AASecundaries
Mofi no sap per què es diu Mofi. Ell s’anomena així perquè al poble, a la Pobla de Farnals, li deien així al seu germà. Després van començar a dir-li el Mofi xicotet a ell i, al final, es va quedar amb això de Mofi. Ara el seu nom artístic, com a cantaor, és Mofi de la Puebla, encara que ell, en realitat, es diu Roberto Gómez Fernández
Els xiquets i les xiquetes són la màxima expressió del present. Amb ells és més fàcil retrobar la nostra essència i traslladar-nos a espais interns que els anys van cobrint de teranyines. Però ells i elles, els nostres fills, són també l’aval del futur, els qui heretaran l’hàbitat compartit i les maneres de cuidar-lo.
Vivim en un territori en constant perill davant d’un plantejament d’infraestructures desconnectat de l’espai vital quotidià. L’urbanisme depredador mostra una voracitat sense fre ni consciència de les conseqüències.
Quina millor manera de combatre la calor de l’estiu que eixir a prendre la fresca quan cau el sol. L’excusa és perfecta si a més tenim un bon espectacle per baixar a la plaça del poble i, de pas, retrobar-nos amb família i amics.
José Antonio Montesa Giménez naix un 7 d’abril de 1973 al Puig. Comença a jugar a pilota just abans de prendre la primera comunió, coincidint amb l’obertura del frontó que, curiosament, hui porta el seu nom. I per a eixa primera comunió va demanar un guant i una pilota.
Mai no se’n sap prou, i a més la nostra curiositat és un motor constant. Cada dia s’aprenen coses i l’educació de persones adultes, com l’Espai Cultural l’Escorxador d’Albalat dels Sorells, troba un públic assaonat de ganes.
Vicent Andrés Estellés n’és el protagonista d’un còmic encarregat per l’Ajuntament de Burjassot a l’editorial Camacuc. El 22 de maig la Casa de Cultura del municipi va acollir la presentació del fanzín Burjassot vist per Estellés, un acte amenitzat pel grup de danses La Senyera.
L’Horta Nord ha estat el planter de poetes i escriptores que de manera pausada han esclatat com llavors germinades. Estellés o Beneyto van ser exemple de com s’han de llaurar les paraules, i la seua semença es va convertir novament en fruita dolça gràcies a les persones que allà pels anys 90 despertaven nous versos a les Nits Màgiques del Jango’s
Repercutir de manera positiva en l’adolescència és tan complicat que els mínims resultats esdevenen grans èxits. Que els ho conten als tècnics i tècniques dels departaments de joventut, que estiren al màxim la seua creativitat.
«La nau millor per a anar lluny / sempre serà un bon llibre» deixà escrit al s. XIX Emily Dickinson, des del seu aïllament a Amherst. Ara com ara, ací al costat, les biblioteques públiques de l’Horta Nord porten a la pràctica cada dia aquest propòsit. Però lluny de l’aïllament, aprofiten el fil conductor de La Línia 3 de Metrovalencia per tal de coordinar-se i generar oportunitats innovadores.
Ximo Amigó acudix a la cita puntual, amb els pantalons de feina plens de pintura i amb la serenitat que transmeten les persones que saben on estan. Este artista de Bonrepòs i Mirambell té l’estudi en sa casa, al seu poble. Hui no podem visitar-lo.
Les residències de majors són espais pensats per a allotjar persones dependents, amb diversitat funcional, física o intel·lectual. És important el concepte de “diversitat funcional”, que naix a proposta de col·lectius militants: vol dir que les persones som diverses en capacitats.
El 2025 és l’any de Maria Beneyto (1920-2011), establert per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per ser una de les escriptores més rellevants de la literatura espanyola de postguerra. Encara que va créixer amb el castellà com a llengua materna a la Madrid republicana.
José Manuel Garrido Sancho va trobar per casualitat una documentació relacionada amb Rafelbunyol mentre buscava informació d’un altre municipi als arxius del Patriarca. Va ser en un escrit notarial que recull la relació de propietats i propietaris de 1721, des d’on José Manuel va tirar del fil fins a furgar entre les pàgines de 5 capbreus que es remunten fins l’any 1614.