Pobla de Farnals
Si el teatre és un art viu, a La Pobla de Farnals el porten molt més enllà. Només cal assistir a alguna de les obres que representa el grup de l’escola local per a comprovar-ho. Mitjançant la improvisació, les actrius generen representacions úniques en què naveguen sobre un text que pot canviar en qualsevol moment: interactuen amb el públic.
«Què tenim sense biblioteques? No tenim passat ni tenim futur». Ho va dir l’autor de meravelles com Cròniques marcianes o Fahrenheit 451, Ray Bradbury, com a síntesi del valor incommensurable d’aquells refugis d’històries i sabers que ens alimenten la consciència, la imaginació i el rebost íntim de felicitat.
Que l’aprenentatge és un procés que pot durar tota la vida és un plantejament ben instaurat a la Pobla de Farnals; la seua Escola de Formació Permanent de Persona Adultes (FPA) és el mitjà de què disposen per a impulsar esta idea entre la ciutadania.
Lluny queden els anys del boom urbanístic tardofranquista dels seixanta, una època en què prevalia el model tradicional de turisme costaner de l’Espanya del desenvolupament. Sol, platja i oci a costa d’altres necessitats i mancances.
Rutes segures i accessibles per a anar a escola, parcs amb usos adaptats perquè totes les persones els puguen gaudir, millors instal·lacions esportives… Són exemples de propostes fetes els últims anys per xiquets i adolescents de la Pobla de Farnals, amb l’objectiu que l’Ajuntament les posara en pràctica en el seu municipi.
Aquesta tardor hem pogut veure als cines Babel i a Àpunt i TV3 el documental La mestra, de Sergi Pitarch. La pel·lícula comparteix títol i protagonista amb el llibre de Víctor Labrado i també amb la cançó de Zoo. Es tracta de Marifé Arroyo, que va introduir el valencià a l’escola de Barx (la Safor) en l’any 74 amb l’objectiu d’ensenyar a aquells xiquets el nom dels arbres, de les flors, dels ocells, del seu món i de la seua llengua.
El premi Farnals reconeix des de 2015 a persones i institucions rellevants i que hagen donat a conéixer la Pobla fora de la localitat. Amalio Herraiz ha rebut enguany aquest guardó, i no per ser un artista o un esportista famós. Tampoc és un gran empresari o un metge de reconegut prestigi, encara que potser tinga un poc de tot això.
L’estiu ha vingut amb força i toca llevar-se la pols d’un altre hivern perquè el sol arriba amb il·lusió i ganes d’omplir l’agenda de propostes. I, per suposat, si és a la vora de la mar molt millor. La Pobla de Farnals ho té clar i per encetar la temporada ha dissenyat la millor de les alternatives, aprofitant la seua privilegiada ubicació i conjugant art i costa.
On s’ajunta mar i terra, la Pobla de Farnals gaudix d’una identitat particular, forjada a través de la confluència de l’horta i la mar, d’un nucli costaner i un altre emplaçat uns pocs kilòmetres cap a l’interior.
“Noves víctimes cada dia, seguirem lluitant contra esta malaltia / No permetem que seguisca passant / Denuncia la situació si la veus al teu al voltant / No ho podem permetre ni una vegada més”, rapegen un grup de joves de la Pobla de Farnals per a conscienciar contra la violència masclista.
La presència habitual del valencià en les comunicacions del carrer són vitals per a integrar la llengua en la vida social i comercial del nostre entorn més directe. Si ens hem reconegut tota la vida com a veïnat quan patíem una diglòssia imposada, millor podrem trobar-nos amb l’intercanvi natural de la parla dels nostres pobles.
El mar de l’Horta Nord potser amaga tresors encara per descobrir. Unes aigües que formen part de rutes històriques pel Mediterrani, testimonis de guerres, de la vida i la faena dels pescadors, de les evolucions del transport de mercaderies… Vaixells afonats, àmfores i àncores antigues conviuen amb polps, sépies i corals.
Tot poble te història i llegenda. La Pobla de Farnals no és cap excepció. Però què passa quan un poble te més llegenda que història? La condició original humil de molts pobles de la comarca va impedir la constància de massa fonts documentals.
El monologuista de la Pobla de Farnals va deixar fa deu anys el seu treball com a professor d’anglés per a guanyar-se la vida amb la comèdia. En la pandèmia va triomfar des del balcó de la seua casa contant acudits dolents.