Pepe recorda a la perfecció aquella vesprada en la qual, contagiats per l’entusiasme de Victoria, van emprendre l’aventura d’organitzar les festes de Moros i Cristians en un municipi on no hi havia tradició.
Llarga vida a ‘Al Farnals!’
La platja de La Pobla de Farnals, epicentre de música i color amb la festa dels Moros i Cristians
REDACCIÓ – Mireia Corachán
FOTOGRAFIA – Luis Merino
Pepe recorda a la perfecció aquella vesprada en la qual, contagiats per l’entusiasme de Victoria, van emprendre l’aventura d’organitzar les festes de Moros i Cristians en un municipi on no hi havia tradició. Ell i el seu amic, José Luis, van anar a la botiga de Carabelas, a la platja de la Pobla de Farnals, i li van donar el ‘sí quiero’ a Victoria. Ells buscarien el finançament i ella atrauria a la gent a una festa sense arrelament allí, però amb futur. Un pervindre difícil d’albirar en aquells dies, però que hui, quasi vint anys després, s’ha materialitzat en una festivitat que any rere any no falta a la seua cita amb la música i l’alegria.
Corria l’any 2007 i així ho revivim de la mà de José Pérez Bisbal, Pepe, un dels fundadors de la festa al costat de Victoria Herrero Viñas i José Luis Pescador González, tristament mort. A partir d’aquest moment, s’ajuntaven sis matrimonis en un local cedit de la zona centre, fins a 2011, any en què canvien a la ubicació actual en l’avinguda de Neptú. Una localització que és un dels motius del seu èxit, ja que l’actual baix és excepcional per a reunir-se, ballar, sopar, etc. Tant és així que ara està en ús com a localització cinematogràfica, cosa que genera uns ingressos extra per a la comparsa Al Farnals, l’única en el nucli de la platja i en la localitat. I és que l’associació ha de sobreviure a les circumstàncies i buscar alternatives per a sufragar les despeses que suposa la realització de la gran desfilada anual que ara se celebra el primer dissabte de setembre i entorn de la qual es reuneixen, entre participants i públic, prop de 5.000 persones a l’aire lliure, un fet excepcional a la comarca. Altres fonts de finançament són les loteries, o el lloguer de la seua seu per a les classes de ball que s’imparteixen els dissabtes, a més de la quota dels seus integrants o la subvenció municipal a les associacions del poble.
Però tot té la seua contrapartida i la pandèmia va fer nosa en Al Farnals minvant el nombre d’integrants fins als dotze adults i sis xiquets que el conformen actualment. “Hem anat complint anys i la comparsa ha envellit perquè ens falten joves que compartisquen el nostre esperit fester”, reconeix Pepe. Un aspecte en el qual coincideix l’actual presidenta, Laudelina Pastor González, qui afirma que són pocs: “Ens falta gent jove que ens done vida i continuïtat”.
Col·laboració de comparses
En aquestes circumstàncies, com és possible coordinar amb èxit una desfilada que congrega al seu voltant fins a cinc bandes de música, un ballet i 400 persones desfilant? Tots dos coincideixen en la imprescindible col·laboració de comparses de municipis amics de l’Horta Sud, com Paiporta o Catarroja. Localitats, no obstant això i per desgràcia, castigades per la DANA i que no pogueren participar en l’última entrada del passat mes de setembre. Per sort, Manises o Godella van eixir al seu rescat, tal com ens explica Laudelina, i la desfilada va ser espectacular com sempre.
Música, dansa, color i vistositat per als milers de visitants que s’acosten a la platja cada any i que omplin, a més, els establiments hostalers, com ressalta Pepe. L’organitzador també explica el factor sorpresa que preparen cada any, com ara la presència d’animals, quan estaven autoritzats, o un robot articulat.
Una manera de fer poble
Però més enllà de l’espectacle, cal ressaltar la capacitat d’agermanar d’aquesta festa, que permet la participació i cooperació dels seus membres d’una manera que és, ni més ni menys, la de fer poble, tal com destaca l’alcalde de la Pobla de Farnals, Enric Palanca. “Per la seua singularitat, la platja és un lloc propici per a implantar tradicions que no són pròpies i això aporta profunditat i consciència de poble”, apunta. “Cal fomentar que les persones s’ajunten, col·laboren, s’escolten i conversen, perquè això suposa impulsar el teixit associatiu i la cultura democràtica”, conclou. Segons les seues paraules, la zona de la platja gaudeix de plena salut democràtica. Només cal esperar que la joventut assegure la supervivència dels Moros i Cristians, i preserve així un element diferenciador que aporte cohesió a un nucli amb una estructura social complexa. Llarga vida a Al Farnals!

