Ja fa més de quaranta anys, que ja és temps, ja, la revista Camacuc demostrava que es podia apostar per un còmic en valencià fet per autors valencians. Ho feia donant cabuda als clàssics de la historieta valenciana, de Sanchis a Reinoso; a les generacions que estaven tenint èxit fora, la dels Sento i Micharmut, però també a veus joves que demostraven la vitalitat del còmic valencià.

Toni Cabo va començar en aquella època a dibuixar les aventures de Georgina, seguint els guions de Pau Marqués amb un estil que recordava el del mallorquí Pere Joan, però que va anar evolucionant ràpidament cap a un traç personal, de línia recta i colors alegres, que el van fer fix a la revista. Pels volts de 1999, va crear ja en solitari els seus personatges més famosos, el trio d’humà, gos i gat conformat per Boro, Moro i PuroMoro, certificant la seua facilitat per a connectar amb els lectors infantils amb unes aventures tan divertides com originals, que prompte van fer el salt a altres revistes com Era Garberà, Esquitx o la mítica Tretzevents, el gran referent del còmic català.

Des d’aleshores, les entremaliadures d’aquests tres personatges ens han acompanyat d’una manera o una altra, fins i tot amb el salt al recopilatori en llengua castellana, però sense créixer, això sí. Perquè, encara que els anys passaven per a Boro, Moro i PuroMoro, el temps a les seues vinyetes s’havia detingut; era un etern dia infinit d’alegria i rialles. Però en el món real, Cabo aprenia i es formava, des de tallers que li donaven el contacte necessari amb els seus lectors fins a una reeixida carrera en la il·lustració infantil i juvenil plasmada en dotzenes de llibres, que li permetia afinar un traç cada vegada més elegant des de la síntesi d’una línia clara de la qual esdevé un dels màxims exponents.

No és casualitat que haja guanyat el premi Antifaz 2026 a la trajectòria d’un autor valencià, perquè ben pocs poden exhibir un camí tan sòlid com el seu, sempre apostant pels lectors infantils i per crear en valencià.