aareportatges
L’any 1997 uns entusiastes portaren a Massalfassar un acte inspirat en la Trobada de Cantadors de Sobremunt, al Pirineu. «La idea era celebrar la vigència de la cançó tradicional, una cançó que històricament ha tingut una importància cabdal en les hores de treball, d’oci i de festa i que amb la globalització mediàtica dels referents culturals i la irrupció de la indústria discogràfica s’ha vist menystinguda i desplaçada de la nostra quotidianitat.
Cada dijous vaig a Carpesa a recollir la meua comanda de fruita i verdura. És un moment especial farcit de detalls minúsculs, així que deixe les presses aparcades a la porta del corral de la casa de Xavier Luján i entre en un espai teixit per la xarxa primigènia de la vida, la dels orígens i la proximitat a la terra i als qui la treballen.
«El confinament al principi va ser un xoc, acabàvem d’estrenar espectacle, hi havíem posat moltíssima il·lusió, treball i esforç. Començava a tindre l’agenda prou plena de concerts que es varen cancel·lar… De sobte em vaig vore completament sense treball i això costa un poc de digerir. Després inclús l’experiència m’ha aportat coses bones, com ara valorar les coses realment importants i gaudir de viure a un ritme menys frenètic. Crec que açò marcarà un canvi important i estem en procés de trobar una nova manera de viure».
Compartir relats i contes ens fa més humans, perquè desperta la imaginació, la sorpresa, canalitza emocions i descobreix creativitats amb la paraula. Ens entretenen i ens ensenyen, ens fan còmplices i empàtics. Certament des d’Isop, però probablement des del primer rogle al voltant d’un foc.
Antigament molts llauradors tenien bous per a treballar la terra. Quan l’animal començava a perdre empenyiment, se substituïa per un altre i es manava a la bèstia a l’escorxador, d’on tornaven moltes vegades carregats de freixura. En moments puntuals de l’any, com quan tocava recol·lectar la creïlla, els amos de les terres rebien ajuda dels familiars i moltes vegades el pagament que donaven no era molt més que una paella de fetge de bou.
El mosaic Nolla de Meliana és testimoni del desenvolupament industrial del segle XIX i ha marcat la vida de generacions de veïnes i veïns. A més d’estar present en monuments històrics de València i d’altres ciutats del món, aquest mosaic forma part de la vida quotidiana del poble i decora moltes vivendes gràcies al treball dels mosaiquers, una ocupació abans habitual en moltes famílies de Meliana.
Els poetes solen ser un bon recurs per a batejar carrers (les poetes, ai las!, no tant). Ara bé, més enllà dels carrers amb nom de poeta o dels bustos per a que hi caguen els coloms, la poesia no sol estar present als nostres pobles. Hi ha alguns llocs, però, on la paraula s’imposa i els versos ocupen l’espai urbà.
L’hivern és el moment de la carxofa, la carabassa, la bleda… Si, a més a més, en són recollides a l’horta del Carraixet de matí i, al migdia, les mans expertes de cuineres i cuiners de la zona les transformen en imaginatius plats acompanyats d’hortalisses, cereals, llegums, peixos o carns de proximitat, com serà el resultat?
Qui no coneix la impressió del canvi a la foscor dels túnels en entrar a la ciutat amb el brunzir dels vagons? O redescobrir els paisatges de l’horta a plena llum en tornar cap a casa? Fa un any que el lleuger trontollar dels trens també s’acompanya de la lluna, ja que el servici nocturn de Metrovalencia funciona des del 14 de desembre de 2018. Així allarga la seua oferta tots els divendres, dissabtes i vespres de festius, quasi fins a les 3 de la matinada.
Com cada any, una setmana abans de la celebració de Sant Antoni a Massalfassar, es trauen al carrer els mobles vells. “Per a la falla”, diuen. La festa en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals, se celebra anualment el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. Els preparatius comencen abans, amb la plantada d’una foguera que al poble rep el nom de falla, formada per un arbre talat al municipi i els trastos que veïns i veïnes han deixat a la porta de casa. Hi ha ritus que semblen no canviar.
Dubtar de la màgia dels Reis d’Orient, més enllà de la tradició cristiana que origina la seua arribada cada 6 de gener, és deixar de creure en la capacitat humana de regalar-nos als demés, de crear i compartir amor, de sentir i fer sentir il·lusió i bondat als qui ens envolten. La realitat és que Melcior, Gaspar i Baltasar visiten tots i cadascun dels pobles de la comarca des de temps immemorials per a deixar regals als nostres fills i filles.
Dilluns 9 d’octubre de 1922. És l’aniversari de la rendició i presa al moro del Cap i Casal en mans del rei Jaume i el municipi de Foios es disposa a celebrar l’efemèride. Ho fa amb la senzilla pompa d’una població menuda, de llauradors laboriosos i amb la inauguració d’unes escoles sufragades pel mateix poble.
Quan l’any 1999 s’obria el Museu de l’Horta en Almàssera en l’espai de l’antic escorxador i el seu entorn directe, de terra cultivada i pati amb jardí, podia sorprendre la idea d’arxivar en un local un paisatge que ens bressola cada dia i ens ompli d’imatges i olors de temporada. Ens resulta una evidència tan quotidiana que a voltes se’ns pot fer invisible…
Llum, prestatgeries plenes de llibres i un sofà per a llegir. La biblioteca escolar del col·legi públic Mare de Déu del Pilar convida l’alumnat a acaronar les paraules a través de la imaginació i submergir-se en la lectura dins d’un espai envejable, tant pel que fa a la dotació del mobiliari com pel programa d’innovació educativa que el centre de-senvolupa.