Diàlegs de literatura

Estem en les últimes setmanes per a sol·licitar visites d’autors i d’autores als centres educatius dins del programa «Autors a les aules». Aquest projecte, finançat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i gestionat per la Fundació Full, pretén influir en els hàbits lectors de les famílies valencianesa.

Diàlegs de literatura

Autors i autores visiten les aules per acostar la lectura a l’alumnat

REDACCIÓ – Eduard Ramírez
FOTOGRAFIA – Ceip Dra. Anna Lluch

Estem en les últimes setmanes per a sol·licitar visites d’autors i d’autores als centres educatius dins del programa «Autors a les aules». Aquest projecte, finançat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i gestionat per la Fundació Full, pretén influir en els hàbits lectors de les famílies valencianes i contribuir a la divulgació de la literatura valenciana actual, a més de visibilitzar el llibre, els autors en valencià i el valor transformador de la lectura. L’Horta Nord hi participa amb un bon grapat de centres, així com d’escriptores i escriptors actius. Escoles i instituts d’Alfara, Burjassot, Foios, Godella, Massamagrell, Paterna i Puçol ja ho han sol·licitat, i Carles Cano repeteix com a referent d’èxit, a més de la presència de Fani Grande i Maria Jesús Bolta.

En l’any 2023 el nombre de visites disponibles pujarà de les anteriors 120 fins a 150, com a prova de la demanda creixent i de la satisfacció de l’experiència per al públic. Els centres educatius poden ser-ho des dels cursos d’educació primària fins a les escoles d’adults i els centres de formació professional. La tramitació comença quan una escola selecciona un autor o autora del catàleg actual de dos-cents disponibles, que també inclouen il·lustradors amb obra publicada en valencià, i ompli un formulari sol·licitant-ne la visita en una data concreta. Cada centre pot demanar una visita per any, i la Fundació Full vigila de mantenir l’equilibri fins a exhaurir disponibilitats, tant en l’abast territorial de la iniciativa com en la participació. Així uns setanta escriptors i escriptores realitzen visites de diàleg amb públic lector, sense superar les tres o quatre sessions. I encara que les dones autores no són tan nombroses en el catàleg, les sessions també queden més equilibrades perquè realitzen més sessions per autora.

«Se’ls ha d’arribar amb una clau emocionaL, per això ajuda posar cos i contacte directe amb els creadors»

Teresa Val, gerent de Full, explica que als centres se’ls demana que hagen llegit un llibre de l’autor o autora, encara que la trobada no es limita a una obra: «Permet descobrir secrets del procés creatiu i la literatura. Per als autors també és un al·licient interessant, les lectures compartides els aporten realitat, a través de les impressions del públic. Per a certs nous lectors, és important acompanyar-los en eixa entrada. I se’ls ha d’arribar amb una clau emocional, per això ajuda posar cos i contacte directe amb els creadors». Joanjo Garcia, novel·lista i veí de Burjassot, al seu torn explica que la seua experiència dins del programa «Autors a les aules», sempre «és molt bonica, però als joves també els trenca molt que ells tenen molt clares les referències audiovisuals, que dominen més… Jo els porte eixe llenguatge a la narrativa, i els sorprén. Connecten, perquè ja no troben un senyor gran que els explica coses sinó una persona que parla el seu llenguatge, que els subratlla detalls que havien vist però potser no s’hi havien parat a examinar amb atenció. Això els ajuda a voler aprofundir en tot el tema de la ficció. El contacte amb el públic juvenil resulta molt interessant, ens ensenyen molt des de la seua perspectiva».

Garcia comenta que treballa les trobades de manera molt diferent en funció de quina siga la lectura prèvia de l’alumnat. Per exemple, «si han llegit Aquell agost amb punt final, parlem sobre què és la literatura, quines són les eines per a crear situacions i personatges, quina és la intenció del llibre… Tota una sèrie de qüestions que tenen a veure amb la creació artística. Si la lectura és Els adeus del jaguar, com és una novel·la juvenil que tracta el tema de la salut mental, ens centrem més en eixa problemàtica; tractem com van sorgir els personatges i la història, però bàsicament parlem del suïcidi. I en el cas de Quan s’apague la llum, faig una barreja de les anteriors, d’una banda parlem de com generar una història d’intriga, una novel·la de gènere i amb quins elements la fem, i d’una altra també els punts de debat, identificar el tema i els referents al·ludits en la novel·la, que a voltes van perduts».

Compartir les lectures i les claus del procés creatiu resol moltes curiositats i n’alimenta encara més. El diàleg lliga amb les impressions personals, la imaginació i genera una vinculació personal amb les maneres de llegir. Posa la literatura a tocar.