El tramvia és el transport més net que tenim en la zona metropolitana, llevat dels mitjans personals com caminar o emprar la bicicleta, però a més gràcies al seu caràcter col·lectiu, aporta cohesió social i integració entre barris i activitats. Estudiantat, persones que visiten la família o la mar, i gent que va a la seua faena, en són la clientela principal… I ho fan contents, ja que segons el darrer índex de satisfacció al client (ISC) atorguen una valoració alta (8,02 punts de 10 possibles) al servei global del tramvia. De les quatre línies la millor valorada es la línia 10, amb un 8,78 punts. Darrere van les línies 6 i 8, amb una nota mitjana de 7,9, i la línia 4 amb un 7,83.

El tramvia de València fa 30 anys amb vora 200 milions de desplaçaments i 37 milions de quilòmetres recorreguts. La línia 4 és la primera de la xarxa i també la que acumula major nombre de desplaçaments, 154,8 milions, i la parada de La Carrasca (entre el campus de Tarongers de la Universitat de València i la UPV) la que més trànsit acumula, amb 16,8 milions de moviments.

L’aniversari compta amb un logo commemoratiu que avança altres iniciatives, com ara un documental i exposicions que seran presentades pròximament. La Conselleria de Medi ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, en col·laboració amb Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), ha programat diverses activitats per tal de commemorar esta data que va suposar la recuperació del tramvia modern a València i al seu torn, també a Espanya.

Història i evolució

El 21 de maig de 1994 va iniciar les seues circulacions la Línia 4 amb 21 parades i 9,8 quilòmetres de xarxa, que actualment són 51 parades i 25 quilòmetres amb quatre línies. València va recuperar un sistema de transport públic que des de finals del segle XIX fins a 1970, havia vertebrat la ciutat i articulat la vida quotidiana de la seua població. La primera línia del tramvia modern es va inaugurar amb 21 parades i 9’8 quilòmetres de xarxa integrats en l’entorn urbà de la ciutat. La integració en l’entorn continua vigent però ara amb 25 quilòmetres de longitud en l’actualitat.

Amb la recuperació d’aquest mitjà de transport per part de la Generalitat, València es convertia en la primera ciutat espanyola a recuperar un sistema de tramvia, però modernitzat, una aposta que de seguida tingué la seua continuació en capitals com ara Madrid, Barcelona, Sevilla o Bilbao.

En estos 30 anys la xarxa tramviària ha evolucionat fins a comptar amb quatre línies en servei: Línia 4 (Mas del Rosari/Doctor Lluch), la Línia 6 (Tossal del Rei/Marítim), la Línia 8 (Marítim-/Neptú) i la Línia 10 (Alacant-Natzaret). L’explotació actual suma 25 quilòmetres i 51 parades, repartides pels municipis de València (40), Burjassot (6) i Paterna (5), que els recorren 46 unitats de Siemens i Bombardier.

Curiositats

Les 46 unitats de tramvia han recorregut 37 milions de quilòmetres, la qual cosa equival a 925 voltes al món o 96,3 viatges fins a la lluna.

L’any amb més moviments ha sigut l’últim, 2023, quan este mitjà de transport va aconseguir els 13,8 milions de passatgers. Lluny queden 2019, amb 9.189.764, l’anterior rècord abans d’arribar la pandèmia de la COVID-19, i 2016, amb 8.996.795 viatgers.

El perfil de l’usuari que utilitza el servei de tramvia de Metrovalencia es concreta en una dona, de 29,4 anys de mitjana, que ha cursat estudis secundaris (FP, BUP o COU), que és estudiant i resideix a València ciutat. El nombre de dones que utilitzen els serveis del tramvia suposa el 56,2% del total de viatgers. El nombre de dones que utilitzen els serveis d’aquesta manera de transport suposa el 56,2% del total de viatgers, per la qual cosa els homes són el 43,8%. En les quatre línies de tramvia, el nombre de clientes supera al dels clients.

Els usuaris que utilitzen la xarxa de tramvia ho fan amb assiduïtat, ja que el 78,5% en fan ús cada dia faener. Dues o tres vegades a la setmana ho fa el 15%, un dia a la setmana el 3,4%, una vegada cada quinze dies o un mes el 2,7% i per primera vegada el 0,5%.

Per línies, la L4, la més antiga, ha registrat 154.880.421 desplaçaments des de 1994. La L6, des que es va inaugurar en 2007, ha obtingut 31.931.986 viatges. La L8, que de 2007 a 2014 es va denominar L5T i des de 2015 va adoptar el seu actual nom, ha aconseguit 6.520.999 moviments. La més nova, la L10 en funcionament des de 2022, ha aconseguit els 4.476.064 trànsits.

El desglossament de trànsit per parades situa a la Carrasca en primer lloc amb 16.853.388 passatgers, seguida molt de prop per la històrica de Pont d’Assot, amb 16.177.441. Després estan Benimaclet, amb 11.662.167; Vicent Andrés Estellés, amb 10.300.932; i Vicent Zaragozá, amb 10.216.660 usuaris. Els transbords, que permeten als passatgers canviar de línia i de mitjà de transport al metro, s’efectua en el tramvia en un 23,3% dels viatges, especialment a Benimaclet (33,6%), Empalme (28,2%), Marítim (11,5%) i Alacant (9,2%). La línia en la qual menys transbordaments es realitzen és la L10, amb un 16,5%, ja que per ara sols es poden efectuar d’Alacant a Bailén, amb la L7 de metro, ja que ara com ara s’està construint la connexió entre Alacant i les línies 3, 5 i 7 de metro a Xàtiva.

Respecte a la residència, un 72,1% dels usuaris viuen en el cap i casal, mentre que un altre 26,7% viuen en altres parts de la província de València i el darrer 1,2% en altres províncies o l’estranger.

Quant a les dedicacions, un 54,4% dels clients del tramvia són estudiants, un 37,2% treballadors assalariats i un 3,7% autònoms, i encara s’han de sumar percentatges menors d’aturats, jubilats, pensionistes i persones dedicades a la llar. Els usuaris obligats, aquells que no tenen vehicle privat per a desplaçar-se, ascendeixen al 76,5%.

Horitzons de futur

La xarxa del tramvia ha ajudat a redibuixar la nostra imatge de la ciutat i fer-la més amable i permeable als moviments de la població. En el futur continuarà estenent-se la seua influència en la manera d’entendre els trasllats urbans i metropolitans, així com els beneficis del seu ritme tranquil, a peu pla del ritme de les interaccions de persones i barris.