Moncadapèdia en paper

Des de 2018 existeix a Montcada l’arxiu web Moncadapèdia, que té entre les seues funcions recollir la memòria popular de la ciutat. Així, en tots estos anys s’han fet desenes d’entrevistes sobre la base de la ‘memòria oral autobiogràfica’.

Moncadapèdia en paper

REDACCIÓ – Laura Yustas / Nelo Vilar
FOTOGRAFIA – Moncada Digital

Des de 2018 existeix a Montcada l’arxiu web Moncadapèdia, que té entre les seues funcions recollir la memòria popular de la ciutat. Així, en tots estos anys s’han fet desenes d’entrevistes sobre la base de la ‘memòria oral autobiogràfica’, i també s’han publicat materials privats amb la col·laboració del veïnat. En l’actualitat, els continguts de Moncadapèdia són ingents i, també, extremadament populars.

El web permet incloure tot tipus de propostes i acollir un gran arxiu que desborda tots els formats tradicionals. La paradoxa, tanmateix, és la bretxa digital entre la gent més jove i aquella més major que, tot i ser la principal font del treball memorialista i la més vinculada a este, no té accés senzill als continguts. Açò mereixia una reparació, i ara s’ha produït amb la mostra fotogràfica ‘Instants de llum’, en què s’exhibeixen desenes de fotografies —bàsicament aportades per veïnes i veïns—, i l’edició de dos llibres: el catàleg de l’exposició i un recull de vint-i-set extractes de les entrevistes a les persones més majors.

El dijous 18 de desembre es presentaren els llibres i la selecció fotogràfica en la sala d’exposicions del Mercat Vell, en un acte centrat en les persones protagonistes del recull. L’espai es va omplir de gom a gom, demostrant que un altre tipus de programació cultural, basada en la cultura pròpia, és possible. Es tancà, a més, amb una estimulant actuació de Miquel Pérez i Maria Moreno.

En la presentació van anomenar totes les persones entrevistades, perquè no són simples informants: els seus testimonis ja tenen un valor en si mateix i no necessiten ser ‘mediatitzades’ en un projecte aliè. La idea no és saquejar el discurs, sinó escoltar tot el que tenen a dir.

El treball amb la memòria produeix un relat comú, democratitzador i participatiu, perquè la memòria autobiogràfica, amb les col·leccions de fotos privades, de família, parlen de la comunitat. Ho fan d’una forma complexa, però sempre amb humor, solidaritat i afecte.