
Estem davant d’una avinentesa idònia per a generar sinergies transformadores per als agents creatius, el públic i les institucions programadores del món cultural, gràcies al projecte europeu URBACT-ReCup.
Diuen que, per a no perdre el nord, el sud té un paper fonamental. I és que tot, tal com ho coneixem, té un sentit, una raó de ser. Nosaltres hem conegut el sud, el nostre sud més proper, com una gran superfície on milers de persones han establit les seues llars, els seus negocis, les seues famílies… els seus somnis.
Vicent Andrés Estellés és el poeta del poble. Enguany, amb el centenari del seu naixement, els versos que va regalar-nos revolen per tots els racons de l’Horta Nord
i més enllà. En són moltes les entitats que li fan memòria i homenatge. Nosaltres també som dels Cent d’Estellés.
L’arribada de la tardor significa deixar arrere la vivesa de l’estiu i els seus colors per a donar pas a la neutralitat dels tons marrons, típics d’aquesta estació, que ens retorna a la realitat de la rutina, dels quefers, de la normalitat del dia a dia.
La Unió Europea fa anys que planteja estratègies de reducció de la generació de residus i de millora de la seua gestió. Els objectius són ambiciosos, tenen un límit temporal i també un procés d’acostament a l’entorn proper de la ciutadania.
El nostre entorn sovint se’ns fa invisible o transparent a causa de l’hàbit de trobar-lo a tocar, del costum antic que enterboleix la nostra sensibilitat. Així, sempre cal fer memòria que el primer valor de l’horta és la producció alimentària de varietat enorme i primera qualitat.
L’afició pel nostre esport autòcton viu i creix als carrers i als trinquets, però també necessita la millor versió dels protagonistes del joc. Per això la formació tècnica ha d’acompanyar el seu esforç. La Mancomunitat del Carraixet promou aquesta implicació amb diverses activitats, entre les quals destaca l’Escola de Tecnificació.
La nova associació visita les places dels pobles de la nostra comarca per realitzar assajos oberts a la ciutadania i trobar gent interessada a crear nous vincles al voltant d’un fet cultural, tradicional i valencià.
Entrats en el segle XX, els metges de poble passaren a monopolitzar l’assessorament a les prenyades i l’assistència en els seus parts. La nova realitat condemnaria a l’extinció, de manera irremeiable, l’ancestral disciplina de les comares.
Laura Rubio Heras i Teresa Díaz Guzmán són dues dones de l’Horta Nord, per naixement i per convicció, que encarnen els versos d’Estellés ací em pariren, ací estic. Són amigues i autònomes, i en un moment donat es trobaren fent-se costat l’una a l’altra davant situacions que la resta d’amistats no acaben d’entendre.
Més llum, com havia reivindicat Goethe. L´impressionisme havia arribat. Els artistes de les acaballes del segle XIX començaren a eixir dels seus caus per a pintar al natural. Captar allò que la tècnica fotogràfica, ja plenament consolidada però encara en blanc i negre.
>“Després d’una crisi econòmica de grans dimensions generada pel canvi climàtic, la radicalització de la societat i l’acabament sobtat del petroli, un grup de poderosos empresaris i influents polítics decideixen forjar una societat paral·lela a la real: Nova Organització Vital Ideològica de Control del Món. NovikMón (…)
Recentment coneixíem que el món ha arribat als 8 mil milions d’habitants. Molta gent, veritat? Sí, som moltes persones i també molt diverses. Cadascuna diferent, única i irreemplaçable. I és que tenim la capacitat d’adaptar-nos a les adversitats, superar-les i continuar posant-nos reptes en aquesta meravellosa aventura que és la vida.
La memòria és un material afectiu, per això sovint es meneja entre la boira que esfuma contorns i reforça sensacions. Però també queden les efemèrides, com un fil argumental que ens connecta a les vivències passades.