Alboraia
El 2025 és l’any de Maria Beneyto (1920-2011), establert per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per ser una de les escriptores més rellevants de la literatura espanyola de postguerra. Encara que va créixer amb el castellà com a llengua materna a la Madrid republicana.
Un Nadal inclusiu, pensat per a totes i tots, de suport al comerç local i amb l’aposta per la cultura amb activitats familiars, teatre, concerts i fins a un festival de curtmetratges. Alboraia es converteix estos dies en un escenari on gaudir de Nadal d’una manera especial.
Alboraia vol fer evident el seu compromís amb l’art i la cultura i esdevenir un poble amic i acollidor de les indústries culturals i creatives a la Comunitat Valenciana amb iniciatives del calibre d’Andanes d’Art. Es tracta d’un catàleg d’Art.
Que Alboraia és sinònim de cultura i animació és una cosa que ja sap el seu veïnat, però convé que ho conega tota la comarca i així puguen participar en l’activa vida artística del municipi. I aquest estiu, va arribar el torn del teatre en estat pur i de les arts escèniques, que van prendre els carrers en un veritable collage d’art, cultura i diversió.
La poesia més nostra i més estimada, cantada coralment de manera enèrgica i professional per 400 xiques i xics de Primària davant les seues famílies, que celebraven i aplaudien cada actuació en un auditori ple, al costat d’un bonic port de vaixells menuts, en un dia màgic a poqueta nit. Tot tan idíl·lic, tan de pel·lícula…
Veus, des del menjador, per la finestra oberta, / Benimaclet ací, enllà veus Alboraia, / escoltes des del llit les sirenes del port. / De bon matí arribaven els lents carros de l’horta”. (Vicent Andrés Estellés, Cant de Vicent)
L’antic col·legi Cervantes, hui Centre Ocupacional Pas a Pas, compleix cent anys i Alboraia està disposada a celebrar-ho de la millor manera possible. Ha sigut un dels centres clau de l’escola pública en el municipi i les veïnes i veïns ho recorden amb moltíssima estima. Memòria centenària Alboraia commemora els cent anys de l’edifici de l’escola pública Cervantes REDACCIÓ – Mireia Corachán FOTOGRAFIA – Ajuntament d’Alboraia Víctor R. Panach – Ricardo Pintoret L’antic col·legi Cervantes, hui Centre Ocupacional Pas a Pas, compleix cent anys i Alboraia està disposada a celebrar-ho de la millor manera possible. Ha sigut un dels centres […]
L’Espai Jove d’Alboraia dinamitza des de fa un any i mig la població adolescent. Ells i elles animen les instal·lacions i les iniciatives a través de la participació
en totes les etapes del procés d’organització de les activitats.
L’entorn de l’ermita dels Peixets d’Alboraia es posa en valor gràcies a un Pla de Sostenibilitat Turística finançat amb fons europeus.
Que Alboraia no és només sol i orxata és una cosa que descobreix el visitant només trepitjar la seua horta. És mar i vida, amistat i poble. Però és innegable que l’essència d’aquest racó de terra pròxim a València està lligada a la xufa des de fa ja segles.
La banda de la Societat Musical d’Alboraia amenitza l’entrada dels espectadors al Principal de València amb pasdobles, que fins i tot una parella s’atreveix a ballar a la porta del teatre.
“Aquesta és una professió que hem ajudat a construir la gent de la nostra generació”, diu Encarna Dolz, gestora cultural de l’Ajuntament d’Alboraia des de fa 35 anys. Un temps en què ha sigut testimoni de la professionalització del sector cultural, impulsant i consolidant una programació de qualitat en nous espais públics del municipi, com ara el Teatre l’Agrícola o la Casa de Cultura.
La verdor del paisatge mullat; eixa horta que encara perviu, generosa; al lluny, la immensa mar; i, en el perímetre que la vista encara pot abastar, la ciutat de València. L’aroma de la terra i el sabor d’un anhel. Ací, en aquesta atmosfera tan particular i nostra, conviuen art i vida, i comparteixen passió i professió dos dels nostres pintors més reconeguts, Aurora Valero i José María Yturralde.
Guitarras Esteve celebra 65 anys d’existència amb un festival de música que comptarà, del 2 al 28 de juliol, amb dos referents d’este instrument: David Russell i Ricardo Gallén.