Foios
La música tradicional a Foios i a l’Horta Nord no es pot entendre sense Rosa Xirivella i Pepe Palau, un matrimoni que des de la segona meitat del segle XX han estat difusors de la música tradicional.
Una de les coses que em meravellen és, que com algunes cançons deixen de ser de qui les fa i passen a ser del poble, amb l’Escola de teatre passa igual», així ho afirma Lupe Barrachina, membre de Foios Escola de Teatre (FET) des del començament.
Censurat! Una traçada nerviosa serví el jove amb grenyes per estendre el mot de reprovació. El participi es llegia contundent, estampat en un roig roent als cartells amb el retrat del cantautor Raimon que hom havia enganxat a Foios i als municipis de la contornada, sobre murs i parets.
L’Ajuntament compra la vivenda modernista per a impulsar un nou centre cultural i turístic al municipi. L’edificació, de principis del segle XX, disposa de dues plantes i d’un gran pati posterior, i conserva mosaic Nolla i mobles històrics.
“Vol que agafe el micro i faça una convocatòria perquè la gent es reunisca al saló d’actes de l’Ajuntament?” Així recordava el pintor de Foios Fernando Barrachina (1933), en una entrevista realitzada per Nelo Vilar i Laura Yustas, el moment en què li va proposar a l’alcalde del municipi la creació d’una associació per a promocionar l’art.
“El món és un gran teatre, i els homes i les dones són actors”, va escriure William Shakespeare en ‘Al vostre gust’ (en anglés, As You Like It), una obra còmica, de les més àcides de l’autor. La frase, part d’un llarg monòleg considerat tremendament innovador en el seu moment, pot tindre moltes lectures.
El Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios commemora el seu centenari com a una realitat cultural i social de prestigi i de profundes arrels veïnals.
Rosa Chirivella Rausell sembrà tota la vida l’alegria amb música, cant i contacte estret amb les persones del veïnat. Va faltar durant la primavera, però continua viva l’estima que tanta gent li tenia.
El 24 de setembre de 1708, el sol projectava sobre les teules del Consell de Foios una ombra mínima de la petita església gòtica. En el seu interior, alhora magatzem, seu del justícia i garjola, s’hi trobaven els consellers del poble, gairebé tots llauradors i caps de família, que esperaven la comitiva del botxí provinent de València.
Era ben entrat el dia quan la terra es va estremir amb la força del motor de 300 cavalls de vapor. Feia poques jornades que aquell prodigi d’acer interrompia la nuesa del paisatge amb prou esforços ocult rere una empallissada, quan a mitjan matí, una aigua fresca i cristal·lina començà a brollar, primer a glops, després mansament, eixida de les entranyes d’aquella extensa plana de terra fèrtil.
Dilluns 9 d’octubre de 1922. És l’aniversari de la rendició i presa al moro del Cap i Casal en mans del rei Jaume i el municipi de Foios es disposa a celebrar l’efemèride. Ho fa amb la senzilla pompa d’una població menuda, de llauradors laboriosos i amb la inauguració d’unes escoles sufragades pel mateix poble.
A resistir! T’etziba Francisco Plasencia, el tio Paco, el del Forn, en saludar-lo mentre seu plàcidament a la porta del seu negoci, o en algun dels seus curts trajectes, sempre a peu, molt darrerament acompanyat d’un caminador que sosté amb contundència més que no al contrari.
Paco el del Forn Vell.
Nitrato de Chile i la Mancomunitat del Carraixet organitze el segon certamen de composició ‘Horta Sonora’. Arribar a casa de l’institut, berenar i marxar al conservatori. Tornar més tard i fer els deures aprofitant les dos hores lliures abans de sopar: a la nit hi ha assaig de la banda i cal planificar bé el temps.
Vicent Murgui va nàixer a Casinos. Des que recorda ha estat vinculat a la música. Als 7 anys ja tocava a la banda del seu poble, i des d’aleshores, la música ha sigut una bona companya de viatge. La seua vida professional ha estat vinculada a l’empresa de material elèctric “Gardy”.