Alfara del Patriarca
L’homogeneïtat d’una banda de música que desfila uniformada i seguix el ritme amb el pas es trenca només s’observen les cares dels seus membres. Les arrugues d’alguns fan pensar que, malgrat els canvis portats pels anys, la banda no ha deixat de formar part de la seua vida.
L’escriptura és el lloc on la poesia habita, i Maria Carme Arnau Orts (Alfara del Patriarca, 1958) té una casa ben ampla on els seus poemes descansen, riuen, ballen, ploren i, també, s’aclamen a la immensitat d’allò que no podem comprendre. Per moltes imatges que l’autora ens evoque amb els seus versos, és en l’eteri on Arnau troba el recer poètic.
Anna Gómez té la mirada clara, no només pel color dels seus ulls, sinó per allò que transmet el seu semblant, que habitualment acompanya amb un bonic i ample somriure. L’excapitana del València Bàsquet va saber enamorar a una afició en auge i desitjosa de títols, demostrant elegància i frescura dins i fora de la pista.
La literatura va plena de desitjos i confidències, en què ens reconeixem i multipliquem els nostres diàlegs amb la vida. Allí fem nostres les experiències i interpretacions d’altres persones, i les garbellem amb la nostra perspectiva.
Quan pensem en “patrimoni” imaginem palaus, esglésies i en general edificis monumentals. Però el patrimoni és divers, pot ser immaterial i conservar-se només en les pràctiques comunitàries. Ha sigut recentment quan s’han començat a gravar festes, danses, músiques…
Conta la història que una pobra princesa estava atrapada a la torre més alta de tot el castell. Estava sola i no es podia escapar, l’única esperança que tenia era que apareguera un príncep valent i capaç d’enfrontar-se al drac i alliberar-la de la torre on es trobava…
Durant el mes de setembre les famílies d’Alfara del Patriarca han disfrutat de diferents propostes culturals encaminades a promoure l’oci i l’aprenentatge dels més menuts del poble, amb l’acompanyament dels seus pares, mares, iaios i ties.
Compta Alfara amb un patrimoni arquitectònic excepcional, inaudit per a un poble de la seua mida. Els edificis o elements catalogats sobten per la seua importància en el context valencià, per la seua singularitat i monumentalitat.
Cada vegada són més els pobles que entenen la importància de recopilar la memòria popular i donar-la a conéixer perquè la història local i les tradicions pròpies no caiguen en l’oblit. Alfara del Patriarca s’ha sumat al llistat de municipis a l’Horta Nord que treballen per conservar trets característics de la cultura i la societat amb la creació de l’Alfarapèdia.
L’Ajuntament d’Alfara prepara la façana de ‘El Teatret’, un edifici emblemàtic que ha tingut diferents usos al llarg de la seua història, com ara café monàrquic, seu republicana o casino.
Ramón Cortés està assegut entre quatre dones en una taula del bar del poliesportiu El Paretó. Diu que així ha estat tota la seua vida. Amb les seues germanes, amb el mític equip del Dorna Godella de bàsquet o amb el femení del Llevant.
Els xicotets comerços d’Alfara del Patriarca són els escollits per molts veïns i veïnes per a realitzar les compres diàries, una opció que es veu reforçada amb la campanya “A Alfara, de tot i a prop”.
Dubtar de la màgia dels Reis d’Orient, més enllà de la tradició cristiana que origina la seua arribada cada 6 de gener, és deixar de creure en la capacitat humana de regalar-nos als demés, de crear i compartir amor, de sentir i fer sentir il·lusió i bondat als qui ens envolten. La realitat és que Melcior, Gaspar i Baltasar visiten tots i cadascun dels pobles de la comarca des de temps immemorials per a deixar regals als nostres fills i filles.
La fabricació de conserves s’inicia en el segle XVIII, com a resposta a la necessitat de l’exèrcit francés, dirigit per Napoleó, de proveir-se d’aliments en el transcurs de la seua campanya militar a Rússia. Napoleó va oferir una recompensa de diversos milers de francs a qui descobrira un mètode eficaç per a mantindre en bon estat els queviures, durant llargs períodes de temps, i així alimentar a les seues tropes.