aareportatges
Creue la porta enreixada per a entrar a Villa Indiano i em fa l’efecte de remuntar-me cent anys enrere, quan s’enllestia la mudança d’una família vinguda de les Amèriques a la seua nova residència d’estiu ubicada a Burjassot.
De poc a més, el turisme està adquirint un paper clau en la redefinició de la ruralitat al nostre país. Potenciar un major control i capacitat de decisió dels pobladors del món agrari sobre els seus territoris i recursos, i també davant el turisme, suposa un repte fonamental.
Turisme Carraixet ha presentat la seua nova campanya turística basada en el tradicional joc del Qui és Qui. Com a tauler s’han utilitzat les places i carrers dels municipis d’Alfara del Patriarca, Almàssera, Albalat dels Sorells, Bonrepòs i Mirambell, Foios, Meliana i Vinalesa, per a fer partícip a tota la població d’aquest joc que culmina en les xarxes socials.
Juny ha deixat enguany unes temperatures asfixiants. Que l’estiu cada vegada arriba abans és una afirmació que s’escolta a qualsevol carrer o mitjà de comunicació; que l’estació estival serà cada cop més llarga i les onades de calor, més freqüents és un avís que els experts no han deixat de repetir des que el mercuri marcara durant aquest mes valors molt per sobre de l’habitual.
Qualsevol persona que passe per Meliana en metro té present l’acolorida façana que dona la benvinguda als viatjants i que no passa desapercebuda. “La Azulejera Valenciana” fundada per l’emprenedor d’Onda Bernardo Vidal, abans a la vora del trenet, és tot un símbol dels melianers i melianeres, “una carta de presentació del poble”, segons l’alcalde, Josep Antoni Riera.
Accedim a la Casa de la Cultura de Burjassot i ja escoltem els acords enèrgics del piano. Al fons del complex cultural (biblioteques, Auditori Municipal i Institut Municipal de Cultura i Joventut, entre altres) trobem un edifici amb la porta oberta cap a una gran sala que destil·la creativitat, constància i disciplina.
“Als Peydro, de malnom els solien dir Els porters, perquè van ser els encarregats de custodiar les portes de l’Antiga Fàbrica de la Seda de Vinalesa. El meu besavi era el cap de tots els fusters, així que tota la família al complet vivia a les dependències de la fàbrica.
La vida s’anima a l’estiu: els dies s’allarguen amb molta més llum, les temperatures conviden a buscar activitats en l’exterior, i l’acabament del curs posa en qüestió les rutines. A més a més a tot arreu detectem una intensitat en el desig d’aprofitar la vida i el contacte amb els altres. No debades hem passat una pandèmia mundial que no ha acabat del tot, però ja ens permet desfer-nos de confinaments i de la gran majoria de les restriccions de moviment.
Guitarras Esteve celebra 65 anys d’existència amb un festival de música que comptarà, del 2 al 28 de juliol, amb dos referents d’este instrument: David Russell i Ricardo Gallén.
“El món és un gran teatre, i els homes i les dones són actors”, va escriure William Shakespeare en ‘Al vostre gust’ (en anglés, As You Like It), una obra còmica, de les més àcides de l’autor. La frase, part d’un llarg monòleg considerat tremendament innovador en el seu moment, pot tindre moltes lectures.
Durant el mes de juliol la ciutat de València es convertix en l’epicentre de la cultura des de fa més de 150 anys amb la celebració de la Gran Fira. La iniciativa l’organitza l’Ajuntament del cap i casal, que per a l’edició del 2022 programa de manera directa 130 activitats al llarg i ample dels seus barris amb una proposta diversa de música, teatre, dansa i pólvora.
El municipi serà els dies 6, 7 i 8 de maig seu del Festival BarnaSants, amb la celebració de concerts de Montse Castellà, Javier Gurruchaga i Toti Soler.
La música en valencià viu momenta d’expansió i diversificació d’estils. Molts dels grups que ja hi eren han sobreviscut a la pandèmia i també s’han creat noves formacions d’expressió en la nostra llengua arreu del territori valencià.
Tot poble te història i llegenda. La Pobla de Farnals no és cap excepció. Però què passa quan un poble te més llegenda que història? La condició original humil de molts pobles de la comarca va impedir la constància de massa fonts documentals.