Les persones que vivim a l’horta tenim la sort de viure al paradís, un lloc meravellós on la mà fosca de la destrucció sempre està a punt per a actuar. Al llarg dels anys el territori d’horta s’ha anat reduint, ha retrocedit un 64% en 50 anys, i hem d’estar alerta amb la seua conservació.

En certa mesura hem viscut d’esquena a l’horta, a la mar, als pobles veïns i a la natura en general. Açò acompanyat d’un sentiment d’autoodi, d’individualisme i d’un sentit de no pertinença a l’entorn. L’horta era vista des del passat i com un obstacle al progrés. Tan sols les xarxes de comunicacions, com ara el metro, eren les que marcaven les relacions entre els nostres pobles.

Però hi ha certes circumstàncies que han fet que açò, a poc a poc, haja canviat, encara que queda molt per fer. Ha ajudat molt la conscienciació de col·lectius que sempre han vetllat i lluitat per la conservació del territori i per les relacions socioculturals com Per l’Horta, Macarella, la Colla de Dimonis de Massalfassar, Ca Bassot o l’Ateneu de Montcada, entre altres.

Un altre aspecte que ha contribuït a aquesta evolució és el canvi del concepte de l’oci. Ha anat desapareixent el pensament, molt cristià, que el treball dignifica i que gaudir del teu temps està ben vist, amb la justa mesura, per a donar pas a la idea d’un oci basat en l’epicureisme: desitgem més temps lliure per a dedicar-lo als nostres interessos personals i, per tant, a la nostra felicitat.

Açò, lligat a tots els canvis d’infraestructures a l’horta (sobretot els carrils bici que la vertebren), al culte al cos i a la salut, a la pandèmia que ha obligat els ciutadans a fer activitats de proximitat i a la tendència a gaudir de la natura, sumat a accions per part d’entitats com ara la Mancomunitat del Carraixet que coordinen alguns nuclis de població, fan que el nostre territori estiga més viu que mai.

Tornem a tindre de cara l’horta i hem de caminar pels seus camins per retrobar-nos

L’horta està creant un oci alternatiu per a totes les franges d’edat i això és preciós. La gent fa turisme pels nuclis urbans veïns, pel nostre espai natural com ara barrancs, platges o camps i per tot el patrimoni històric que tenim que és molt i divers: comptem amb restes iberes, romanes, àrabs o medievals.

L’esport és un altre dels grans protagonistes. La Pilota cada volta té més embranzida i s’organitzen les competicions entre clubs veïns generant relacions entre els jugadors. També vertebrem l’horta amb el senderisme, el ciclisme i, inclús, el patinatge.

Però ens queda molt per fer encara, començant per cuidar al llaurador; perquè no oblidem que sense el sector agrícola no disposaríem ara per ara d’aquest paisatge d’horta. També ens cal, en matèria mediambiental, evolucionar cap al producte ecològic i deixar d’utilitzar fitosanitaris. L’organització d’activitats culturals també s’hauria de reforçar amb una major cohesió social, fomentant la participació a través d’accions col·lectives i generant climes que fomenten la relació entre ciutadans amb rutes històriques i literàries, clubs de lectura, trobades, intercanvis, cinefòrums, debats, tallers o racons poètics.

El que està clar és que amb les circumstàncies actuals tornem a tindre de cara l’horta i hem de caminar pels seus camins per retrobar-nos i créixer com a poble.