Un pot de records

La fabricació de conserves s’inicia en el segle XVIII, com a resposta a la necessitat de l’exèrcit francés, dirigit per Napoleó, de proveir-se d’aliments en el transcurs de la seua campanya militar a Rússia. Napoleó va oferir una recompensa de diversos milers de francs a qui descobrira un mètode eficaç per a mantindre en bon estat els queviures, durant llargs períodes de temps, i així alimentar a les seues tropes.

Un pot de records

Passat i present de ‘La Conserva’ d’Alfara del Patriarca

REDACCIÓ – Mireia Corachán
FOTOGRAFIA – Alamida / Finezas

La fabricació de conserves s’inicia en el segle XVIII, com a resposta a la necessitat de l’exèrcit francés, dirigit per Napoleó, de proveir-se d’aliments en el transcurs de la seua campanya militar a Rússia. Napoleó va oferir una recompensa de diversos milers de francs a qui descobrira un mètode eficaç per a mantindre en bon estat els queviures, durant llargs períodes de temps, i així alimentar a les seues tropes. Nicolàs Appert, mestre confiter i cuiner francès, va ser qui va inventar en 1795 el sistema de preservació hermètica dels aliments.

A Espanya, la primera factoria de conserves vegetals va ser instal·lada a Logronyo, gràcies a la iniciativa de José Gutiérrez de la Concha. Després, la indústria conservera es va estendre ràpidament a Múrcia, Catalunya, Andalusia i València, on la producció va créixer significativament en poc temps.

Dels feliços anys 20 data la Unió Conservera i Arrossera Societat Anònima (UCASA) d’Alfara del Patriarca, coneguda popularment com “La Conserva”. L’empresa va iniciar la seua activitat en 1926 i durant cinc dècades va ser un dels més importants centres dedicats a la fabricació de conserves vegetals a Espanya. Entre els productes que elaborava, comercialitzats sota les marques ‘La Torrentina’ i ‘La Camarera’, destacaven les hortalisses al natural, les gelees, les melmelades, les compotes, els dolços de codony o de cabell d’àngel, o la llet condensada ‘La Campesina’ i ‘La Holandesa Española’. L’èxit de ‘La Conserva’ va ser tal que les seues melmelades s’exportaven a Anglaterra o a Frankfurt, important nucli comercial de l’època, on UCASA va participar en diverses fires internacionals.

La Unió Conservera i Arrossera, S.A. d’Alfara del Patriarca va sorgir de la fusió d’aquesta planta amb les fàbriques de Rafelbunyol, Torrent i l’empresa Vídua de Federico Estela, en el cap i casal, que va ser adquirida per UCASA en 1930. En plena expansió de la indústria valenciana, el sorgiment de la conservera d’Alfara del Patriarca va vindre afavorit pel més destacat de la burgesia de l’època. UCASA va tindre com a secretari a Joaquín Reig i com a gerent a José María Vilallonga, un famós home de negocis que, entre altres càrrecs, va ser president de la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València. Tot això va afavorir la rellevància que es va donar a Alfara en l’època: la visita a la conservera del ministre d’Economia, Comte dels Andes, en 1929, és només un exemple.

UCASA va donar treball temporal a gran nombre de veïns, especialment a les dones, que es dedicaven a pelar, despeçar, tallar i elaborar les diferents conserves. La planta va ser innovadora en la forma de presentar productes com la tomaca, la verdura de paella i les diferents classes de conserves de fruites, en almívar o en melmelada.

De la magnitud de la factoria donen fe algunes notícies de l’època: la planta va patir en 1932 un conat d’incendi, a causa de la conflictivitat social i laboral del període; o el fet que, col·lectivitzada, continuara la producció durant el període de la Guerra Civil. La seua llarga activitat no va estar exempta de certa conflictivitat laboral, associada als riscos laborals o a les conquestes socials, tal com ha ressenyat Enric Cuñat, exalcalde d’Alfara del Patriarca i gran coneixedor de la història local.

La planta d’Alfara va romandre activa fins a l’últim quart del segle XX, quan va traspassar les patents i les fórmules comercials a la signatura conservera ‘La Jalancera’, encara en funcionament.

Gràcies a un text mecanografiat a mitjans dels quaranta per un empleat de ‘La Conserva’, podem disposar hui d’informació sobre els seus processos de treball. Fruit d’aquesta troballa, el Servei de Publicacions de la Universitat Cardenal Herrera CEU, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la localitat, va editar l’any 2007 un llibre que recull les receptes, denominacions de productes i consells per a la fabricació de gelees, melmelades i diferents tipus d’almívars. Una publicació d’enorme valor documental, anomenada Unió Conservera i Arrossera, S.A., que és reflex d’una època i d’unes formes tradicionals de treballar.

El paper dinamitzador i la importància que va tindre la fàbrica encara poden constatar-se en la qualitat i disseny de les construccions, que persisteixen després de l’adquisició i remodelació de l’edifici per part de la Fundació San Pablo CEU, que va situar allí l’Escola Superior d’Ensenyaments Tècnics, inaugurada en 1987. Quan UCASA va fer fallida, a la fi dels setanta, la Fundació Sant Pablo CEU va trobar a Alfara del Patriarca un lloc idoni per a assentar el seu creixement. Les potencialitats de l’antiga conservera eren innegables i la factoria va ser, de fet, la primera de les propietats que el CEU va adquirir en la localitat. El projecte de recuperació de la fàbrica, dirigit per Francisco Esquembre, va aconseguir conservar l’estructura original i dotar l’edifici d’un estil singular i idoni per al foment de la creativitat de l’estudiantat.

El paper dinamitzador i la importància que va tindre la fàbrica encara poden constatar-se en la qualitat i disseny de les construccions

Encara que són poques les referències documentals sobre la seua activitat industrial, la publicació de l’obra Unió Conservera i Arrossera, S.A.’ i la rehabilitació de la planta, alimenten la curiositat dels estudiosos en la preservació d’aliments així com, per descomptat, la nostàlgia de qui va conéixer els bons temps de la conservera, un sentiment que perviu entre el veïnat i que dona mostra de la contribució local a la cultura i la indústria.

Les lletres i els testimonis personals dels qui allí van treballar van desgranant l’evolució de la història empresarial d’Alfara del Patriarca. Pot ser que els edificis continguen o retinguen l’esperit de qui els van donar vida. I sens dubte, poques coses tenen tant valor com retornar la vida a un lloc significatiu i especial per a un poble, ja que les seues rajoles, ara recuperades, continuen donant testimoni de la forma de ser i de treballar de la gent d’Alfara.