Javi Sansó ha escrit una de les seues millors temporades com a esportista professional amb la consecució de la Lliga i la Copa, les dos competicions per equips més importants de la pilota valenciana

No és difícil imaginar a Javi Sansó trastejar el seu Volksvagen Escarabat del ‘56. Tot i la grandària de les seues mans, cap peça se li rescola ni es perd. Les engreixa amb cura per mantindre en bones condicions la seua col·lecció de cotxes antics, una afició que compagina amb la passió per la pilota valenciana i, des de fa alguns anys, pels seus dos fills.

Javi va deixar de ser fa molt de temps aquell xiquet de Massalfassar que pegava pilotades a tort i dret pel carrer de galotxa del seu poble. Ho recorda amb enyorança, cada pam del poliesportiu, a cadascun dels seus amics i, per descomptat, la seua família. Els veu menys del que volguera, perquè els 100 kilòmetres que separen Massalfassar de la seua residència habitual en Ontinyent són un entrebanc i ara cal planificar les coses. Així i tot, Javi no lamenta haver canviat la mar per la muntanya, on s’ha adaptat al ritme dels entrenaments, on va reprendre els estudis amb el grau superior d’automoció i on ensenya la seua mestria a l’escola de pilota de Muro.

Els xiquets i les xiquetes d’aquell poble del Comtat de Concentaina tenen la possibilitat d’aprendre d’un dels millors jugadors actuals de la pilota valenciana. Un mitger de primer nivell des de fa 12 anys que ha sabut mantindre’s amb el rendiment més alt possible durant la seua dilatada carrera com a professional. També ell, de menut i jove, va aprendre dels millors. Primer de Miguel Royo a l’escola de pilota de Massamagrell i després sota les indicacions de Paco Cabanes ‘Genovés’ a les sessions de tecnificació que es realitzaven a l’Eliana.

Coses de la vida, amb qui millor relació té del grup de pilotaris professionals d’escala i corda és, justament, amb el seu fill, José Cabanes (Genovés II), amb qui entrena sovint, queda més enllà de les celebracions esportives i a qui, en definitiva, considera un amic. Javi confessa que esportivament no és dels seus preferits per a compartir equip, tot i el bon ambient que sempre genera Genovés II, perquè “és massa cabut i vol anar a per totes les pilotades”. En eixe sentit, amb Lluís de la Vega, amb qui enguany Javi de Massalfassar ha guanyat la Copa Diputació de València i la Lliga d’escala i corda (aquesta també junt amb Carlos del Genovés), es troba molt més còmode. “Lluís em dona llibertat, perquè tant si li deixe la pilota a ell com si li pegue jo, tot li va bé, i al remat jugue a gust amb qui em deixa jugar; és com més disfrute”, detalla Javi.

Un altre jugador a qui Javi fa referència, amb qui ha tingut un gran paral·lelisme durant la seua trajectòria, és Quico ‘Soro III’. Tot i que no es poden considerar amics, el de Massalfassar diu que hi ha “un nexe i una estima profunda que pense que ha de ser mútua”. Amb ell va compartir aprenentatges al Club de Massamagrell i a l’escola de Tecnificació. Es van estrenar com a parella al campionat de promoció que patrocinava aleshores Caixa Popular, el van guanyar i ja van fer el bot. També van debutar a Pelayo com a professionals el mateix dia en la seua primera partida de dissabte. Javi junt amb León del Genovés i Soro III al costat de Voro de Montserrat i Pasqualín de la Pobla de Vallbona.

“Recorde els nervis del debut, perquè jugar a Pelayo només estava reservat per als millors. El trinqueter Arturo Tuzón feia que la pressió fora encara major, perquè te telefonava tres o quatre vegades per a assegurar-se que aniries a la partida”, explica Javi. Era una altra època, on les travesses rodaven pel trinquet i les propines eren molt generoses.

“Econòmicament, la situació ha canviat molt, tot i que era necessari regular la situació dels pilotaris”, exposa Sansó al voltant de la professionalització dels jugadors. “Crec que la idea de ValNet era bona, però no va eixir bé perquè vingué una crisi econòmica molt greu que va afectar de ple a la pilota valenciana. La Fundació agafà el relleu i, tot i que hi ha molts detractors, ens oferix estabilitat i continuïtat esportiva”, continua el pilotari.

Enguany Javi no ho tindrà massa complicat per a renovar el seu contracte pels títols que ha aconseguit i manifesta certa tranquil·litat de cara a la pròxima temporada, però sap que mantindre la motivació que l’ha fet jugar a un nivell tan gran en 2021 és difícil. “Tots els jugadors hui en dia estem molt ben preparats, i la diferència que ens fa guanyar o perdre és la disposició psicològica de cadascú. Això és el que et dona el puntet de més, i jo intentaré donar el màxim els dos o tres anys que em queden com a professional”, explica Javi.

Tot i la caducitat dels esportistes d’elit, el nom de Javi de Massalfassar ja està escrit en majúscules a la història de la Pilota Valenciana. Familiars, amics i veïnat del poble i de la comarca ens sentim ben orgullosos per la gesta d’un jugador constant i intens que acaricia la vaqueta com les peces dels seus cotxes antics. És la gesta humil i incansable del Colós de Massalfassar.