Des de sempre han sigut les dones les que s’han ocupat de l’assistència als parts i de la cura de la salut femenina. El de comare és l’autèntic ofici més antic del món, sense dubtes. Al segle XV ja passaven un examen oficial, i des d’inicis del segle XIX exigeix preparació universitària. Fou professió exclusiva de dones fins a 1977.

A Montcada el veïnat encara recorda dos dones, mare i filla, que van exercir de matrones per a moltes generacions. La primera d’elles és Pura Herrero Blasco (1884-1952), que estudià per a comare per a mantindre la família. Obtingué el títol en 1915 i guanyà la titularitat a Montcada. De doña Pura encara ens arriba el ressò de l’afecte de moltes dones, però el seu remat en Montcada fou tràgic: acabada la Guerra Civil, va ser depurada i li llevaren la titularitat, com ocorregué amb moltes comares de tot l’Estat. Era un col·lectiu de dones independents i formades, col·legiades i sindicades.

Anys després, la seua filla, Pura Palacios Herrero (1907-2000), continuà l’ofici de sa mare a Montcada des de la dècada de 1950 fins a l’any 70. Els seus inicis estan marcats per la postguerra, l’alta mortalitat infantil i les infeccions que mataven mares i criatures. Les primeres dosis d’antibiòtics que arribaren al port de València venien de contraban.

Ens conta la neboda de Pura, María Ros Palacions, que hi hagué anys en què sa tia atengué fins a 200 naixements. També recorda discussions amb dones que probablement necessitaven recursos profilàctics o practicar algun avortament. A més, hi havia metges que comptaven amb ella i d’altres que l’apartaven per poder cobrar el seguiment o l’atenció en el part.

Després vingueren uns anys foscos per a les matrones, en un moment en què metges de família i obstetres qüestionaven el seu treball. En molts pobles fins i tot va desaparèixer la figura de la comare. Més recentment, en els anys 90 del passat segle, es va regular la professió i en l’actualitat gaudeix d’una autonomia exemplar. Ara s’està vivint un interessant canvi generacional en matrones i obstetres. Ens ho conten les actuals matrones del Centre de Salut de Montcada, Amparo Fraile, matrona en el servei des de 1995, i Laura Gramaje, des de 2018. Ambdós relaten com la seua professió ha recuperat treballosament l’espai i fins i tot el prestigi que li corresponia.

El servei de Matrones de Montcada és l’únic al nostre territori que ha sigut re-acreditat com a Centre de Salut IHAN (la Iniciativa per a la Humanització de l’Assistència al Naixement i la Lactància -acreditació UNICEF). La pròpia Amparo Fraile fou reconeguda en 2019 pel municipi de Montcada com a “dona representativa”. Les comares continuen sent persones apreciades per les seues pacients, però hui ho són també per la seua comunitat humana i professional.

Afronten la salut d’una forma integral (alimentació, exercici, benestar emocional…), tenint sempre com a horitzó la humanització de l’atenció, tant en l’àmbit social com en el del propi sistema sanitari, en previsió de la violència obstètrica. El seu és un treball vocacional que conviu i es nodreix de la il·lusió de les famílies, amb una vessant obstètrica, ginecològica i fins i tot psicològica. El seu servei, diuen, és “la porta de les dones” al Centre de Salut. A més de fer el seguiment de l’embaràs, el postpart, l’alletament o la criança, intervenen en les edats més madures de la dona, el climateri i la menopausa, o en els problemes ginecològics de les dones majors.

Els tallers de lactància són col·lectius perquè cal envoltar-se de la comunitat. A partir d’ells nasqué l’associació de mares Marelactam, presidida per Nuria Cano, en què la sororitat entre les mares recents i les experimentades genera vincles de solidaritat i amistat. Hui, com fa cent anys, la criança demana la reconstrucció de la tribu.

Podeu llegir la història completa de les comares, així com una entrevista extensa a les actuals matrones, al web moncadapedia.com.