de l’horta en direcció a Roca Cuiper, però es constata quan converses amb ells i observes amb atenció els seus gestos i parlar. Aleshores saps amb certesa que hi estàs a un lloc amb caràcter propi.
Durant la Guerra d’Espanya (1936-39) el País Valencià patí intensos atacs de l’aviació, especialment de les “paves” italianes. Avionetes Savoia 79 i 81 amb una tona de càrrega explosiva que brunzien com la gola d’un titot gegant. Els recomptes actuals parlen de 1.500 morts causats per aquells bombardejos. El febrer del 2017 el consistori del cap i casal celebrà un acte de desgreuge a les víctimes, i allí l’ambaixador italià Stefano Sannino reconegué que les agressions militars contra la població civil “són actes abominables i inexcusables”.
El I Premi Internacional de Novel·la Gràfica de La Pobla de Farnals naix amb l’objectiu, ni més ni menys, de posicionar la localitat dins de l’àmbit literari i artístic en l’àmbit internacional i promoure la il·lustració i l’escriptura. Per primera volta al municipi, i també a la resta de la comarca, ha tingut lloc un concurs d’aquesta envergadura.
Lluny queda l’olor de rabasseta en els trinquets, les travesses milionàries que s’han arribat a apostar o la sensació que la pilota és un reducte de diversió masculina i rural. Hem evolucionat com a societat i, malgrat que l’esport autòcton ho fa a passes menudes, veiem que la modernitat s’obri camí amb la professionalització dels jugadors i la diversificació del públic.
Meliana exhibeix als seus carrers escultures d’importants artistes locals, peces que formen part del paisatge urbà del poble. pròximament s’instal·larà a la plaça 1 de maig l’obra ‘bosc’ de josé antonio orts
El costum atàvic de mirar el cel, la curiositat humana de voler veure més enllà dels límits i de fer i de fer-se preguntes. Les grans preguntes. Qui no ha experimentat alguna vegada el plaer ancestral de mirar les estrelles? Qui no ha sentit la immensitat de viure sota la llunyania titil·lant de les velles constel·lacions?
Encara tremolem amb l’home del sac o el coco, però antigament existien llegendes que apareixien per boca dels nostres iaios, i eren un malson per als xiquets. És el cas del greixero, una figura fantàstica que matava els xiquets i utilitzava les parts dels seus cossos amb finalitats terapèutiques.
Vicent Sebastià, conegut també per Vicent d’Anna, va ser un escriptor i músic autodidacta que va reflectir en les seues poesies la identitat de Puçol i de l’Horta Nord durant la primera meitat del segle XX.
Quan l’any 2010 l’escriptor Josep Lozano va fer la crida per a donar vida a “un esdeveniment identitari, cultural i cohesionador”, proposà commemorar el naixement de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 – València, 27 de març de 1993).
ó i la posada en marxa de la Jutera, l’any 1927, la fita més important de la seua industrialització. Aquella Horta Nord de principis de segle XX vivia inserida en l’univers agrícola tradicional.
Del 8 de novembre al 9 de desembre, Rocafort acull l’exposició dels quadres que Doro Balaguer tenia encara en el seu taller, una selecció d’inèdits. Un homenatge des de la proximitat a l’artista que des del 1994 se n’havia fet veí, en jubilar-se del negoci familiar de passamaneria del centre de València.
Vicent Montalt va nàixer a Bonrepòs i Mirambell fa 35 anys i, com moltes altres persones de la comarca, va començar a estudiar música quan era molt jove. Quan tenia 8 anys es va apuntar a la coral infantil i a la recentment fundada escola del municipi i l’any següent va començar a tocar l’oboé.
El paisatge està ple d’històries velles, de silencis que romanen arrapats als darrers reductes que els expliquen. Els fumerals d’Alfara són l’últim testimoni de la intensa activitat rajolera que va mantenir aquest poble de l’Horta durant gairebé tot el segle XX.