Montcada
Les residències de majors són espais pensats per a allotjar persones dependents, amb diversitat funcional, física o intel·lectual. És important el concepte de “diversitat funcional”, que naix a proposta de col·lectius militants: vol dir que les persones som diverses en capacitats.
Els nostres pobles són museus habitats. Cada casa, cada façana conta coses. Cada carrer parla també de la seua història, de la seua gent. Parla d’arquitectura i de persones. I eixa arquitectura, l’urbanisme, és l’expressió de les relacions socials.
Des de sempre han sigut les dones les que s’han ocupat de l’assistència als parts i de la cura de la salut femenina. El de comare és l’autèntic ofici més antic del món, sense dubtes. Al segle XV ja passaven un examen oficial, i des d’inicis del segle XIX exigeix preparació universitària. Fou professió exclusiva de dones fins a 1977.
El monjo Eufrasio, de l’orde dels Mercedaris, rep els visitants a l’entrada dels jardins de l’Ermita de Sant Jordi del Puig un dissabte al matí. Es tracta de l’inici d’una de les activitats turístiques proposades durant el 2024 per a donar a conéixer la història i el patrimoni del municipi.
En passar Nadal, a l’AC Misteri de la Passió de Montcada s’inicia la carrera per a la preparació del gran espectacle escènic de la Passió de Crist. L’elenc es prepara físicament i mentalment per encaixar en els seus papers.
L’Ajuntament de Montcada ha promogut la I Setmana de la Llengua, celebrada entre el 12 i el 19 de novembre, amb una proposta lúdica i cultural per a reivindicar l’ús del valencià. La iniciativa va servir, també, per homenatjar les aportacions del traductor, filòleg i antropòleg Joan Francesc Mira, així com també de manera pòstuma al croniste local Vicent Vicent Cortina.
No hi ha notícia dels noms originals del poblat iber del Tos Pelat i de les viles romanes que precediren la mil·lenària Montcada, sorgida en temps de l’Àndalus (segle XI) arran de la traça d’una gran séquia per l’Horta Nord. L’alqueria de Montcada era la més important de la contrada.
Entre 1949 i 1965, un empresari de Montcada, Vicent Llorens Ferrer, fabricà unes motos molt populars que competien amb les grans marques de l’època: les motocicletes Villof. El seu relat és el d’una indústria local arrossegada pels vents de la història.
Actualment molts pobles estan publicant llistats de malnoms (sobrenoms, renoms… apodos) del seu veïnat. També en àmbits com el comarcal, o fins i tot en el dels gentilicis, és a dir, els malnoms amb què uns pobles es referixen a uns altres.
El dijous 26 de gener de 1933 naix en Moncada Ángel Verdeguer. Noranta anys després, pensar en “Angelet” -com se’l coneix popularment- és fer-ho sobre la història de la música coral dins i fora de la seua ciutat. La seua vinculació amb ella és sorprenentment primerenca: dalt d’una cadira, un Angelet de només 6 anyets debutava com a solista interpretant el Tantum Ergo de José R. Carreras en la immediata postguerra.
El valencià ens resulta fonamental per a fer-nos una idea del món, també per a establir relacions amb les altres persones i el nostre entorn immediat. Així, des de l’oficina de promoció lingüística Aviva de l’Ajuntament de Moncada han decidit recuperar vocabulari que ens connecta amb l’horta i amb la nostra manera propera de sentir-la.
Una vegada hi havia una xiqueta que somiava en poder dedicar-se al que més li agradava del món: jugar a pilota valenciana. Va començar a fer manotades de ben menuda, gràcies a l’afició del seu pare i dels seus dos germans, als qui acompanyava sovint a entrenar, primer al Club de Moncada i més endavant al de Borbotó.
L’aposta per un turisme de qualitat, més enllà de l’habitual centrat en mar i platja, inclou reconèixer el patrimoni material i immaterial de cada municipi, una tasca que beneficia a tota la població i que, quan es fa assegurant la sostenibilitat, aporta dignitat a la cultura de vida.
Vicente Ibáñez, reconegut de l’ofici a Moncada al capdavant de Salones Vicente, va faltar a l’abril. Un treballador inquiet, alegre i creatiu, les seues desfilades per Festes esdevingueren una celebració ineludible