Horta Nord
Els xiquets i les xiquetes són la màxima expressió del present. Amb ells és més fàcil retrobar la nostra essència i traslladar-nos a espais interns que els anys van cobrint de teranyines. Però ells i elles, els nostres fills, són també l’aval del futur, els qui heretaran l’hàbitat compartit i les maneres de cuidar-lo.
L’Horta Nord ha estat el planter de poetes i escriptores que de manera pausada han esclatat com llavors germinades. Estellés o Beneyto van ser exemple de com s’han de llaurar les paraules, i la seua semença es va convertir novament en fruita dolça gràcies a les persones que allà pels anys 90 despertaven nous versos a les Nits Màgiques del Jango’s
Repercutir de manera positiva en l’adolescència és tan complicat que els mínims resultats esdevenen grans èxits. Que els ho conten als tècnics i tècniques dels departaments de joventut, que estiren al màxim la seua creativitat.
«La nau millor per a anar lluny / sempre serà un bon llibre» deixà escrit al s. XIX Emily Dickinson, des del seu aïllament a Amherst. Ara com ara, ací al costat, les biblioteques públiques de l’Horta Nord porten a la pràctica cada dia aquest propòsit. Però lluny de l’aïllament, aprofiten el fil conductor de La Línia 3 de Metrovalencia per tal de coordinar-se i generar oportunitats innovadores.
Estem davant d’una avinentesa idònia per a generar sinergies transformadores per als agents creatius, el públic i les institucions programadores del món cultural, gràcies al projecte europeu URBACT-ReCup.
Diuen que, per a no perdre el nord, el sud té un paper fonamental. I és que tot, tal com ho coneixem, té un sentit, una raó de ser. Nosaltres hem conegut el sud, el nostre sud més proper, com una gran superfície on milers de persones han establit les seues llars, els seus negocis, les seues famílies… els seus somnis.
Vicent Andrés Estellés és el poeta del poble. Enguany, amb el centenari del seu naixement, els versos que va regalar-nos revolen per tots els racons de l’Horta Nord
i més enllà. En són moltes les entitats que li fan memòria i homenatge. Nosaltres també som dels Cent d’Estellés.
L’arribada de la tardor significa deixar arrere la vivesa de l’estiu i els seus colors per a donar pas a la neutralitat dels tons marrons, típics d’aquesta estació, que ens retorna a la realitat de la rutina, dels quefers, de la normalitat del dia a dia.
L’horta evoluciona al ritme de les diverses collites, canvia com a paisatge de tonalitats acolorides i aporta varietat i salut a les nostres taules. Necessitem mantindre la consciència desperta de la importància cabdal d’una horta viva i a ple funcionament productiu.
Els pobles de l’Horta Nord disposen de valors potents i molt atractius per als visitants, com ara les bones platges, amb llargues llesques d’arena, així com les diverses festes populars i tradicions que mostren el seu vigor al llarg del calendari, sense oblidar-nos del paisatge i els productes de l’horta, fonament d’una gastronomia saborosa de molta categoria.
El 9 d’octubre condensa una tradició que ens identifica com a valencians i valencianes des de 1238, quan el rei Jaume I entrà al cap i casal, de manera que amb aquella fita va començar a prendre consistència el llavors nou Regne de València…
Somiar i deixar-se portar per la imaginació està molt bé. Ens porta a crear un món fet a mida on la ficció supera la realitat, on no hi ha fracassos ni pors ni tampoc límits, on l’única cosa que importa és el que vulguem fer.
L’any 2015, els 193 països que componen l’Assemblea General de l’ONU van acordar un document històric: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Un full de ruta per a tractar d’abordar els desafiaments que el món ha d’afrontar per a acaçar un futur millor. Un instrument amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
El primer nom humà que coneixem és Kushim i pertany a un sumeri del quart mil·lenni abans de Crist. D’alguna manera, el fet que algú decidira escriure el seu nom va fer que hui dia Kushim estiga amb nosaltres i el reconeguem com un membre de la nostra tribu.