Opinió
El 2022 se n’ha anat ben ràpid. Hem tornat a la desitjada normalitat i la majoria de nosaltres ja quasi ni recordem que va ser allò de la Covid. Ara, de bell nou amb el pilot automàtic, vivim atrafegats per arribar a hora a tots els llocs, sempre pensant en les tasques pendents i rondinant futurs improbables.
Quan sorgeix la possibilitat d’escriure aquest article em pregunte si tinc alguna cosa a explicar que puga interessar algú. Perquè quan ningú et pregunta pot semblar agosarat aportar les teues opinions sobre la vida en general o sobre alguna cosa en particular, almenys és la sensació que jo tinc.
M’agraden les coses xicotetes, les que copsen l’essència i traspassen la pols que genera de manera inevitable l’ambició dels grans projectes. Les coses xicotetes van transformant allò que toquen des del respecte i amb l’alegria de ser com són, disfrutant del camí sense esperar gratificacions interessades.
Comença setembre i com cada any, ja en van tretze, celebrem el naixement del nostre admirat poeta. A Burjassot el passat 17 de setembre es va celebrar la XIII Nit Estellés amb un aforament complet en l’Antic Mercat del poble, convertint-se un any més en una nit d’allò més emotiva.
Des de fa una trentena d’anys les grans superfícies s’han carregat gradualment el comerç local dels municipis de la nostra comarca. Les botigues tradicionals que resistixen en són poques i no és habitual que nous negocis de venda de verdures, fruites o ultramarins òbriguen en els temps que corren.
S’ha publicat un avantprojecte del Ministeri de Transports sobre el canvi de la xarxa ferroviària Metropolitana a València, amb un pressupost que pot superar els 5.200 milions d’euros, a executar-se en no menys de 15 anys.
M’he donat permís per a somiar i, sabeu què? Crec en la màgia. Tinc una amiga que només llegir esta frase estarà rebufant, i ara somrient, perquè ja està Núria amb les seues bogeries. Si tu també eres una d’eixes persones que defuig de l’abstracció de l’ànima, pots deixar de llegir este article i seguir disfrutant dels meravellosos continguts que portem en esta edició d’Espai Carraixet.
Si has nascut a una illa, com és el meu cas, hi ha alguna cosa en la contemplació del mar que t’impulsa cap a l’infinit. Lluny de sentir-te aïllat o constret pels petits límits de la teua terra envoltada d’aigua pels quatre costats, sents que el mar forma part de tu i que el seu horitzó obert, misteriós i inabastable és el teu…
No he tingut accés al projecte del ministeri per a construir el traçat de l’AVE entre València i Castelló, però tampoc tinc gana d’empassar-me milers de pàgines d’informació tècnica per a no entendre pràcticament res. No cal ser tampoc catedràtica per a intuir que l’execució d’una iniciativa de tal envergadura tindrà repercusions socials, econòmiques, territorials i mediambientals a curt, mig i llarg termini.
Una de les coses més importants que he pretés en la meua vida ha sigut ser una persona “lingüísticament normal”. Des que vaig prendre consciència lingüística i nacional, als quinze o setze anys, vaig intentar viure amb “normalitat” en la meua llengua, desenvolupar-me, dins de les possibilitats del moment, plenament “en valencià”.
Porte no sé quantes edicions d’Espai Carraixet volent canviar la foto amb què vos presente cada nova revista. Per fi he trobat el moment i vos mostre la meua imatge actualitzada, més acord al que soc hui en dia, perquè tres anys i mig, el temps que fa des que començàrem este projecte, donen per a molt.
Diuen que els Valencians i les Valencianes, les que viuen a l’Horta Nord també, són molt de la broma, que tenim molt de sentit de l’humor i tot això, fins que es claven en la nostra falla, comparsa, xaranga, associació cultural, sindicat, “cansautor” o grup de música favorit.
Acabem de celebrar el Dia de l’Orgull LGTBI, i em sembla increïble com els valors que proclamem amb la bandera multicolor sovint no els apliquem a altres aspectes. Si mirem amb perspectiva ampla, tot es redueïx al respecte a la vida i a poder expressar les nostres emocions amb llibertat davant qualsevol circumstància.
Parlar d’associacions culturals d’àmbit local és, primer de tot, parlar de la importància que té per a un poble gaudir d’un teixit social participatiu ample. Cal assolir la necessitat de ser elements actius a l’hora de donar forma a la societat en la qual vivim. Sols així, podrem considerar-la com veritablement nostra.