Per a entendre la història moderna de Meliana cal observar amb atenció l’empremta deixada per la fàbrica del taulell de Nolla. La col·lecció d’edificacions revestides amb aquesta ceràmica inclou construccions tant públiques com privades, i la seua excel·lent qualitat, sumada a les possibilitats estètiques, va atraure les famílies més poderoses de l’època. El treball dels empleats de la factoria, molts d’ells habitants de Meliana, cristal·litzava en les peces que, combinades en composicions de diferents estils, decoren edificis de València, Buenos Aires o Moscou. Així, n’hi han fragments de Meliana encastats a tot el món.

El tancament de la fàbrica a la dècada dels 70 del segle passat va posar fi a més d’un segle d’història d’un element clau en la definició d’un poble, la seua gent, la seua economia i el seu aspecte. La clausura, però, també va propiciar la desconnexió de veïns i veïnes amb un tros del seu relat.

Meliana no només va aportar el seu treball en el procés de fabricació de la ceràmica de Nolla, sinó que els mateixos mosaiquers la varen instal·lar també en molts dels edificis del poble. Com a conseqüència, el municipi disposa d’una gran varietat de composicions fetes amb aquest material, reivindicats ara a través de la Ruta Nolla, un recorregut per algunes de les edificacions que compten amb exemples de mosaics.

L’itinerari recorre els carrers del poble, on s’han instal·lat balises al costat dels edificis que compten amb taulells Nolla a la façana o al seu interior. Mitjançant un codi QR, el visitant pot visualitzar imatges i accedir a informació sobre l’any de construcció, l’estil o el mosaiquer responsable de la seua col·locació.

“Meliana té una cosa molt particular, i és que n’hi ha moltes façanes amb Nolla en quantitat, qualitat i extensió”, conta Xavier Laumain, president del Centre d’Investigació i Difusió de la Ceràmica Nolla (CIDCeN). “Trobem inclús cases on tota la façana està recoberta de mosaic”, detalla. “La qualitat depén de tres elements, el material, el disseny i la col·locació, i els tres són igual d’importants”, explica. En el cas de Meliana, encara que la col·locació és tan bona com als mosaics que es feien per encàrrec, de vegades el material tenia xicotets defectes en les composicions interiors, però mai a les exteriors. Es dóna, però, un fenomen únic. “N’hi ha nombrosos exemples que no segueixen els models dels catàlegs”, conta Xavier. “Els treballadors de la fàbrica disposaven de peces que col·locaven segons ells consideraven millor, i això és molt interessant, ja que és un disseny que ix del cor”.

Com explica l’alcalde de Meliana, Josep Antoni Riera, “la ruta no és una peça solta, sinó que forma part d’un projecte patrimonial més ampli”, en el qual s’inclou el Palauet de Nolla. L’edifici, que un dia va funcionar com a mostrari, s’està sotmetent a un procés de reforma integral dirigit per ARAE Patrimoni i Restauració, l’estudi d’arquitectura del qual forma part Xavier Laumain. L’estructura de l’edifici, que amenaçava amb col·lapsar fins fa poc temps, ha estat totalment consolidada i s’han restaurat algunes pintures murals, la fusteria exterior i les façanes sud i est. Així mateix, pròximament s’iniciaran unes obres que uniran la via Xurra amb el Palauet a través d’un sender per a vianants i ciclistes integrat amb l’entorn agrari.

Pel que fa a la rehabilitació dels mosaics, el repte és doble. D’una banda, les peces disponibles són només les que es produïren durant els anys en què la fàbrica va estar operativa. És per això que des de l’Ajuntament s’ha promogut la creació d’un banc de taulells on s’emmagatzemen els fragments de composicions desmantellades o d’infraestructures enderrocades.

D’altra banda, la professió de mosaiquer, que un dia va gaudir d’enorme prestigi, s’ha perdut amb el pas dels anys i actualment queden molt pocs dels professionals que varen treballar aquest material. Amb l’objectiu de recuperar-la, des del consistori s’ha plantejat la possibilitat d’impartir mòduls relacionats amb aquesta activitat a titulacions de l’àrea de la construcció.

Tot amb la intenció de visibilitzar un patrimoni ric i particular. “La gent de Meliana ha vist mosaics de Nolla tota la vida i ho consideren normal quan, en realitat, és excepcional”, afirma Xavier Laumain. Quan s’instal·laren els primers senyals de la Ruta Nolla, melianers i melianeres es varen posar en contacte amb l’Ajuntament amb el desig d’incloure les seues vivendes a l’itinerari, un gest que demostra que veïns i veïnes prenen consciència de la importància dels seus mosaics: els fruits d’una reconnexió amb el passat.