aareportatges
Un quart de segle d’activitat, de vida al carrer, trobades, reivindicació i conscienciació per millorar el poble. L’Associació de Dones de Bonrepòs i Mirambell és un exemple que a l’Horta Nord existeix un important grup de col·lectius treballant per la igualtat, la justícia social i el feminisme.
Recitar l’oda que Estellés dedica al pimentó és sentir com la terra de l’Horta de València enreda les seues arrels en diferents aspectes de la cultura, un fenomen que es dóna en l’art, la literatura, la música i, de manera més evident, en la gastronomia.
Al 1383, a Vinalesa hi havia quatre oficis coneguts: barber, carnisser, capellà i llaurador. És a dir, llevat de tres persones, la resta del poble treballava el camp. “En molt dels casos, els pergamins de l’Edat Mitjana no especifiquen l’ocupació de les persones perquè se suposa que totes eren llauradores, però a Vinalesa sabem del barber Antoni Aparici, del carnicer Jaume Torà i del capellà Bernat d’Ari”, explica Frederic Aparisi, Doctor en Història Medieval.
La segona quinzena de setembre ha dut a primera línia de batalla l’alqueria del Forn de Barraca d’Alboraia. L’amenaça que les màquines acudiren a assolar-la va portar un grup de persones a acampar allí per tal de defensar-la; per plantejar una resistència física i pacífica que permetera escampar socialment l’escàndol per una iniciativa d’acreixement d’infraestructures dubtosa amb la qual s’està eliminant patrimoni, paisatge i més de 60.000 m2 d’horta.
El Palauet de Nolla s’alça majestuós als camins de l’horta de Meliana i les ècades d’abandonament no han impedit que sota els detalls de les eteriorades façanes s’intuïsca un passat gloriós. A pocs metres d’una fàbrica e maó roig, la seua torre és testimoni de la dualitat d’una comarca on les équies i la terra s’alternen amb l’asfalt i la sobrietat dels polígons industrials.
La producció artesanal de la pansa que es duu a terme en algunes poblacions valencianes es remunta a la fi del segle XIX i principis del XX. El procés de transformació del raïm moscatell en panses que consistix a tallar la pell del gra de raïm per a reduir així el temps d’exposició al sol, un mètode que s’ha mantingut sense canvis significatius des de l’època medieval i sense modificacions des del segle XVIII fins als nostres dies, va servir de motor econòmic a moltes famílies valencianes.
La fabricació de conserves s’inicia en el segle XVIII, com a resposta a la necessitat de l’exèrcit francés, dirigit per Napoleó, de proveir-se d’aliments en el transcurs de la seua campanya militar a Rússia. Napoleó va oferir una recompensa de diversos milers de francs a qui descobrira un mètode eficaç per a mantindre en bon estat els queviures, durant llargs períodes de temps, i així alimentar a les seues tropes.
Amb motiu del 9 d’octubre els Dimonis de Massalfassar, colla pionera en la nostra comarca de recuperació de la cultura autòctona del foc, faran un dels seus espectacles de correfocs pels carrers de Godella. Durant la vesprada prèvia realitzaran un taller infantil de foc i pintura.
Cada dia som més conscients de la necessitat d’actuar per a conservar el planeta i contribuir-hi amb la nostra manera de viure. Com més va més, “pensar globalment i actuar localment” és un adagi que ens cal practicar. “No podem limitar-nos a parlar de sostenibilitat només uns dies a l’any, ens n’oblidem i a l’any que ve més.
Nitrato de Chile i la Mancomunitat del Carraixet organitze el segon certamen de composició ‘Horta Sonora’. Arribar a casa de l’institut, berenar i marxar al conservatori. Tornar més tard i fer els deures aprofitant les dos hores lliures abans de sopar: a la nit hi ha assaig de la banda i cal planificar bé el temps.
Vicent Murgui va nàixer a Casinos. Des que recorda ha estat vinculat a la música. Als 7 anys ja tocava a la banda del seu poble, i des d’aleshores, la música ha sigut una bona companya de viatge. La seua vida professional ha estat vinculada a l’empresa de material elèctric “Gardy”.
Naix la ‘Moncadapèdia’, un arxiu local accessible a través d’internet que recull continguts històrics, artístics i etnològics amb interés especial per la memòria oral.
L’any 1933, un grup d’arqueòlegs va arribar a Rocafort per a investigar la troballa d’una cova davant la mirada curiosa de veïns que esperaven trobar un tresor en aquell forat de 70 centímetres. El garbellat va determinar que el subsol albergava un enterrament familiar de l’Eneolític, collars de perles i utensilis de coure.
Una investigació històrica realitzada per Vicent Baydal i Ferran Esquilache ha permés retrocedir a l’origen medieval d’aquest poble de la comarca.