aareportatges
“València és una ciutat de pobles, de barris i de persones. L’horta no sols és paisatge, sinó una realitat social i cultural, una manera de viure. Per això són tan importants els projectes de preservació i recuperació de la memòria col·lectiva. Resulta necessària la projecció de la identitat del poble, i sols hem començat a caminar”. Ofereix aquesta reflexió Tamara Martínez, alcaldessa (pedània) de Benifaraig.
El parc és un singular corredor de bosc mediterrani pròxim a València que mereix especial protecció. A partir d’abril, l’Ajuntament impulsa activitats per recuperar el seu protagonisme i ressaltar el privilegi que suposa tindre un espai d’aquestes característiques
Ningú haguera sospitat fa prop de 25 anys que Alfara comptaria amb un trinquet de pilota valenciana. Una colla d’amics, encara adolescents, va començar en aquella època a jugar a galotxa arran la iniciativa del regidor d’esports, Rafael Marqués Brisa, de crear una escola de pilota.
Ausiàs March va tractar la mort, la moral i l’espiritualitat però, sobretot, va cantar-li a l’amor. “Ma llengua te ma vida é la mort”, diu un dels poemes de l’autor. La seua parla feta en versos va ocupar-se d’aquests temes transcendentals i cada línia es va expressar en català, la seua llengua i la del poble aquell moment.
Els pobles de la Mancomunitat del Carraixet implanten el quint contenidor per al reciclatge dels residus orgànics amb una potent campanya de sensibilització ciutadana.
El poble ha complit un any com a membre de la xarxa de Ciutats Lectores que promou la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL). es realitzen activitats de foment lector que també ajuden a afermar la programació cultural i la participació del veïnat.
Una de les tradicions més antigues de les nostres terres és la representació del Cant de la Sibil·la. De fet, és tan antiga que costa de resseguir-ne el rastre, que es remunta segles enrere i que ha patit no pocs entrebancs fins a arribar als nostres dies.
Una cançó amb toc medieval, un reggae o una rumba són alguns dels múltiples ritmes o melodies que podrem trobar en Versos que canten i ballen. Es tracta d’un llibre-CD compost per un total de catorze poemes musicats i cantats pel Cor dels Menuts de Bonrepòs i Mirambell.
El sentiment de satisfacció i de pertinença dels veïns del barri es pot intuir en quan agafes els intricats camins de l’horta en direcció a Roca Cuiper, però es constata quan converses amb ells i observes amb atenció els seus gestos i parlar. Aleshores saps amb certesa que hi estàs a un lloc amb caràcter propi.
Durant la Guerra d’Espanya (1936-39) el País Valencià patí intensos atacs de l’aviació, especialment de les “paves” italianes. Avionetes Savoia 79 i 81 amb una tona de càrrega explosiva que brunzien com la gola d’un titot gegant. Els recomptes actuals parlen de 1.500 morts causats per aquells bombardejos. El febrer del 2017 el consistori del cap i casal celebrà un acte de desgreuge a les víctimes, i allí l’ambaixador italià Stefano Sannino reconegué que les agressions militars contra la població civil “són actes abominables i inexcusables”.
El I Premi Internacional de Novel·la Gràfica de La Pobla de Farnals naix amb l’objectiu, ni més ni menys, de posicionar la localitat dins de l’àmbit literari i artístic en l’àmbit internacional i promoure la il·lustració i l’escriptura. Per primera volta al municipi, i també a la resta de la comarca, ha tingut lloc un concurs d’aquesta envergadura.
Lluny queda l’olor de rabasseta en els trinquets, les travesses milionàries que s’han arribat a apostar o la sensació que la pilota és un reducte de diversió masculina i rural. Hem evolucionat com a societat i, malgrat que l’esport autòcton ho fa a passes menudes, veiem que la modernitat s’obri camí amb la professionalització dels jugadors i la diversificació del públic.
Meliana exhibeix als seus carrers escultures d’importants artistes locals, peces que formen part del paisatge urbà del poble. pròximament s’instal·larà a la plaça 1 de maig l’obra ‘bosc’ de josé antonio orts
El costum atàvic de mirar el cel, la curiositat humana de voler veure més enllà dels límits i de fer i de fer-se preguntes. Les grans preguntes. Qui no ha experimentat alguna vegada el plaer ancestral de mirar les estrelles? Qui no ha sentit la immensitat de viure sota la llunyania titil·lant de les velles constel·lacions?