aareportatges
Hem vist recentment com l’Ajuntament de Massamagrell ha canviat de dirigents per l’incompliment del pacte de govern entre PP, Veïns i VOX. L’edil del partit d’ultradreta volia més salari i el canvi en nomenclatures sobre violència masclista o memòria històrica, i qui anava a ser investit alcalde a mitjan de legislatura. Ells moriran igual que la resta Núria Garcia (Directora) Hem vist recentment com l’Ajuntament de Massamagrell ha canviat de dirigents per l’incompliment del pacte de govern entre PP, Veïns i VOX. L’edil del partit d’ultradreta volia més salari i el canvi en nomenclatures sobre violència masclista o memòria històrica, […]
Potser, a priori, semblaria difícil barrejar, en un mateix text, les paraules cultura i paisatge, però crec que la relació entre tots dos elements és clara i íntima alhora. Parlar de cultura equival a un necessari arrelament: escrivim, imaginem, pintem…
Quan el rellotge va marcar les sis de la vesprada, la plaça era plena de riures, nervis, samarretes roges amunt i avall i de famílies que buscaven el seient amb millors vistes per a gaudir de l’espectacle. Era el moment de fer ressonar Montcada. I quina manera més efectiva que ajuntar-se i cantar a les emocions a cor? L’amor ressona des del cor Montcada acull la nova edició del projecte pedagògic i musical Ressona l’Horta, en què els xiquets canten a tot allò que estimen REDACCIÓ – Jorge Pérez FOTOGRAFIA – Jorge Pérez Quan el rellotge va marcar les sis […]
Després de la corredissa, la calor del juliol exigia satisfer la set. Tanmateix, a pesar que la tanda inundava a bastament el Roll, l’aigua de la séquia era per a nosaltres tan interdita com la de la mar salada. Menuts com érem, encara ens temptaven els testimonis nostàlgics dels nostres pares que ens asseguraven que antany s’amorraven sense paüra als màrgensa.
És ben sabut que practicar esport cuida cos i ment, perquè és teràpia, i cura per fora i per dins. I això no és nou, la pràctica d’activitat física es remunta al paleolític, fa uns 33.000 anys a. C.
No és un semisoterrani aombrat de la ciutat de Nova York, ni tan sols de Barcelona o de Madrid. Tampoc és el mític Perdido Club de Jazz de València. Però allí també sona el millor jazz, està a un tir de pedra i en un enclavament meravellós.
Hi ha una manera peculiar que fa possible orientar-se quan es transiten els camins de l’horta. La planícia del terreny permet que, quan es mira al voltant, a l’horitzó sobreïsquen els campanars de les esglésies dels diferents pobles.
L’Horta Nord ha estat el planter de poetes i escriptores que de manera pausada han esclatat com llavors germinades. Estellés o Beneyto van ser exemple de com s’han de llaurar les paraules, i la seua semença es va convertir novament en fruita dolça gràcies a les persones que allà pels anys 90 despertaven nous versos a les Nits Màgiques del Jango’s
Repercutir de manera positiva en l’adolescència és tan complicat que els mínims resultats esdevenen grans èxits. Que els ho conten als tècnics i tècniques dels departaments de joventut, que estiren al màxim la seua creativitat.
«La nau millor per a anar lluny / sempre serà un bon llibre» deixà escrit al s. XIX Emily Dickinson, des del seu aïllament a Amherst. Ara com ara, ací al costat, les biblioteques públiques de l’Horta Nord porten a la pràctica cada dia aquest propòsit. Però lluny de l’aïllament, aprofiten el fil conductor de La Línia 3 de Metrovalencia per tal de coordinar-se i generar oportunitats innovadores.
Ximo Amigó acudix a la cita puntual, amb els pantalons de feina plens de pintura i amb la serenitat que transmeten les persones que saben on estan. Este artista de Bonrepòs i Mirambell té l’estudi en sa casa, al seu poble. Hui no podem visitar-lo.
Les residències de majors són espais pensats per a allotjar persones dependents, amb diversitat funcional, física o intel·lectual. És important el concepte de “diversitat funcional”, que naix a proposta de col·lectius militants: vol dir que les persones som diverses en capacitats.
El 2025 és l’any de Maria Beneyto (1920-2011), establert per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per ser una de les escriptores més rellevants de la literatura espanyola de postguerra. Encara que va créixer amb el castellà com a llengua materna a la Madrid republicana.
José Manuel Garrido Sancho va trobar per casualitat una documentació relacionada amb Rafelbunyol mentre buscava informació d’un altre municipi als arxius del Patriarca. Va ser en un escrit notarial que recull la relació de propietats i propietaris de 1721, des d’on José Manuel va tirar del fil fins a furgar entre les pàgines de 5 capbreus que es remunten fins l’any 1614.