AASecundaries
Arreu sorgeixen iniciatives per adaptar la nostra manera de viure a les noves circumstàncies ambientals i als reptes derivats dels efectes de l’escalfament global, i especialment interessants resulten les que naixen des de la proximitat, en els entorns locals, perquè tenen una aplicació més palpable, més concreta, més reconeixible. En eixa línia la Mancomunitat de l’Horta Nord planteja una activitat anual que connecta pobles veïns i persones de diverses generacions.
El dijous 26 de gener de 1933 naix en Moncada Ángel Verdeguer. Noranta anys després, pensar en “Angelet” -com se’l coneix popularment- és fer-ho sobre la història de la música coral dins i fora de la seua ciutat. La seua vinculació amb ella és sorprenentment primerenca: dalt d’una cadira, un Angelet de només 6 anyets debutava com a solista interpretant el Tantum Ergo de José R. Carreras en la immediata postguerra.
Dominar l’aigua ha sigut una de les obsessions de l’ésser humà al llarg de la història. Dur-la terres àrides per a convertir-les en vergers. Fer ús de la seua força motora. Crear riquesa i prosperitat dels cabals. L’aigua ha sigut font de futur i s’han creat enginys i tècniques per a controlar-la. També a l’Horta del Carraixet.
Sembla que fora despús-ahir quan se’m va passar pel cap fer un treball periodístic diferent al qual portava desenvolupant durant tants anys per a alguns ajuntaments de la comarca. La idea se’m va ocórrer només entrat el 2018, i tres mesos després eixia a la llum el primer número d’Espai Carraixet.
L’any 1830, a París, un esperit de “modernitat” urbanitzadora envaïa les autoritats de la ciutat i per tot arreu es promovia l’enderroc d’edificis i façanes de l’època medieval. Victor Hugo i quatre intel·lectuals com ell escrivien pamflets i articles per a denunciar estos atemptats contra el patrimoni i la història parisenca, però pràcticament ningú no els feia cas.
El 2022 se n’ha anat ben ràpid. Hem tornat a la desitjada normalitat i la majoria de nosaltres ja quasi ni recordem que va ser allò de la Covid. Ara, de bell nou amb el pilot automàtic, vivim atrafegats per arribar a hora a tots els llocs, sempre pensant en les tasques pendents i rondinant futurs improbables.
Quan sorgeix la possibilitat d’escriure aquest article em pregunte si tinc alguna cosa a explicar que puga interessar algú. Perquè quan ningú et pregunta pot semblar agosarat aportar les teues opinions sobre la vida en general o sobre alguna cosa en particular, almenys és la sensació que jo tinc.
L’afecte compartit, la carícia d’una paraula adequada, l’abraçada necessària, unes mans entrellaçades, el poema just, la cançó exacta… La mort és un dels tràngols més complicats als quals s’enfronta l’ésser humà, i és difícil assumir la soledat d’un procés pel qual totes les persones hem de passar.
La innovació és un valor de progrés universal, i més encara quan les circumstàncies de l’entorn emboiren d’incertesa el futur. Perquè la iniciativa de les persones genera oportunitats de desenvolupament per a tota la societat, a través del comerç i les noves possibilitats de relacionar-nos que fan aparéixer.
“Vol que agafe el micro i faça una convocatòria perquè la gent es reunisca al saló d’actes de l’Ajuntament?” Així recordava el pintor de Foios Fernando Barrachina (1933), en una entrevista realitzada per Nelo Vilar i Laura Yustas, el moment en què li va proposar a l’alcalde del municipi la creació d’una associació per a promocionar l’art.
Estem en les últimes setmanes per a sol·licitar visites d’autors i d’autores als centres educatius dins del programa «Autors a les aules». Aquest projecte, finançat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i gestionat per la Fundació Full, pretén influir en els hàbits lectors de les famílies valencianesa.
“Noves víctimes cada dia, seguirem lluitant contra esta malaltia / No permetem que seguisca passant / Denuncia la situació si la veus al teu al voltant / No ho podem permetre ni una vegada més”, rapegen un grup de joves de la Pobla de Farnals per a conscienciar contra la violència masclista.
Recentment coneixíem que el món ha arribat als 8 mil milions d’habitants. Molta gent, veritat? Sí, som moltes persones i també molt diverses. Cadascuna diferent, única i irreemplaçable. I és que tenim la capacitat d’adaptar-nos a les adversitats, superar-les i continuar posant-nos reptes en aquesta meravellosa aventura que és la vida.
Enrique Soro trau la granera de plàstic per a escampar l’aigua de les lloses del Tio Pena després d’una nit de pluja, però el seu germà Manolo, amb un mig somriure, li recorda que no hi ha partida i que no cal que faça la feina.