L’escriptura és el lloc on la poesia habita, i Maria Carme Arnau Orts (Alfara del Patriarca, 1958) té una casa ben ampla on els seus poemes descansen, riuen, ballen, ploren i, també, s’aclamen a la immensitat d’allò que no podem comprendre. Per moltes imatges que l’autora ens evoque amb els seus versos, és en l’eteri on Arnau troba el recer poètic, aquell lloc on sempre podem tornar per sentir que estem a casa. I això té molts noms si ens aboquem a l’espiritualitat. Per a ella, per a Maria Carme, eixe territori està tan explorat que assegura no trobar-se mai a soles tot i les llargues hores que es passa sostenint la seua solitud.

És una autora prolífica, que ha publicat 13 poemaris a través de diferents premis literaris i que en 2025 llançarà el que fa 14 després d’haver guanyat el Premi de la Mar de Castelló amb Profunditat infinita i sagrada. La seua llarga trajectòria va començar el 1996 amb la publicació de Bri de Vols, gràcies a les seues trobades al pub Diango de Puçol amb amics poetes (Manel Alonso, Vicent Penya, Pau Marqués, Vicent Pardo o el recentment traspassat Ramon Guillem) i d’aquelles primeres incursions literàries amb el col·lectiu Argila de l’Aire. Amb pròleg de Marc Granell, va presentar el poemari en Alfara del Patriarca en un acte en el qual va estar ben arropida pel seu poble i per les seues amistats literàries. “En Bri de Vols hi ha l’expressió de la llibertat, que s’observa en la dignitat de poder elegir al llarg de la vida”, explica Maria Carme com si estiguera tocant amb els dits aquells versos.

Des d’aleshores, la seua poesia immensa, com la mar i com el desert, com els aprenentatges majúsculs de l’experiència humana, però també com la profunditat d’allò més fràgil i tímid, s’ha anat escolant arreu dels territoris de la nostra llengua per teixir un estil definit, suggeridor i atraient, amb un xiuxiueig que de vegades s’assembla al moviment de les ones i d’altres a l’enlairada rabiosa de l’arena.

Ha impulsat el premi de poesia d’alfara del patriarca, que el 29 de novembre celebrarà la Gala de la III edició

Maria Carme Arnau és una persona involucrada en el seu entorn. Quan ella era jove va trobar ajuda per poder estudiar a València quan se sentia reclosa al treball en la fàbrica del poble. Potser per això tinga eixe esperit que l’impulsa a ajudar les persones que l’envolten. Al remat, va obtindre els títols de magisteri, pedagogia i psicologia, màster inclòs, per dedicar-se durant molts anys a l’ensenyament universitari. Ara, ja jubilada, dedica molt de temps a la seua descendència, cuidant les seues 4 netes. També està fortament vinculada a Càritas, des d’on ajuda les persones del poble que travessen moments de vulnerabilitat, i escriu.

No només poemes. Durant els últims anys ha fet un viratge cap a la narrativa, havent publicat dos novel·les en poc de temps (La raó escampa en l’aigua, premi d’Alberic 2019, i L’essència de l’arbre, Balandra edicions). L’escriptora diu que en poesia “és el lector qui interpreta i dona forma als versos; la narrativa em permet dir més coses, desenvolupar les idees sota un fil conductor que em du cap a una reflexió més extensa i raonada”.

A banda, té temps per a comboiar-se amb altres saraus literaris, com el Festival Internacional de Poesia d’Almàssera o el Premi de Poesia d’Alfara del Patriarca. D’aquest últim, Maria Carme ha estat la seua impulsora, amb l’ajuda del també poeta local Alfons Navarret. És un secret a veus que a la gala de lliurament dels premis en la seua la tercera edició, que tindrà lloc el pròxim 29 de novembre, es farà públic que el nom de la poetessa acompanyarà al del certamen: Premi de Poesia Maria Carme Arnau d’Alfara del Patriarca. “Un reconeixement més que encertat, per la qualitat i constància d’una de les veus poètiques més assentades al panorama literari de l’Horta Nord, que aprovarem en la pròxima Junta de Govern Local”, ha manifestat l’alcalde del municipi, Jaume Martínez Romero.

A l’acte, a més, es repartirà l’edició del llibre compilatori dels poemes finalistes als autors que han estat seleccionats, els quals podran llegir els seus versos durant el recital. També es coneixerà qui ha guanyat el tercer Premi de Poesia d’Alfara del Patriarca, prenent el relleu d’Imma López Pavia (guanyadora de la segona edició) i de Josep Lluís Roig Roda (guanyador de la primera edició).
No tot el món pot ser poeta, per descomptat, perquè s’ha de tindre valor per a mirar-se endins sense parpellejar. Més encara, per a bolcar l’entranya més íntima en un llibre de poemes que tot el món pot regirar. El coratge de Maria Carme Arnau és tan immens i profund com la seua obra poètica, que habita la inabastable (i necessària) solitud.