En esmorzars, sopars, bodes, batejos… Al Puig, qualsevol reunió d’amics és bon moment per a cantar albaes. Així, de manera natural, aquesta tradició centenària ha passat de generació en generació fent que el poble siga el bressol d’aquesta modalitat de cant valencià única en la seua espècie.

Unes albaes interpretades a la manera local, amb uns versos, un to i un cant conegut com l’estil del Puig. «És una cosa que no es pot explicar amb paraules, són emocions. El que veiem és que allà on anem agrada a tot el món», comenta el tabaleter Carlos Cabrera. Al seu costat, el cantaor Jose Ramon Salvi hi assenteix i diu que no sap el motiu, però que a ell el cant li apassiona: «I quan cantem la gent ho nota i s’emociona tant o més que nosaltres».

Tots dos, junt a un grup de cantaors, dolçainers, tabaleters i versaors del poble, fan la colla del Cant Valencià del Puig de Santa Maria, encarregada de transmetre i fer gaudir per totes bandes aquest art singular. Singular i també efímer, ja que cada vers es únic, només es canta de la mateixa manera una vegada, recitat pel versador a l’orella del cantador.

José Ramón explica com, en aquest procés, un dels papers essencials «és el del llister, la persona responsable d’arreplegar tota la informació del lloc on anem a cantar, de la fallera o persona que homenatgem. Ell apunta dades i diu al versador dos o tres trets de la persona. Este fa la resta”.

Cantar amb emoció

Una improvisació feta art, amb paraules dedicades a una persona, en la qual també por haver-hi lloc per a l’humor o la crítica. «Et poden dir que un és jugador de futbol o que li agrada la Play, qualsevol cosa, i el versador s’apanya en eixe moment de versar l’albà i fer-la única. Per això es diu que cada una és especial, perquè només existeix en eixe moment. La clau és versar amb gràcia amb els adjectius que et diuen i cantar amb emoció», afirma Carlos.

Tant José Ramón i Carlos com la resta d’integrants de la colla han mamat des de menuts la tradició de sentir cantar albaes al poble. Amb una interminable llista de noms del Puig referents dins de la disciplina al llarg de les dècades, els músics destaquen la contribució de Josep Bahilo (1940-2009) com a part important per a promoure l’art com a mestre de l’Escola Municipal d’Albades i Cant d’Estil (a banda, dins de les escoles i tallers del Centre Cultural La Marina, l’Ajuntament ofereix també formació en danses valencianes i tabal i dolçaina). «A mi em va transmetre tot el seu coneixement i la seua passió, cosa que jo tracte també de fer amb altra gent. Éll és el pioner d’este grup, qui em va atraure a mi i després a altra gent del poble», comenta José Ramón.

Ara, el seu fill, Carlos Bahilo, també forma part de la colla com a versador. «És un honor tindre’l al grup. Des de ben xicotet jo he aprés de son pare», diu Carlos.

La nit d’albaes de Sant Roc al Puig, el 15 d’agost, és una de les cites més emotives cada any per a qui interpreta i gaudeix del cant valencià. Una experiència que comença a l’església del Monestir i continua pels carrers del poble, on cantaors del Puig i d’altres localitats canten a les cases dels festers o de qualsevol persona que ho demane.

Promoció del cant valencià

Amb aquesta filosofia, per tal de promoure el cant valencià i acostar-lo a tot tipus de públic, des del grup animen als pobles a programar matins i vesprades d’albades per tal d’arribar a més gent: «És una oportunitat per a crear afició, que les famílies i els xiquets coneguen este art, de matinada o de vesprada perquè és una cosa que emociona en qualsevol moment», afirma José Ramón.

A Espai Carraixet hem tingut la sort d’escoltar-los en directe en una presentació de la revista, i ens van acariciar el cor.