
L’Ajuntament compra la vivenda modernista per a impulsar un nou centre cultural i turístic al municipi. L’edificació, de principis del segle XX, disposa de dues plantes i d’un gran pati posterior, i conserva mosaic Nolla i mobles històrics.
La matriarca escudella el putxero i, quan ja tots els comensals tenen el plat servit, alça el perol d’una ansa i rasca el fons amb el cullerot per a parar-se la seua ració de dinar.
Deu anys que s’han fet curts. No pels quilòmetres ni pel nombre d’actuacions. La sensació —amb regust agredolç— respon a unes altres causes. Però, per si hi ha algun despistat, abans la notícia: Mireia Vives (Llíria,1981) i Borja Penalba (València, 1975) deixen de ser parella artística.
La Gran Fira de Juliol és el festival d’estiu per excel·lència del cap i casal i de l’àrea metropolitana, amb múltiples i variades activitats culturals i d’oci per la ciutat de València i els diferents barris i pobles. Encara que la celebració és un potent atractiu a l’hora de sumar turistes i visitants que arriben a la ciutat en dates estivals –és així des dels seus començaments, en 1871–, té especial rellevància per als ciutadans que es queden en cada barri.
>“Després d’una crisi econòmica de grans dimensions generada pel canvi climàtic, la radicalització de la societat i l’acabament sobtat del petroli, un grup de poderosos empresaris i influents polítics decideixen forjar una societat paral·lela a la real: Nova Organització Vital Ideològica de Control del Món. NovikMón (…)
Al llarg del present curs diverses iniciatives han estimulat l’ús del transport públic, tan necessari per a l’adaptació de la mobilitat metropolitana a un model més sostenible i respectuós. La població ha respost amb un augment considerable de l’ús de Metrovalencia que reforça el seu paper principal en els trasllats habituals per treball o per esplai.
Conta la història que una pobra princesa estava atrapada a la torre més alta de tot el castell. Estava sola i no es podia escapar, l’única esperança que tenia era que apareguera un príncep valent i capaç d’enfrontar-se al drac i alliberar-la de la torre on es trobava…
Álvaro Gimeno porta lluitant tota la vida contra un no. No seràs pilotari. No seràs professional. No passaràs de punter. A base de molt d’esforç ha anat conquistant cada sí. Va debutar de blanc, va aconseguir la Lliga CaixaBank i aquesta temporada s’ha estrenat com mitger.
Més de 8.000 persones van participar el passat 26 de març en la XXXVI Trobada d’Escoles en Valencià de l’Horta Nord, organitzada per la Coordinadora pel Valencià Horta Nord, Escola Valenciana i l’Ajuntament d’Almàssera. La jornada començava amb dues cercaviles.
L’Ajuntament obri pròximament un equipament únic a Espanya, el primer de les seues característiques fet amb fusta i palla. Un exemple de reducció de petjada de carboni que afavoreix el confort de les persones.
En l’imaginari col·lectiu, alguns territoris se’ls associa a determinades activitats econòmiques i, sovint, tan sols és una reverberació del passat amb escàs fonament en el present. El cas d’Almàssera resulta paradigmàtic. La preponderància de l’agricultura, que es podria pensar «des de sempre», no és així.
Que Alboraia no és només sol i orxata és una cosa que descobreix el visitant només trepitjar la seua horta. És mar i vida, amistat i poble. Però és innegable que l’essència d’aquest racó de terra pròxim a València està lligada a la xufa des de fa ja segles.
“Informar, formar i entretindre”, diu Agustí Granja “Tinet”, bibliotecari de Rafelbunyol, sobre la filosofia de treball impulsada els últims temps des de la Biblioteca Municipal del poble. Una estratègia que, durant 2022, es va traduir en vora 100 activitats per a tots els públics amb presentacions d’autors locals, animacions lectores, tallers, punts de lectura al carrer, visites escolars…
On s’ajunta mar i terra, la Pobla de Farnals gaudix d’una identitat particular, forjada a través de la confluència de l’horta i la mar, d’un nucli costaner i un altre emplaçat uns pocs kilòmetres cap a l’interior.