Bonrepòs i Mirambell
Ximo Amigó acudix a la cita puntual, amb els pantalons de feina plens de pintura i amb la serenitat que transmeten les persones que saben on estan. Este artista de Bonrepòs i Mirambell té l’estudi en sa casa, al seu poble. Hui no podem visitar-lo.
Els nostres iaios, fins i tot els nostres pares i mares, en moltes ocasions havien de fabricar-se els joguets amb allò que tenien a la mà. Més de 60 anys enrere va ser tendència la coneguda com a Nit dels Fanalets, quan la xicalla eixia al carrer amb melons d’alger ornamentats i enllumenats per a cantar la cançó del sereno.
Arribar i besar el sant. Les santes, en este cas. Bonrepòs i Mirambell ha refermat el recolzament que ha realitzat durant els últims mesos a la pilota valenciana amb el patrocini d’un equip de la Lliga Pro1 de raspall femení, i s’ha emportat el títol a casa.
Si ens fem una passejada pel Carrer Verge del Pilar de Bonrepòs i Mirambell no tardarem a notar l’olor del pa mentre es cou lentament. Però no un pa qualsevol. Eixe pa que s’ha preparat amb cura des de ben entrada la matinada, està coent-se en el forn, però tampoc un forn qualsevol.
Joves al carrer amb molt a fer, com ara gaudir de l’espai lliure, de la música, de grimpar parets a l’estil Spiderman, fer grafitis amb missatges socials o tastar una truita gegant, entre moltes altres coses. Totes propostes imaginatives i diverses que feren de Bonrepòs i Mirambell un territori jove, ple d’activitats per a la xicalla, de més menuda i d’adolescent, durant els primers dies de setembre.
La colla de Bonrepòs i Mirambell fa 25 anys d’activitat divulgant els instruments valencians més genuïns, amb un discurs renovador amb altres arts com la dansa o el teatre.
Vint anys de teatre, de comèdies, d’ompir el pati de butaques i fer riure el personal; també d’estima, compromís i difusió de la cultura i la llengua. I encara hi ha camí per davant, perquè el gup de teatre ‘Sempre en falta u’, que commemora enguany dues dècades d’activita.
A l’hora de l’eixida del col·legi, a Bonrepòs i Mirambell, la bullícia és a la porta del centre, d’on apareixen xiquets i xiquetes excitades que, immediatament, es posen a fer equilibris en el lateral d’una séquia per a desesperació de les seues mares i pares.
L’associació cultural Macarella fa 20 anys de funcionament, des de l’arrelament, la interacció i la dinamització de Bonrepòs i Mirambell. Per això xarrem amb algunes de les seues protagonistes, Roser Santolària, Xusa Alemany i Amparo Monzó. I mentre expliquen les diverses activitats que impulsen, a ritme d’una per mes, em ve a la memòria que en el cotxe sonava Leño amb la idea insistent que bé poden encarnar la gent de Macarella: “Tenemos una historia y algo que decir… No se vende el rock’n’roll”.
Llum, prestatgeries plenes de llibres i un sofà per a llegir. La biblioteca escolar del col·legi públic Mare de Déu del Pilar convida l’alumnat a acaronar les paraules a través de la imaginació i submergir-se en la lectura dins d’un espai envejable, tant pel que fa a la dotació del mobiliari com pel programa d’innovació educativa que el centre de-senvolupa.
Un quart de segle d’activitat, de vida al carrer, trobades, reivindicació i conscienciació per millorar el poble. L’Associació de Dones de Bonrepòs i Mirambell és un exemple que a l’Horta Nord existeix un important grup de col·lectius treballant per la igualtat, la justícia social i el feminisme.
Nitrato de Chile i la Mancomunitat del Carraixet organitze el segon certamen de composició ‘Horta Sonora’. Arribar a casa de l’institut, berenar i marxar al conservatori. Tornar més tard i fer els deures aprofitant les dos hores lliures abans de sopar: a la nit hi ha assaig de la banda i cal planificar bé el temps.
Una investigació històrica realitzada per Vicent Baydal i Ferran Esquilache ha permés retrocedir a l’origen medieval d’aquest poble de la comarca.
“Nosaltres parírem la Llar”, comenta amb orgull Domingo Hurtado, veí de Bonrepòs i Mirambell. Ell va ser una de les persones implicades en la construcció d’aquest edifici a finals dels anys 50. Com a membre rondalla La Pilarica que es va formar en aquells temps, recorda el moment en què José Carretero, el seu director, va llançar el suggeriment de crear un espai que poguera acollir esdeveniments de caràcter cultural.