aareportatges
Arreu sorgeixen iniciatives per adaptar la nostra manera de viure a les noves circumstàncies ambientals i als reptes derivats dels efectes de l’escalfament global, i especialment interessants resulten les que naixen des de la proximitat, en els entorns locals, perquè tenen una aplicació més palpable, més concreta, més reconeixible. En eixa línia la Mancomunitat de l’Horta Nord planteja una activitat anual que connecta pobles veïns i persones de diverses generacions.
El dijous 26 de gener de 1933 naix en Moncada Ángel Verdeguer. Noranta anys després, pensar en “Angelet” -com se’l coneix popularment- és fer-ho sobre la història de la música coral dins i fora de la seua ciutat. La seua vinculació amb ella és sorprenentment primerenca: dalt d’una cadira, un Angelet de només 6 anyets debutava com a solista interpretant el Tantum Ergo de José R. Carreras en la immediata postguerra.
Dominar l’aigua ha sigut una de les obsessions de l’ésser humà al llarg de la història. Dur-la terres àrides per a convertir-les en vergers. Fer ús de la seua força motora. Crear riquesa i prosperitat dels cabals. L’aigua ha sigut font de futur i s’han creat enginys i tècniques per a controlar-la. També a l’Horta del Carraixet.
L’afecte compartit, la carícia d’una paraula adequada, l’abraçada necessària, unes mans entrellaçades, el poema just, la cançó exacta… La mort és un dels tràngols més complicats als quals s’enfronta l’ésser humà, i és difícil assumir la soledat d’un procés pel qual totes les persones hem de passar.
La innovació és un valor de progrés universal, i més encara quan les circumstàncies de l’entorn emboiren d’incertesa el futur. Perquè la iniciativa de les persones genera oportunitats de desenvolupament per a tota la societat, a través del comerç i les noves possibilitats de relacionar-nos que fan aparéixer.
“Vol que agafe el micro i faça una convocatòria perquè la gent es reunisca al saló d’actes de l’Ajuntament?” Així recordava el pintor de Foios Fernando Barrachina (1933), en una entrevista realitzada per Nelo Vilar i Laura Yustas, el moment en què li va proposar a l’alcalde del municipi la creació d’una associació per a promocionar l’art.
Estem en les últimes setmanes per a sol·licitar visites d’autors i d’autores als centres educatius dins del programa «Autors a les aules». Aquest projecte, finançat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i gestionat per la Fundació Full, pretén influir en els hàbits lectors de les famílies valencianesa.
“Noves víctimes cada dia, seguirem lluitant contra esta malaltia / No permetem que seguisca passant / Denuncia la situació si la veus al teu al voltant / No ho podem permetre ni una vegada més”, rapegen un grup de joves de la Pobla de Farnals per a conscienciar contra la violència masclista.
Recentment coneixíem que el món ha arribat als 8 mil milions d’habitants. Molta gent, veritat? Sí, som moltes persones i també molt diverses. Cadascuna diferent, única i irreemplaçable. I és que tenim la capacitat d’adaptar-nos a les adversitats, superar-les i continuar posant-nos reptes en aquesta meravellosa aventura que és la vida.
Enrique Soro trau la granera de plàstic per a escampar l’aigua de les lloses del Tio Pena després d’una nit de pluja, però el seu germà Manolo, amb un mig somriure, li recorda que no hi ha partida i que no cal que faça la feina.
La banda de la Societat Musical d’Alboraia amenitza l’entrada dels espectadors al Principal de València amb pasdobles, que fins i tot una parella s’atreveix a ballar a la porta del teatre.
El Mercat de Venda no Sedentària d’Almàssera, conegut com el Mercat dels Dimecres, es conforma com un pol d’atracció comercial de proximitat. Discorre pels carrers de Carraixet, Concepción Arenal, Sant Vicent Ferrer i València.
“Aquesta és una professió que hem ajudat a construir la gent de la nostra generació”, diu Encarna Dolz, gestora cultural de l’Ajuntament d’Alboraia des de fa 35 anys. Un temps en què ha sigut testimoni de la professionalització del sector cultural, impulsant i consolidant una programació de qualitat en nous espais públics del municipi, com ara el Teatre l’Agrícola o la Casa de Cultura.
La memòria és un material afectiu, per això sovint es meneja entre la boira que esfuma contorns i reforça sensacions. Però també queden les efemèrides, com un fil argumental que ens connecta a les vivències passades.