L’Ajuntament de Massamagrell compra el ‘Tio Pena’ després de 75 anys de gestió de la nissaga que més ha vetlat per la pilota valenciana en l’Horta Nord

Enrique Soro trau la granera de plàstic per a escampar l’aigua de les lloses del Tio Pena després d’una nit de pluja, però el seu germà Manolo, amb un mig somriure, li recorda que no hi ha partida i que no cal que faça la feina. Ni hui, ni cap altre dia. El costum d’anys i anys al capdavant del trinquet està tan arrelat que és difícil dissociar-lo de la nova vida que comença per a la família Soro de Massamagrell.

Han venut el trinquet a l’Ajuntament, traspassant al poble un llegat de 75 anys durant els quals la pilota valenciana ha anat conformant la identitat de la nissaga. En els últims anys, Manolo marxava les partides, junt amb Enrique, que també feia d’home bo des dels banquets de baix la corda, i Batiste, el més major dels germans, que recordava els temps en què era ell qui colpejava la pilota com a jugador. Va ser el seu pare, Batiste Soro ‘Pena’, qui va fundar el trinquet en 1947. La seua afició a la pilota era tan gran, que uns anys abans havia format un equip de pilota a la presó Model de València quan va estar reclòs durant els primers anys de postguerra. “Destil·lem pilota per tots els porus, però ens hem fet majors i hui en dia ser trinqueters no és rendible. Si hem aguantat tant ha sigut per amor al nostre esport”, expressa Manolo Soro. Se’n van, i ho fan amb discreció, sense cap esdeveniment multitudinari, més enllà de la celebració del 75 aniversari del trinquet, el passat 18 d’octubre, amb què tancaren la temporada i la gestió del ‘Tio Pena’ de manera definitiva. “Som persones humils, tot el que hem fet per la pilota ha nascut de dins, i hem pogut compaginar la tasca del trinquet amb les nostres professions”, matissa Enrique, en una mostra de modèstia i senzillesa aclaparadora.

És la mateixa discreció amb la qual el seu fill, Soro III, s’ha retirat com a pilotari professional, després d’una trajectòria de més de vint anys jugant al màxim nivell. Va anunciar el passat 9 de desembre que acabava la seua etapa com a jugador i, només dos setmanes després, el 23 de desembre, disputava la seua última partida a Vila-real. “Sentim molt d’orgull per Quico, ell ha fet que poguérem mantindre la il·lusió durant tants anys”, manifesta la seua mare, Adela Juan. Ella i Xonín Alcover, la dona de Manolo, han acompanyat els seus marits al front del ‘Tio Pena’, en una feina més silenciosa, però vital per al funcionament del trinquet: venent les entrades per a les partides, netejant les instal·lacions i fent tasques organitzatives perquè els aficionats es trobaren com a casa al ‘Tio Pena’. Afirma Xonín que han sigut una família “cent per cent trinquetera”, i que ara seguiran disfrutant de la pilota com a aficionades.

L’adquisició del trinquet

L’Ajuntament de Massamagrell és conscient de la importància del trinquet ‘Tio Pena’, per al poble en particular i per al món de la pilota valenciana en general. Massamagrell s’ubica al centre del mapa esportiu valencià gràcies al treball dels Soro durant 75 anys, i fer-se càrrec del seu llegat és un deure moral, esportiu i cultural.

“Tenim previst reobrir el trinquet en març per continuar amb la tradicional partida de professionals tots els dimarts. L’escola de pilota de Massamagrell jugarà un paper decisiu en la futura gestió del ‘Tio Pena’, des d’on seguir nodrint la pilota de jugadors i jugadores excepcionals”, diu Paco Gómez, alcalde de la localitat. La idea a llarg termini és “obrir una porta lateral que comunicarà el trinquet directament amb la Casa de la Cultura, així com cobrir-lo perquè l’oratge no siga un impediment per a la celebració de les partides”, explica l’alcalde.

Amb l’adquisició del ‘Tio Pena’, la continuïtat de la pilota valenciana està assegurada a Massamagrell. Les muralles del trinquet seguiran acumulant vivències, amb el record i l’agraïment a la família Soro pel seu incommensurable llegat.